"En general, està acceptat que el risc és superior [que fa 25 anys] perquè hi ha més combustible al bosc", adverteix el biòleg del parc natural de la muntanya de Montserrat, Jordi Calaf, que explica que la raó és el descuit dels boscos per part dels propietaris. "Fa 25 anys encara se'n treia una mica de fusta, però ara ja no", assegura. Calaf diu que "si n'ets el propietari i saps que no n'has de treure rendiment, no invertiràs" en la gestió forestal, amb referència al fet que la gran majoria de terrenys que formen l'espai protegit de la muntanya són de propietat privada.

El biòleg del parc indica que "en la major part dels casos l'elevada densitat dels arbres crescuts després del foc ha creat massa competència entre els diferents peus de manera que, en lloc de créixer un sol tronc per cada deu metres quadrats, que es podria considerar una densitat encara un pèl elevada, acabem tenint indrets amb sis arbres per metre quadrat". El director de l'àrea de Territori i Medi Ambient de l'obra social de CatalunyaCaixa, el biòleg Miquel Rafa, coincideix en l'anàlisi de Calaf. "Hi ha una vegetació de tipus arbustiu que tendeix a ocupar-ho tot", diu Rafa, amb referència als matolls i al pi blanc, que ha quedat baix i que sembla més aviat un arbust que no pas un arbre. L'obra social posseeix la finca de Can Massa, de 180 hectàrees, en la qual s'han fet actuacions d'aclarida per afavorir el creixement de "boscos madurs, amb menys densitat i arbres més grossos, amb més ombra i que no hagin de competir", explica Rafa.

El responsable de medi ambient explica que han aclarit 37 hectàrees de les 180 que tenen. En aquest sector intervingut han deixat entre 100 i 150 peus per hectàrea, en contrast amb "els 10.000 o 20.000 peus per hectàrea del pi blanc descontrolat". L'obra social s'ha gastat uns 60.000 euros en l'aclarida. La gestió forestal és cara i, per això, no es fa a Montserrat. "Si permetem que el bosc creixi descontroladament, es converteix en una pira", amb el consegüent perill per a les urbanitzacions de la vora, adverteix Rafa.

La prevenció a Can Maçana es completa amb el projecte Guardabosc, aplicat a partir del 2009, que consisteix a incorporar pastures de vaca pel bosc. Rafa explica que aquesta mesura "redueix els costos de gestió" del bosc perquè les vaques fan de piconadores, i s'alimenten d'herbes, de manera que desbrossen. L'obra social té repartida la pastura en un terreny de 80 hectàrees limitat per un filat.

Calaf recorda que "la Diputació de Barcelona recomana treure els arbres sobrers, tasca que 25 anys després encara s'ha d'efectuar a la majoria de pinedes a la muntanya de Montserrat".