Les instal·lacions de l'empresa Catuav a Moià (Bages) han servit de base de proves del projecte europeu Icarus. Universitats, centres tecnològics i empreses de la desena de països implicats en la iniciativa s'han trobat per validar les funcionalitat de dos vehicles no tripulats ('drones') especialitzats en les operacions de recerca i rescat en el marc de grans catàstrofes. Pepa Sedó, responsable del departament de Sistemes Intel·ligents del centre tecnològic Ascamm -un dels socis del projecte i l'únic participant català-, ha explicat que allò que més es coneix dels 'drones' és la part militar, però ha afirmat que "ja comencen a haver-hi iniciatives d'ús civil, que aniran a més en els propers mesos".
L'ús dels 'drones' s'ha associat en els darrers temps especialment en els temes militars, però els avenços en la tecnologia han fet que, cada cop més, aquests avions no tripulats vagin agafant posicions en les aplicacions civils. Aquest és el cas del projecte europeu Icarus, format per diferents universitats, centres tecnològics i empreses d'una desena de països europeus, entre els quals s'hi troba el centre tecnològic Ascamm, amb seu a Cerdanyola del Vallès.
Icarus és un projecte de recerca impulsat per la Comissió Europea amb un total de 24 socis i un pressupost de 17,5 milions d'euros. La iniciativa va arrencar l'any 2012 i en aquests moments ja es comencen a posar a prova alguns dels resultats obtinguts. L'objectiu del projecte, segons ha explicat Pepa Sedó és "fer recerca per desenvolupar una tecnologia que permeti integrar els vehicles no tripulats en operacions de recerca i rescat". Icarius es concentra en desenvolupar plataformes per localitzar i rescatar persones humanes en situacions de desastres naturals, ja sigui en entorns urbans o marítims.
Els socis del projecte han estat treballant durant tota la setmana a les instal·lacions de l'empresa Catuav a Moià (Bages), on disposen d'un espai aeri restringit per a vols no tripulats. Aquest divendres s'han dut a terme les proves de validació de les funcionalitats de les dues plataformes aèries que han desenvolupat els integrants del projecte. D'una banda, segons ha explicat Sedó, s'ha posat a prova el multicopter, un petit avió no tripulat anomenat 'Quadrotor', que té una capacitat per volar màxima d'uns trenta minuts i "es pot apropar molt a la zona de devastació per generar de forma ràpida un mapa de la zona". També s'ha examinat el conegut com a 'Atlantik solar', un avió d'uns 6 metres de llarg que funciona amb energia solar que "vola més alt i permet abraçar una zona més àmplia".
El responsable del grup de sistemes no tripulats d'Ascamm, Daniel Serrano, ha explicat que l'objectiu d'aquests dispositius és "donar suport a les tropes que participen en les operacions de rescat" per "avaluar les situacions de risc i capturar les dades abans que els equips d'emergència entrin als llocs que no estan assegurats". El repte dels investigadors és que aquests equips puguin actuar en escenaris reals i, per això, en la sessió d'aquest divendres han convidat bombers i agents de Protecció Civil per presentar-los el projecte. En aquest sentit, Serrano ha expressat que les plataformes s'han "d'adaptar a l'usuari final" i el repte és que puguin operar en qualsevol condició meteorològica adversa com ara fortes tempestes o focs forestals.
Pendents de la regulació
La responsable del departament de Sistemes Intel·ligents del centre tecnològic Ascamm, Pepa Sedó, ha explicat que en aquests moments a l'Estat espanyol s'està elaborant una regulació específica per aquest tipus de vols amb avions no tripulats. Amb tot, Sedó ha detallat que actualment hi ha en vigor una regulació temporal "que permet fer vols de proves allà on no hi hagi persones i prioritzant la seguretat". Sedó ha expressat que la nova llei haurà de tenir en compte les diferents tipologies de 'drones', ja que, segons ha dit, "no és el mateix tripular un avió de 25 quilos que un que pesa 2 o 4 quilos".
Les jornades com les que s'han organitzat aquest divendres a Moià seran més comunes en el darrer tram del projecte Icarus. Segons ha explicat Daniel Serrano, l'objectiu pel que queda d'any és "validar les col·laboracions de les diferents plataformes i tropes que intervenen en desastres naturals com els de Filipines i Haití". Fins ara, ja s'han realitzat proves amb les plataformes marítimes a Lisboa, les aèries a Moià, mentre que el mes de setembre es combinaran les proves aèries i terrestres a Bèlgica i a l'octubre es combinaran les marítimes i aèries a Itàlia. "L'objectiu és anar convergint fins arribar a la solució final que pugui resoldre un desastre natural de recerca i recat".
