La proposta de la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, de sotmetre a consulta popular la creació del Moianès (com va anunciar ahir aquest diari) ha topat amb les reticències dels cinc alcaldes bagencs implicats en el procés dels deu municipis que preveu la futura comarca. En volen saber més detalls, però d'entrada els sorprèn, i desconfien que el Govern vulgui demanar ara el parer dels ciutadans en un procés que fa temps que és en marxa amb el suport dels ajuntaments implicats i del mateix Parlament. Demà a la tarda, els deu alcaldes es trobaran per parlar-ne, amb l'objectiu de fer front comú i esdevenir comarca sense necessitat d'afrontar una consulta que, a aquestes alçades, diuen que ja no té cap sentit.

Com va explicar ahir aquest diari, la consulta no és cap tràmit obligatori perquè el Moianès esdevingui comarca, però el Govern proposa fer-la per dotar el procés del màxim de legitimitat, i perquè la comarca neixi amb la benedicció dels vots de la majoria dels ciutadans del territori implicat. Ho planteja a partir de la nova llei de consultes que el Parlament vol aprovar el setembre, i aquí és on alguns alcaldes veuen un contrasentit, atès que difícilment hi hauria temps de convocar-la "abans del febrer o el març del 2015", quan l'actual Consorci del Moianès (que és l'òrgan que actualment gestiona els serveis mancomunats dels deu municipis) ja haurà desaparegut", sosté l'alcalde de Moià i president del Consorci, el republicà Dionís Guiteras. I és que la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local impulsada pel govern Rajoy aboca a l'absorció, abans del 31 de desembre, i a mans dels ajuntaments (en aquest cas del de Moià), de les funcions que desenvolupen els consorcis i organismes autònoms actualment existents.

Davant d'aquest panorama, Guiteras assegura que els alcaldes no s'oposen per se a la consulta, "però arriba tard, i no té sentit fer-la quan ja hagi desaparegut el consorci. En una qüestió com aquesta no podem perdre temps perquè ens hi juguem el futur". Lamenta que "encara ningú no ens hagi explicat la proposta de forma oficial", i per això diu que d'entrada "no puc entendre a què es deu aquest nou requeriment".

El mateix pensa l'alcalde de Santa Maria d'Oló, Ramon Vilar, també d'ERC, que tem pel que pugui passar "si ens quedem sense Consorci i encara no s'ha pogut crear la comarca". Entén que és primordial "poder mantenir un instrument comú propi", i per això considera que ara la consulta no té raó de ser "en una qüestió en què anem contra rellotge". "No volem semblar antidemocràtics, però fa la sensació que es vulgui allargar voluntàriament el procés quan ja està tot correcte i només tenim pendent que el Govern es decideixi".

L'alcalde de l'Estany, el republicà Salvador Tresserra, també s'hi oposa de forma contundent. Diu que és una proposta "gravíssima, que només pretén marejar la perdiu; si ja fa anys que l'expedient està tancat, no sé a què ve ara aquesta consulta". Defensa que "el consens ja hi és, perquè ho hem aprovat per ple, i perquè també té el suport dels partits del Parlament amb qui ens vam reunir en el seu dia". En aquest sentit retreu a Ortega "que podia haver proposat la consulta fa dos anys, i no ara", amb la sospita "que tot plegat sigui una excusa per no deixar-nos ser comarca".

També els alcaldes no republicans es mostren sorpresos per la proposta. El de Calders, l'independent Lluís Cerarols, diu que "és una situació que no ens havíem ni plantejat", però està convençut que "no ha de ser cap obstacle", tenint en compte que "tots els alcaldes tenim molt clar que ens mereixem ser una comarca". Maties Ponsa, alcalde de Monistrol de Calders (CiU), no entén que es posi la consulta sobre la taula "quan crec que la voluntat de ser una comarca està més que clara des de fa temps". No la considera necessària.