Súria té poc més de sis mil habitants i set-cents d´ells canten caramelles cada any per Pasqua. La convicció en la festa que ha convertit la vila del Cardener en un dels epicentres catalans de la tradició va culminar diumenge un llarg cap de setmana d´activitats amb la rua de les set colles de la localitat, malgrat que un cel tapat i capriciós va incomodar a estones, per culpa de la pluja, més el seguici del públic que les evolucions dels entusiastes balladors.
Paraigua en mà, Raimon Casals es va passejar pels carrers de Súria amb els ulls ben oberts. Expert en cultura popular, i entre altres atributs director artístic del Ball del Sant Crist de Salomó a Vilafranca del Penedès, ha compartit experiències amb els grups suriencs -Tro Gros, La Llanterna, Altatxu, Coral L´Esplai, Coral Sòrissons, Foment Cultural i Agrupació Sardanista (les dues darreres amb colles infantil i d´adults)- per aportar el seu punt de vista sobre l´estat de salut de la festa. «No es tracta de canviar res sinó de donar eines per reflexionar», va explicar en conversa amb aquest diari.
Les nou colles van iniciar de bon matí cadascuna un itinerari diferent per carrers i places de la població amb la voluntat d´escampar l´alegria intrínseca de les caramelles. Cantant enroscats en una mitja lluna formant una coral, creant fileres de trenta metres que avançaven al ritme frenètic del ball de bastons o alçant la ballesta als balcons per regalar roses, els participants en les caramelles van acabar confluint al punt del migdia -sense cap acte unitari i se- guint cada col·lectiu el seu propi programa- al cèntric carrer González Solesio. I per acumulació, la via va registrar el que en termes futbolístics es coneix com una bona entrada de públic, amb un ull al xim-xim aquós que davallava persistent i molest i un altre a les ballades d´uns i altres.
