La pressió popular ha aconseguit aturar en més d'una ocasió la construcció de crematoris. Sallent o Piera han estat dos dels darrers exemples on les mobilitzacions ciutadanes han aconseguit aturar els projectes. Temps endarrere, també havia passat a Manresa.
El cas de Sallent ha estat un dels més recents. L'any 2006 l'Ajuntament va aprovar en un ple municipal la construcció d'un tanatori i un canvi de gestió del cementiri municipal. El projecte incloïa la construcció d'un crematori en uns terrenys propers al cementiri, prop d'una àrea residencial. L'afer va aixecar molt rebombori al municipi, fins al punt que es va crear la Plataforma Sallentina Anticrematori. La pressió popular duta a terme pel col·lectiu va dur l'Ajuntament a fer marxa enrere en el projecte.
També a Piera hi havia intenció de fer un crematori. Serveis Funeraris Esteve de Sant Sadurní d'Anoia tenia intenció, el 2012, de construir un tanatori amb servei d'incineració al municipi anoienc. Segons explica el seu responsable, Pere Esteve, el projecte va crear una gran alarma social i des de consistori van decidir aturar-ho. L'empresa, però, té intenció de construir el tanatori en els terrenys que té en propietat al carrer Josep Vidal Munné de Piera. "Estem pendents dels permisos, però, si tot va bé, comptem poder obrir el tanatori el proper mes de gener", explica Esteve. Pel que fa al crematori, "de moment funcionarem només com a tanatori i en un futur, d'acord amb el que vulgui la ciutadania, ja es decidirà".
Pel cas de Manresa cal remuntar-se fins a l'any 1997, quan l'Ajuntament va impedir a la funerària Fontal fer un crematori a les instal·lacions que té al carrer del Bruc perquè en considerava inadequada l'ubicació. L'agost del 2001 va ser Fontanova, qui va presentar la proposta. La memòria tècnica encarregada assenyalava que no causaria molèsties als veïns. No obstant això, el projecte va rebre l'oposició frontal de la gent del barri i, finalment, va ser la mateixa funerària qui es va tirar enrere.
Fora de les nostres comarques també s'han produït altres situacions similars. L'any 2007, l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès també es va haver de fer enrere en la construcció d'un crematori a prop del cementiri per culpa de les queixes dels veïns propers a la zona. Com en el cas de Sallent, el projecte ja s'havia aprovat en el ple municipal. També a Tortosa es va produir una situació molt semblant el 2009. L'anterior equip de govern havia projectat un crematori que els nous dirigents municipals van desestimar per la pressió veïnal.
A banda del fet que tenir un crematori prop de casa no agrada a ningú per la mena d'activitats que s'hi du a terme, les plataformes contràries a aquest tipus d'instal·lació també apel·len al fet que els gasos i fums que emeten poden suposar un perill per a la salut. No obstant això, des de les funeràries afirmen que sempre que les instal·lacions "estiguin ben fetes" no poden resultar nocives per a la salut. També recorden que les seves emissions de gasos i fums són controlades per les administracions.
