El tram del Bages de la línia dels Catalans va registrar el 2010 el seu rècord històric de passatgers, i ha consolidat l'evolució creixent dels darrers cinc anys pel que fa al nombre d'usuaris, tret de l'impàs del 2009 (en què va disminuir d'uns 10.000 respecte a l'any anterior). En canvi, el ramal de l'Anoia n'ha anat perdent des del 2007, si bé la tendència s'ha invertit fins a recuperar el 2,4 % d'usuaris entre gener i maig d'enguany, segons dades de la Generalitat.
En conjunt, les set estacions de Ferrocarrils de la Generalitat que hi ha al Bages (entre Manresa Baixador i Montserrat Aeri) van registrar l'any passat 706.176 passatgers, 22.039 més que el 2009, en què s'havia trencat la tendència a l'alça que es donava de forma continuada des del 2005 (quan la quantitat de viatgers es va situar a la línia dels 600.000). Tot i que hi ha hagut diverses oscil·lacions, aquesta evolució creixent des del 2005 s'ha donat en totes les estacions tret de Castellbell i Monistrol, si bé aquesta última ha guanyat passatgers en l'últim any, i és la que ha tingut la principal remuntada.
Ha estat d'uns 12.000 usuaris, i en general s'atribueix al turisme de proximitat afavorit per la crisi, atès que l'estació fa d'enllaç amb el cremallera de Montserrat. També les tres estacions de la capital del Bages (Manresa Baixador, Manresa Alta i Manresa-Viladordis) han contribuït substancialment en l'ascens, amb un increment global d'uns 15.000 passatgers en l'últim any, i de més de 50.000 des del 2005. De fet, en el seu conjunt aquestes tres estacions també van esquivar la davallada general del 2009.
Una evolució descompensada
Malgrat aquest increment, no n'hi ha hagut prou per compensar la contínua pèrdua del nombre d'usuaris del servei entre Martorell i Igualada del 2007 al 2010, i que ha fet que, en el seu conjunt, la línia Llobregat-Anoia hagi tingut una evolució negativa quant al nombre de viatgers aquests últims anys. Entre els dos ramals (de Martorell Enllaç a Igualada i a Manresa Baixador) van sumar 2.380.662 passatgers el 2006, i a partir d'aquí el nombre d'usuaris ha anat oscil·lant amunt i avall fins a arribar als 2.178.562 registrats l'any passat.
Aquesta tendència decreixent s'ha donat per la davallada continuada del nombre de passatgers en el ramal de l'Anoia (entre les estacions d'Igualada i Sant Esteve Sesrovires), a partir del 2007, i especialment el 2009. Si el 2006 aquest ramal havia crescut de 83.146 usuaris respecte a l'any anterior i la xifra se situava als 910.201 en total, a partir d'aquí va anar decaient fins als 798.639 de l'any passat. A més, els principals descensos s'han donat en estacions de poblacions grans, com la d'Igualada (que ha perdut 53.000 passatgers des del 2007) i Piera (que en aquest mateix període n'ha perdut uns 47.000).
La crisi, un factor clau
Si bé la tendència quant al nombre de passatgers ha tingut un comportament desigual entre els ramals del Bages i de l'Anoia, en tots dos casos s'aprecia un descens acusat del nombre d'usuaris el 2009. Al ramal bagenc, aquest descens va ser del 4,7 %, i al de l'Anoia, del 8 %, i es va donar just després de la posada en marxa del metro comarcal, el febrer del 2008, que pràcticament va doblar la freqüència de trens, però va augmentar el temps de trajecte fins a Barcelona uns 9 minuts, tant des de Manresa com des d'Igualada.
Una part dels usuaris haurien percebut com a negatiu el factor temps, "i això va fer que deixessin de viatjar amb nosaltres", admet el director de FGC Operadora, Oriol Juncadella, i afegeix que tot plegat es va veure agreujat per la crisi, que va afectar negativament l'ús del servei. Juncadella sosté que "hi ha una correlació molt elevada entre activitat econòmica i mobilitat, i allà on s'ha donat una taxa de desocupació més alta també és on hi ha hagut les davallades de passatgers més fortes".
Però actualment aquesta tendència està canviant, i el fet que la crisi s'allargui podria estar jugant a favor de la recuperació de passatgers, diu Juncadella. Si bé "hi ha usuaris que encara no han perdonat els 9 minuts de pèrdua, n'hi ha d'altres que han canviat el cotxe pel tren", entenent que els surt més econòmic. Així, el ramal de Manresa continua creixent (ho ha fet l'1,7 % de gener a maig d'enguany), i el d'Igualada també ho fa per primer cop des del 2007.
