"És molt trist pujar a un ascensor i que es buidi de cop, no poder entrar a una botiga o simplement agafar l'autobús". La manresana Yolanda González va començar amb un simple malestar generalitzat i al cap de poc temps no tolerava cap olor. El metge li va dir que tenia fongs. Després, que era un problema mental, i la van derivar al psiquiatre, on li van administrar un tractament que la tenia pràcticament tot el dia adormida. Finalment, després de molt batallar, va haver d'anar a la sanitat privada, on finalment li van acabar dient que el que tenia és sensibilitat química múltiple.
El cas de la Yolanda no és l'únic. Recentment ha conegut la Dolors Codinach, la Isabel Garzon, la Montserrat Pou, l'Encarna Subirana i la Dolores Sánchez. Totes, veïnes del Bages, han passat pràcticament el mateix calvari perquè els hi detectessin la sensibilitat química múltiple. Ara que es coneixen, volen crear un grup a la comarca d'afectats per la malaltia amb l'objectiu de sensibilitzar la població, donar-se suport mutu i reivindicar el reconeixement oficial d'una malaltia que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) no reconeix com a tal i que països com Alemanya, el Japó i Àustria, sí.
Malgrat la sensibilitat química múltiple (SQM) no estigui reconeguda com a malaltia, l'Institut Català de la Salut la defineix "com un trastorn crònic adquirit caracteritzat per símptomes recurrents que tenen lloc com a resposta a baixos nivells d'exposició a múltiples productes químics no relacionats". Així, els afectats van perdent progressivament la tolerància a agents químics tan diversos com poden ser els productes de neteja, els dissolvents, certs aliments, medicaments i, en alguns casos, les radiacions electromagnètiques.
