Jugar a sis graus sota zero

JOSEP SALLENT Camp de futbol del Gimnàstic de Manresa. Diumenge, 3/4 de 10 del matí. Temperatura ambient: sis graus sota zero. La capital del Bages viu el matí més gèlid dels últims anys. Tot i així, a sobre de la gespa, jugadors i jugadores d´edats d´entre 8 i 12 anys no semblen immutar-se davant de les baixes temperatures i s´entrenen tranquil·lament tot preparant-se per als seus respectius partits, que començaran puntualment a les 10. Els termòmetres potser no conviden a aquella hora a fer esport a l´aire lliure, però el calendari i els horaris de la competició són sagrats. Si toca jugar a les 10 d´un matí de ple hivern, doncs es fa sense queixar-se. «A mi no m´espanta gens el fred. Em serveix per córrer encara més ràpid al mig del camp», diu sense pensar-s´hi Arnau Planas, de 8 anys.

En un costat del camp, els pares i mares, protegits per abrics, jerseis, bufandes, gorres i guants, mostren cares força més sofertes que les dels seus fills i es resignen a passar una llarga estona a la intempèrie. «Elles no es queixen pas. Potser si les obliguessin seria diferent, però juguen perquè els ve de gust, perquè els fa il·lusió. Davant d´això, què hi pots fer? Mirar com gaudeixen i, mentrestant, passar el fred tan bé com puguem», diu Carles Rodríguez, el pare d´una jugadora alevina del Gimnàstic. «Els pares sembla que haguem de protegir els nostres pollets tant com sigui possible, però la preocupació només la creem nosaltres. Ells no tenen cap problema amb el fred», diu un altre pare, Toni Catllà.
De fet, tots els nens i nenes que són al camp van convenientment protegits. A sota dels seus uniformes d´equip, tots vesteixen samarretes tècniques i malles. Molts d´ells també porten mocadors, gorres i guants. El que sigui per protegir-se del fred. Però sense buscar cap excusa per no jugar.

Són les 10 i tots comencen a jugar els seus partits. És l´hora en què comencen a aparèixer les mantes. Són per als jugadors que s´han de quedar a la banqueta i que, per tant, estan encara més exposats a passar fred. «A mi no m´ha fet cap mandra haver-me de llevar d´hora i venir amb aquest fred. Ens agrada jugar i, per tant, ens agrada venir, amb fred o sense», afirma un d´ells, Joel Barea, de 8 anys. «Jo, de fet, ja estic acostumat a jugar amb fred!», salta Arnau Planas. «Sí, i avui porto malles, però gairebé mai no me´n poso», subratlla al seu torn Alejandro Pla.
El sol que lluïa ahir al matí ajudava a passar millor l´ambient sota zero. En aquell moment, ningú no sospitava que, abans d´anar a dinar, just després de celebrar-se els últims partits, els flocs de neu irromprien damunt la gespa.