S'han preguntat alguna vegada quants anys viuran? Probablement sí. I en quines condicions ho faran? Segurament també. Les respostes poden ser d'allò més variades: 60, 70, 80, 90 i, els més agosarats, s'atreveixen amb el 100. Però els ha passat mai pel cap arribar, per exemple, als 106 anys? És l'edat que té la guardiolenca Nicolasa González Montes, l'àvia de més edat de Sant Salvador de Guardiola i, amb tota probabilitat, de la comarca del Bages.

Les receptes per viure una llarga vida són, segons una de les seves filles, la Pilar, ben senzilles: "menjar de tot i sa, ser molt bona persona", la qual cosa li ha valgut l'amor i l'estima de familiars i veïns, i, la més sorprenent, "treballar molt quan era jove". Sigui com sigui, arribar als 106 anys i estar en plenes condicions de fer-ne 107 l'octubre no és fàcil, per aquest motiu, Nicolasa González va rebre ahir un emotiu homenatge: la medalla a la llarga vida que atorga la Generalitat de Catalunya.

En un acte celebrat a casa seva, a la urbanització del Calvet, l'àvia Nicolasa va rebre la medalla envoltada de familiars, veïns, amics i autoritats que van omplir el menjador on fins fa ben poc encara passava l'estona fent ganxet.

Nicolasa González Montes va néixer el 29 d'octubre del 1904 a Matasejún, a la província de Sòria. Va tenir tres fills i de jove va servir en diverses cases. Va arribar a Catalunya fa 20 anys i va fixar la seva llar a Santa Coloma de Gramenet, primer, i, més tard, es va establir a Sant Salvador de Guardiola.

Des de fa aproximadament un any, a causa d'una baixada de la seva salut, passa sis mesos a la població bagenca, amb la seva filla Pilar, i sis mesos més a la Muela, un poble de 5.000 habitants que es troba a 23 quilòmetres de Saragossa, on viu la seva altra filla. A Sant Salvador hi té una bona part de la família. A banda de la seva filla Pilar, els seus néts i els seus besnéts, Daniel i Nerea, l'acompa-nyen en el dia a dia.

Tot i que en el darrer any la seva salut s'ha vist minvada, familiars i amics coincideixen a dir que la longevitat de Nicolasa González no li ha fet perdre ni la memòria -recorda amb facilitat dates assenyalades- ni la seva predilecció per portar els cabells llargs, una cabellera ara ja blanca que es recull amb un monyo. Tampoc no ha perdut ni les ganes de caminar -tot i que últimament necessita més ajuda per fer-ho- ni les de fer broma. Ahir, amb el menjador ple, no es va estar de dir a la seva filla Pilar, que vetllava incansablement perquè els convidats estiguessin a gust, un "que t'estiguis quieta!", que va arrencar els somriures de tots els presents.

Al costat dels seus, entre els quals el més petit de la família, el seu besnét Daniel, de dos anys, la ja besàvia Nicolasa va rebre un merescut homenatge a l'experiència que ha acumulat al llarg de més de 106 anys i als valors que no es cansa de transmetre als que l'envolten.