Les excavacions d'enguany a la cova de les Toixoneres de Moià han revelat que els neandertals també van habitar-hi de forma estable i no només de pas, com es creia fins ara. Gràcies a la descoberta i identificació de noves eines, elaborades amb materials de la zona, s'ha pogut arribar a la conclusió que els residents no únicament eren viatgers sinó habitants assentats al territori. De moment, encara no s'ha trobat cap resta humana del període neandertal, tot i que l'equip d'arqueòlegs està convençut que n'hi pot haver.
Des que l'any passat es va començar a excavar a l'exterior de Toixoneres, les troballes s'han intensificat. Només en la campanya d'aquest estiu -que es va iniciar el passat 3 d'agost i que finalitza divendres- s'han dut a terme més de 5.000 registres. L'explicació és que la zona externa de la cova era on els neandertals passaven la major part del temps, perquè disposaven de llum i d'unes condicions més propícies per viure-hi que no pas a l'interior, on s'havia buscat fins ara.
El tipus d'elements que havien aparegut altres anys estaven fets amb pedres procedents de l'àrea del Montseny i de l'Anoia. Això indicava que eren eines, propietat de neandertals, que havien utilitzat el lloc com a refugi temporal, i que havien abandonat els objectes prefabricats pel seu deteriorament. Enguany, s'ha pogut saber que també hi va haver grups estables a les coves i que van formar petits campaments, el que significa un nou model d'ocupació de l'espai. Aquesta important informació s'ha deduït arran de la troballa d'elements no exòtics i fabricats a la zona (codines de riu, pedres retocades, etc).
L'objectiu del projecte integral, que inclou les coves del Toll i la cova de les Toixoneres de Moià, és entendre el mode de vida de fa 50.000 anys, protagonitzat pels nenandertals, i posar en comú els diversos coneixements amb altres jaciments d'Europa. L'equip d'arqueòlegs que hi treballa durant aquest mes, format per unes 25 persones, pertany, la major part, a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que és ubicat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
El cap d'excavació, Jordi Rosell, investigador docent de l'IPHES, en referència a les novetats de la campanya es va mostrar ahir satisfet: "estem sorpresos perquè enguany hem pogut saber que els models d'ocupació han estat variats, des de molt efímers fins a molt llargs, i això és un pas rellevant. Amb tot, encara ens queden molts anys per buscar més coses". Respecte a la recerca d'ossos de neandertals, Rossell va apuntar que "ens agradaria trobar restes humanes, tenim esperança, però no ens hi capfiquem. Sabem que per aquí hi van residir neandertals, i amb això ja n'hi ha prou. En aquest sentit, m'interessa més el sistema social i el mecanisme d'intercanvi que tenien que l'aspecte físic".
Els arqueòlegs han excavat aquest estiu uns 10 cm a la boca de la cova de les Toixoneres, zona on els neandertals feien les activitats domèstiques. La profunditat ha estat minsa pels nombrosos elements que han aparegut i, posteriorment, s'han catalogat. Alhora també s'han trobat restes d'animals com óssos, hienes, llops, guineus, linxs, toixons, cérvols, conills, cabriols, etc.
