L'empresa catalana de vehicles aeris no tripulats –o UAV en les seves sigles angleses– va néixer el 2003 a Moià gràcies a la iniciativa emprenedora de Jordi Santacana. Al principi fou ell sol, però ben aviat va trobar col·laboradors i altres empreses interessades en el projecte.
Al començament, Santacana es dedicava a la importació i distribució de material d´aviació esportiva, activitat que va portar a terme amb l´empresa Aeroplans Blaus des del 1994 fins al 2009. El neguit per experimentar amb noves tecnologies el va portar a compaginar l´activitat amb el desenvolupament d´un prototip d´avió no tripulat que va cridar l´atenció de la multinacional Indra. El contracte signat amb aquesta gran empresa va ser l´impuls que necessitava per crear CATUAV i dedicar-se plenament a aquesta nova branca de l´aeronàutica.
Inicialment, l´objectiu de l´empresa era l´observació des de l´aire en directe, més endavant es va reorientar el sistema de cara a les aplicacions científiques i tècniques derivades de la fotografia aèria. Aquestes noves aplicacions van ser les que van permetre signar un nou contracte amb Telespazio, un grup italià operador de satèl·lits que retransmeten grans esdeveniments esportius com la Fórmula 1 i també obtenen imatges d´emergències i catàstrofes naturals arreu del món.
Aplicar la tecnologia
Amb ells es va establir un acord estratègic per explorar junts les possibles aplicacions a la nova tecnologia d´avions no tripulats. Per posar un exemple concret: les fortes ventades del 2008 a Sant Boi de Llobregat i en més indrets de Catalunya van permetre portar a terme una de les primeres intervencions d´urgència amb UAV per quantificar els desperfectes de les ventades a tot el terme municipal.
Se n´han fet també amb bombers d´Aragó i en emergències com la de fa dos estius, quan es va encendre un polígon militar d´entrenament a Saragossa i es van requerir els serveis de CATUAV per observar el foc i evitar el perill que suposaven els obusos i les bombes sense esclatar escampats pel terreny.
Més recentment, es va fer una intervenció d´emergència important a Llorca per obtenir les primeres imatges aèries o ortofotos (imatges planes a la vertical de tota la població). Un fet que cal destacar sobre el cas de Llorca és que aquell dia hi havia una capa de núvols alts que no deixaven treballar al satèl·lit i en canvi amb l´avionet es va poder treballar per sota dels núvols sense impediments.
Al marge de les emergències, l´empresa fa altres serveis, com poden ser controls de subvencions agràries, controls d´abocadors industrials, termografies i no cal dir que en casos d´incendis forestals pot ser molt útil enviant imatges aèries en directe via satèl·lit. Aquesta tardor CATUAV farà una campanya de vols als escenaris de la guerra dels Balcans per tal de provar nous sensors per detectar les mines enterrades que encara suposen un greu perill per a la població i un important fre per al seu desenvolupament.
El Moianès, l´escenari ideal
Ben a prop de la nau de l´empresa, a l´aeròdrom esportiu de Moià, situat a la zona del Prat, hi ha un entorn únic per desenvolupar-hi aquesta tecnologia punta. El paisatge és molt variat i canviant, les poblacions, conreus, boscos, muntanyes, rieres i torrents són un escenari perfecte per posar a prova les noves tecnologies que desenvolupa CATUAV. Els avantatges més destacables de les imatges aèries obtingudes són la seva alta qualitat, el baix cost i la rapidesa amb què s´obtenen. Aquests avantatges els permeten competir amb les imatges aèries convencionals o de satèl·lit sempre que la zona que cal observar no sigui gaire més gran que un terme municipal.
La feina comença amb una planificació del vol que segueixi els requeriments del client, continua amb l´execució del vol i acaba amb el procés digital de les imatges. El pilotatge de l´avió pot ser automàtic o manual, una vegada triat el lloc d´enlairament l´avionet es pot allunyar fins a 15 quilòmetres de distància i obeeix en tot moment les ordres que rep des del centre de comandament. Obtingudes les imatges, tornem a l´oficina per fer el post-procés digital, que permet aconseguir el producte final que el client ha demanat.
Un avió de dos quilos
El darrer model d´avió no tripulat dissenyat a l´empresa s´anomena ATMOS-6, pesa menys de dos quilos i és capaç de volar dues hores fent fotos aèries amb diversos tipus de càmeres. Un petit motor elèctric és l´encarregat de propulsar-lo i tant pel seu reduït pes com per l´estructura de materials tous resulta totalment inofensiu.
Els experts en la matèria coincideixen a dir que els avions no tripulats són el futur de la tecnologia aeronàutica i li auguren un futur brillant.
Finalment, cal destacar que es tracta d´una empresa familiar amb quatre treballadors, cent per cent moianesa, i que és valorada a tot el món, que té una tecnologia pròpia i amb clients en diversos països. Molt recentment, ha rebut importants premis d´organismes internacionals que certifiquen l´elevat nivell tecnològic assolit.
