Un grup de voluntàries de Monistrol de Montserrat atén des de fa un parell d´anys una residència exclusiva per a gats que han estat abandonats després de viure tota la vida en cases. Es tracta d´un projecte poc habitual que pretén ajudar aquells felins que han nascut i crescut en habitatges calents, amb l´estima i l´escalfor que proporciona l´ésser humà, i que ara, per diferents circumstàncies, s´han vist abocats al carrer, un terreny desconegut per a ells que pot esdevenir fatal: «estan acostumats a la gent i sense l´estima de les persones es moren de pena», afirmen Anna Cazalilla i Mercedes Rosales, dues de les voluntàries.

La majoria dels 40 gats que actualment «viuen com reis» a Monistrol de Montserrat han estat abandonats per les respectives famílies, però també n´hi ha que han arribat a Montsegat, tal com s´anomena l´entitat, després d´haver-se quedat sense casa per un procés de desnonament de la família.

Anna Cazalilla, voluntària i ànima del projecte, explica que els gats que pateixen més són els casolans, solen ser gats «molt arrelats a la seva família i són molt sensibles. Al carrer es moririen de pena, ja que necessiten estimar i sentir-se estimats com han fet sempre».

En aquest sentit, Cazalilla diferencia aquells gats que sempre han viscut al carrer d´aquells que han crescut en una llar. I també diferencia el projecte de Montsegat de qualsevol altra protectora: «les gateres solen ser com presons on molts cops els animals estan engabiats. Aquí se´ls proporciona el mateix ambient que tindrien en una casa, amb les mateixes comoditats». Per exemple, destaca que és «molt important» que el felí tingui el menjar en una habitació, l´arena en una altra, el lloc per descansar en una altra i el de jugar en una altra, «tal com ho tindria en una casa. S´ha de poder moure per on vulgui».

Cazalilla assegura que els gats són uns grans desconeguts: «es diu que són independents i que se´n surten sols, però no és veritat, necessiten l´estima de la persona; a més, són gats acostumats a menjar pinso i llaunes de menjar humit, i molts, com que no han trepitjat mai el carrer, no tenen l´habilitat de caçar. I sí, els gats casolans tenen fred. Només has de veure els d´aquí». La voluntària es referia als gats que en el moment de fer l´entrevista ens acompanyaven. En una habitació on hi havia cabassos nets i polits arreu, la totalitat dels felins jeien, tranquil·lament, als llits que eren al costat de l´estufa.

Anna Cazalilla és l´ànima mater de Montsegat. Amant dels felins des que va tenir el seu primer gat, el Bruce, va fer néixer el projecte de manera circumstancial. Col·laborava amb el Centre d´Acolliment d´Animals de Companyia (CAAC) de Barcelona i es va comprometre a acollir els gats de manera provisional. Havien de ser tres mesos, el temps que havien de tardar les obres de remodelació del centre barceloní, però els tres mesos s´han convertit en més de dos anys. «El dia que ens van trucar per retornar els gats a Barcelona estàvem totes plorant i al final vam decidir fer-nos-en càrrec», diu.

Montsegat és ubicat en una nau industrial que s´ha adaptat per a felins al polígon de Can Prat de Monistrol. L´entitat sobreviu principalment gràcies a les donacions de particulars (tant de diners com de menjar i mantes), de les aportacions dels socis i de les iniciatives que es munten per recaptar diners, com la venda de clauers.

Monsegat pertany a l´associació Global Defensa Animales sin Hogar i és una entitat col·laboradora del CAAC. Té un blog (montsegat.blogspot.com.es) on es poden llegir les històries particulars de cada gat: com van arribar a Monsegat, per què, com s´ha recuperat el felí i si la història ha acabat amb final feliç, és a dir, amb l´adopció per part d´una altra família.