L'Ajuntament de Cardona i el Consell Comarcal del Bages han iniciat els passos perquè aquest municipi bagenc s'acabi integrant en un futur en el recentment estrenat Parc Geològic i Miner de la Catalunya central.

Tal com ja va avançar aquest diari en la seva edició del 4 de maig passat, les converses per assolir aquest objectiu ja fa un quant temps que duren, i aquest divendres es preveu formalitzar públicament l'acord. De fet, aquest conveni no implicarà, encara, l'adhesió de Cardona al Parc Geològic i Miner, però reprsentarà un primer impuls de cara a la la seva consecució en un futur. El que ara s'acorda "és una declaració d'intencions, amb la voluntat de començar a treballar conjuntament per acabar-nos-hi adherint més endavant", explicava ahir l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch.

I és que el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central té pendent poder ser integrat en la Xarxa Europea de Geoparcs. Qui ho ha de decidir és la Unesco, que preveu avaluar les candidatures presentades el proper mes de juny, amb possibilitats que la decisió definitiva es pugui conèixer el setembre. Donada aquesta circumstància, no s'ha volgut precipitar la inclusió de Cardona en l'estructura que ja té actualment el parc, tenint en compte que "tot és massa recent i encara no hem vestit prou la nostra entrada", diu Estruch, considerant que que ara per ara podria fer més mal que bé a l'avaluació pendent de la Unesco.

De tota manera, més tard o més d'hora, sí que hi ha la voluntat recíproca d'acabar-s'hi integrant, i el conveni que ara se signa ja s'ha redactat amb la idea de començar-hi a treballar.

Amb l'anterior govern a l'Ajuntament de Cardona (CiU) ja hi havia hagut converses de cara a la possible integració d'aquest municipi al Parc Geològic, si bé aquesta mai no es va arribar a materialitzar mai. L'actual alcalde, el republicà Ferran Estruch, considera que "és de sentit comú que tard o d'hora i acabareem entrant", tenint en compte que "Cardona té un dels principals potencials per mostrar en aquest parc"", en referència a les mines i al parc de la sal, "i des de l'individualisme difícilment farem res".

El parc ha nascut recentment a partir d'una quarantena d'institucions, i inclou indrets com les coves de salnitre de Collbató, les del Toll de Moià, la Cova de Sant Ignasi i el museu de geologia Valentí Masachs, i la falla del Mig Món de Súria, entre d'altres.