El grup comarcal del PSC va reclamar ahir a la Generalitat que reactivi la llei que havia de permetre legalitzar les urbanitzacions amb importants dèficits urbanístics i de serveis. Els alcaldes de Castellgalí i del Pont de Vilomara i Rocafort, Cristòfol Gimeno i Cecilio Rodríguez, i l'alcaldessa de Castellbell i el Vilar, Montserrat Badia, van denunciar que la Generalitat els deu 650.000 euros per aquest concepte, diners que els respectius ajuntaments han hagut "d'avançar" i que no saben "quan" cobraran.

Els tres municipis, així com d'altres de Catalunya, tenen dins el seu terme urbanitzacions que avui es consideren alegals. Es van aixecar els anys 50 i 60 sobre sòl no urbanitzable i moltes no disposen encara de serveis bàsics com l'enllumenat o el clavegueram. La seva legalització és un cavall de batalla per als ajuntaments per l'alt cost que representa tant per als veïns com per als consistoris.

El tripartit va aprofitar el seu pas per la Generalitat per intentar posar-hi fil a l'agulla amb una llei que preveia tres passos i que "va generar molta expectació entre veïns i ajuntaments", va subratllar Gimeno. La llei es partia en tres línies: en la primera es concedien subvencions als ajuntaments per l'anomenat programa d'adequació (redacció dels plans urbanístics); en la segona es preveia l'atorgament de crèdits, també als ajuntaments, per poder fer front a les obres d'urbanització; i en la tercera es preveia una línia de crèdit per als veïns, per ajudar-los a costejar uns treballs de ben segur cars.