Quan la Plataforma Promineria va presentar -el 12 de juny- les primeres Jornades sobre Mineria i Territori, els seus promotors ja van deixar clar que l'objectiu era "desmuntar prejudicis" perquè "l'activitat minera fos cada vegada socialment més acceptada". Alhora, reconeixien que com a ponents d'aquestes jornades s'havia buscat "qui ens pot ajudar a reforçar les nostres tesis, però aportant dades científiques".

Dilluns al vespre va tenir lloc la segona d'aquestes conferències, a càrrec del vicepresident de la secció de Medi Ambient del Col.legi de Químics de Catalunya Enric Morillas, que va corroborar de ple aquesta declaració d'intencions de la plataforma en la seva iniciativa. Morillas havia estat convidat per parlar de la convivència entre l'activitat minera i el medi natural, i entre altres consideracions va afirmar que "no es pot parlar, sota el meu punt de vista, que l'activitat minera al Bages sigui contaminant, sobretot perquè hi ha una prevenció d'aquest impacte en el medi. I hi ha una component extraordinàriament important d'origen natural. Abans que l'explotació minera existia el jaciment geològic, i és admès per tothom que hi ha surgències d'origen natural" i que "dir que l'explotació minera no pren prevenció i no fa el que ha de fer ara mateix seria excessiu".

Morillas va argumentar que l'evolució del contingut de clorurs durant el període 2007-2012 aigües avall de la conca potàssica "indica una clara tendència a la baixa i un previsible origen natural dels clorurs", que la qualitat de l'aigua, "amb el nivell de conductivitat i de clorurs al llarg del Cardener i el Llobregat fins al mar, amb dades de l'any 2013, dóna un diagnòstic d'aigua dolça en tot l'àmbit", i que en el tram del Llobregat a partir de l'aiguabarreig i fins al mar "es detecta un augment significatiu en clorurs i conductivitat aliè a la conca potàssica, amb origen estimat en activitats industrials, antròpiques i urbanes".

El ponent va aportar dades d'evolució de les aigües, però sempre referents exclusivament als rius Llobregat i Cardener, ja que es va declarar expert en aigües superficials, però no ens subterrànies, l'afectació de les quals són les que generen més debat. Amb dades de mostres registrades per l'Agència Catalana de l'Aigua aigües avall de la conca minera -però abans no conflueixen- Miralles va detallar que el Llobregat, des del 2007 al 2013 ha passat de 500 mg clorurs per litre a reduir-los fins a valors de 173 mg Cl/litre. L'explicació del ponent és que es s'ha passat d'una referència d'un greu episodi de sequera a una de normalització del cabal que ha anat diluint presència clorurs.

El comportament del Cardener -segons les dades que ell mateix va aportar- ha estat però, diferent, ja que es venia d'una valors més baixos (390 mg Cl/litre el 2007), però que en canvi s'han reduït menys en aquest període i el 2013 erren superiors al del Llobregat (300 mg Cl/litre). En la gràfica que va exposar la reducció més accentuada de clorurs al Llobregat en aquests registres (fets en el tram de Sant Fruitós) es donava a partir del període 2009-2010, i es mantenia en la resta.

Preguntat sobre la incidència que podria haver tingut en aquesta reducció el cobriment del runam de Vilafruns (Balsareny), operació que es va completar al llarg del 2010 i que fa que des de llavors aquest dipòsit de residus no arrossegui escorrenties cap al subsòl, Morillas va respondre que "ho desconec".