L'estudi 'Inserció laboral de les persones diplomades de la Fundació Universitària del Bages durant els cursos 2007-2008 i 2008-2009' conclou que el nivell d'inserció laboral de la universitat és d'un 88%, un percentatge inferior al del període 2000-2005, quan els nivells d'inserció eren del 96%.Segons l'estudi, aquestes dades són conseqüència de la situació econòmica. A més, també s'ha produït una reducció dels treballs a temps parcial. A més, el document també conclou que el 87% dels titulats de la Fundació Universitària del Bages (FUB) que s'incorporen al món laboral ho fan en feines relacionades amb els seus estudis. Aquest percentatge s'ha incrementat en gairebé deu punts des de l'any 2000, quan era del 77,6%.

En el cas de l'alumnat de Ciències de la Salut, el grau d'inserció és superior a la mitjana i assoleix el 90%. D'altra banda, el grau de relació de la feina amb els estudis, en aquest cas arriba al 94%.

Segons el director general de la FUB, Valentí Martínez, '"els resultats d'aquest estudi ens confirmen que els estudis que impartim no solament ofereixen un alt nivell de qualitat acadèmica sinó que, també, responen eficientment a les necessitats i demandes del mercat de treball". "Formem professionals amb bones perspectives laborals, capaços de fer valer els seus coneixements i capacitats en un entorn altament competitiu. Aquesta connexió dels estudis amb la realitat sanitària, econòmica i social no és fruit de l'atzar sinó d'un treball intens i continuat d'anàlisi de l'entorn i de cooperació amb els principals agents dels diferents sectors professionals", ha assegurat.

L'estudi d'inserció laboral, realitzat pel professor de la FUB Francesc Roma, es va dur a terme a través d'una enquesta telefònica adreçada als 481 alumnes titulats en les promocions dels anys 2008 i 2009. D'aquests, 241 van respondre les 38 preguntes que se'ls plantejaven en relació amb la inserció laboral i els estudis realitzats a la institució universitària manresana.

Procedència dels estudiants

Les dades recollides a través de l'enquesta han evidenciat la gran diversitat de procedència de l'alumnat, tot i que hi ha tres percentatges que sobresurten per damunt dels altres: un 18% són del Bages, un 11,6% de fora de Catalunya i un 9,1% venien del Barcelonès. De tot l'alumnat enquestat, el 68% vivia al Bages i d'aquest percentatge, 120 persones s'havien desplaçat a viure a la comarca per estudiar.

Per contra, si s'analitzen les dades dels antics alumnes de Ciències Empresarials, es constata que més de tres quartes parts del total dels titulats són de la comarca del Bages. De fet, aquestes dades coincideixen amb la posterior inserció laboral dels antics alumnes de la FUB, ja que, tot i la dispersió, un 28,4% han acabat exercint la professió al Bages i un 16,8% al Barcelonès. En el cas de Ciències Empresarials, la majoria d'exalumnes s'han establert laboralment al Bages i el Berguedà.

Dels 241 alumnes enquestats, un 60% van fer la carrera en els tres anys que marcava el pla d'estudis, mentre que la resta van necessitar com a mínim un any més per completar-la.

Una dada destacada que s'ha obtingut de l'estudi és que el 82% de l'alumnat havien fet la carrera que havien triat en primera opció i que entre els motius per escollir estudiar a la FUB hi havia, en primer lloc, la proximitat al lloc de residència (39,4%). Preguntats per la valoració de la formació rebuda en relació a les necessitats del món laboral, la mitjana que surt de l'enquesta és de 7,2 en una escala del 0 al 10.

Estudiar i treballar alhora

Un 62% dels enquestats van fer els estudis al mateix temps que treballaven, majoritàriament a temps parcial i bàsicament per motius econòmics. Un 45% d'aquests treballaven en feines relacionades amb els estudis que estaven realitzant. En el cas dels estudis de Ciències de la Salut s'ha evidenciat una major dedicació de l'alumnat als estudis amb un 42,2% que només estudiaven i no treballaven.

Continuar la formació més enllà de la diplomatura

Aquest nou estudi d'inserció laboral s'ha aprofitat per saber si, un cop acabats els estudis universitaris, els diplomats havien continuat formant-se. El resultat ha estat que un 69% han fet algun tipus de formació continuada. D'aquests destaca el 44% que han fet estudis de postgrau o màster i un 63% que assegura haver fet algun tipus de formació continuada no universitària.

En el cas dels antics alumnes de Ciències de la Salut s'ha evidenciat un major interès per la formació continuada amb un 75% de l'alumnat que un cop acabada la diplomatura han continuat formant-se amb la realització de postgraus i màsters i en altres activitats no universitàries, principalment.