Una afició peculiar per la vinicultura havia de donar com a resultat una guia d'enoturisme també peculiar. Lluís Tolosa (Barcelona, 1968) és sociòleg, té 20 anys d'experiència al sector de la comunicació vinícola i ha publicat 12 llibres sobre vins i més de 100 articles. La seva formació el duu a indagar en els vins i tot allò que els rodeja fins a un nivell insòlit. Dels gustos ja se'n preocuparan els sommeliers. "M'interessen els aspectes econòmics, històrics i socials vinculats al vi", explica. És per això que la guia d'enoturisme del Pla de Bages és més que una guia d'enoturisme: són 6 guies en una. En primer lloc, de cellers; segon, de vins; tercer, de restaurants; quart, d'allotjaments; cinquè, de botigues especialitzades; i sisè, de visites culturals.

Per què el Bages?

Escriure un llibre comporta molta dedicació, i vull que la meva feina valgui la pena. Hi ha altres zones de Catalunya que ja s'han encarregat de promocionar l'enoturisme, però el Bages no. I té molt potencial! Hi ha gent que fins i tot em pregunta si es fan vins, a la comarca.

Quins atractius té el Bages?

El principal són les tines, unes construccions de pedra impecablament conservades on es preparava el vi fa segles. I n'hi ha desenes per tota la comarca, especialment a Rocafort, Mura i Talamanca. És un patrimoni únic a Europa, reconegut per la Unesco. Això té un potencial turístic brutal però ningú no en sap res.

Per què hi ha tines a la comarca?

El Bages és muntanyós, i costava baixar el raïm de les vinyes perquè pesava molt. Era més fàcil transportar directament el vi, i per això s'elaborava a la mateixa vinya. Algunes tines tenen capacitat per emmagatzemar 40.000 litres, que és més del que produeixen avui dia molts cellers.

Què més se sap de les tines?

Al llarg dels segles, la vinya ha estat un dels principals motors econòmics de la comarca, tot i que ara no es tingui gaire en compte. Pel que fa a les tines, hi ha dues èpoques documentades. Una és medieval, i es remunta al segle XIV. És impressionant com després de tot el temps que ha passat segueixen intactes. També n'hi ha de més noves: dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX.

A part de les tines, quins altres punts forts té el Bages?

D'una banda, està molt ben comunicat. És a només 40 minuts de Barcelona. Això, per a un turista, no és res. D'altra banda, hi ha vins molt bons.

Quins beneficis pot comportar la promoció de l'enoturisme?

Diners i ocupació. Se'n beneficiarien els cellers, òbviament, però també els restaurants, els hostals, i els equipaments culturals. El millor exemple de com una petita regió ha aprofitat el potencial vinícola és Napa Valley, a Califòrnia. Té uns 300 cellers, i és una àrea similar al Penedès. Però té 8 milions de visites l'any. Hi ha qui diu que el motiu és que tenen al costat la ciutat de San Francisco. Són a una hora en cotxe. Però el Bages és a 40 minuts de Barcelona. A Catalunya es té tan poc en compte el sector, que no hi ha estadístiques respecte d'això. L'única comarca del país que té un registre és el Penedès, amb un total de 450.000 visites l'any i 300 cellers.

Se'n fan gaires, de guies d'enoturisme?

Catalunya tot just comença. A la resta del món, les zones que més ho promocionen són Napa Valley i també algunes regions de França i Itàlia. A Espanya, Ribera de Duero (Castella i Lleó) ha dedicat 4 milions d'euros a la promoció de l'enoturisme, i la Rioja ja fa dècades que l'ha convertit en la seva bandera.

Però la Rioja juga en una altra lliga.

A vegades pensem que la Rioja és molt gran, però té al voltant de 600 cellers, els mateixos que Catalunya. La diferència és que allà porten 40 anys d'avantatge en la promoció de l'enoturisme. Però és fals que els seus vins siguin millors. Avui dia, la tecnologia permet que qualsevol pugui elaborar un bon vi. És a dir, que la qualitat dels vins catalans està al mateix nivell que la de qualsevol zona del món. Som molt independentistes, i a l'hora de consumir fem el mateix que la resta d'Espanya. La Rioja té el 40% de la quota de mercat de Catalunya. Tenim riojitis, i hem de promocionar els nostres vins!

Ha parlat dels aspectes positius, però quins són els punts febles de la comarca?

L'únic punt feble del Bages és que no s'ho creu. Té molt bons vins, i per proximitat a Barcelona té una situació immillorable. També té bons allotjaments i restaurants de qualitat. L'objectiu de la qualitat del vi ja s'ha aconseguit. Ara cal potenciar la comunicació per fer saber que el vi del Pla de Bages és bo. I potenciar l'enoturisme. El que s'inverteix a promocionar-lo s'amortitza amb el temps, perquè quan algú visita els cellers i passa uns dies a la comarca se'n va carregat d'anècdotes, de fotografies, vins... Aquest ho dirà a un amic, i a base del boca-orella es va arribant cada vegada a més gent.

Quina és la situació dels vins del Bages a Catalunya?

al Montsant. Ara està sent el moment de l'Empordà, i entre tots hem de fer possible que el Pla de Bages sigui l'àrea vinícola de moda en els propers 2 o 3 anys.