Els municipis de Cardona i Montmajor són els que acumulen més excedents de purí del Bages i el Berguedà, segons es desprèn d'un mapa que creua les dejeccions que genera cada municipi (les que s'apliquen com a adob) amb la superfície agrícola que té (capacitat per absorbir-les), facilitat pel departament d'Agricultura. Osona amb Gurb acumulen el punt central d'excedent i una taca que es va escampant al seu voltant, ja que com més quilòmetres ha de fer el purí més s'enfila el preu.

La gestió actual de les dejeccions consisteix majoritàriament en la seva aplicació directa al camp com a fertilitzant. En algunes zones de Catalunya, però, la gestió resulta costosa. El departament d'Agricultura detalla dos motius: que els llocs amb una elevada intensitat ramadera es troben molt allunyats de les terres susceptibles d'utilitzar el purí d'adob, i que el fet que aquest purí estigui format pel 90% d'aigua, que també ha de ser transportada, fa que el preu es dispari.

Així, ens trobem amb terres que tenen excedent de purí i terres on no en tenen i se'n necessita (camps que a més són pobres en nutrients), però on el purí no arriba per l'elevat cost de transport. Un dels aspectes beneficiosos que es ressalten de les plantes de cogeneració és precisament aquest: assequen el purí i aquest pot ser transportat amb un menor pes i preu.