La creació de la comarca del Moianès ja és una decisió a mans exclusivament de la Generalitat, però ara mateix no hi ha cap compromís definit perquè es faci realitat.

Aquest cap de setmana la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació, Joana Ortega, va manifestar que no descartava crear noves comarques, sempre que no suposin cap cost ni estructura administrativa addicionals.

Ortega va subratllar que hi ha zones de la Catalunya Central, per exemple, amb municipis que podrien mancomunar millor els serveis entre ells malgrat que actualment formin part de comarques diferents, i va fer referència específica als territoris del Moianès i del Lluçanès. La vicepresidenta va defensar la necessitat que es prestin serveis comuns intentant que les comarques "no acabin sent unes barreres estructurals que no permetin aquesta flexibilitat i aquesta mancomunació".

D'aquí a un mes es compliran tres anys de l'acte en què una delegació del Moianès va lliurar al departament de Governació la petició formal per ser comarca. Llavors els diferents municipis que integren aquest territori, coordinats pel consorci que des de fa anys els agrupa, van presentar conjuntament al departament tota la documentació que se'ls requeria per formalitzar aquesta sol.licitud, i en els mesos posteriors el procés va salvar els tràmits administratius que faltaven per completar-lo. La petició va rebre l'informe favorable de la comissió de Delimitació Territorial, i posteriorment el de la comissió Jurídico-Assessora -el Lluçanès encara ha de superar aquests dos tràmits. Des d'aquell moment, la creació de la comarca del Moianès depèn únicament d'una decisió política, que és la que ha de prendre el Govern català de tirar endavant l'avantprojecte de Llei que defineixi la nova estructura territorial, que finalment hauria d'aprovar el Parlament. Fonts del departament de Governació van confirmar ahir a aquest diari que la pilota del Moianès és exclusivament a la seva teulada, però afirmaven que en aquests moments "no té data".

El principal motiu que va empènyer els municipis a demanar la creació de la comarca pròpia és poder aconseguir una millor gestió de diversos serveis que ara reben des de tres comarques diferents: Moià, Calders, l'Estany, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló són al Bages; Castellcir, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Granera s'integren al Vallès Oriental; i Collsuspina pertany a Osona. Al mateix temps, es demana que tots aquests municipis es puguin integrar dins d'una mateixa vegueria, la de la Catalunya Central, atès que si es mantingués la divisió comarcal actual, els que pertanyen al Vallès en quedarien fora.

Ara bé, des del moment que es va formalitzar la petició la conselleria sempre ha deixat molt clar que la futura constitució del Moianès es pretén que sigui, precisament, un model de referència del que creuen que han de ser les estructures de les comarques. Un espai de màxima mancomunació de serveis amb una mínima estructura política i administrativa.