La reforma que proposa el PP no és ben vista per la majoria d'alcaldes de les comarques centrals consultats per aquest diari, que consideren que el sistema actual ja és prou representatiu, i veuen igual de legítim un govern amb la força més votada que un pacte entre els minoritaris. En general, desconfien de la pressa amb què es vol aprovar, i al darrere hi veuen una estratègia del PP per mirar de no perdre alcaldies importants que ara té per tot l'estat.

Entre les opinions crítiques hi ha la de l'alcaldessa de Santpedor, la republicana Laura Vilagrà, que veu "innecessari" voler modificar ara un sistema que al seu parer "ja dóna prou garanties als partits més votats perquè acabin governant i tenint l'alcaldia". Defensa que siguin aquests els que tinguin la iniciativa de formar govern, però si no ho aconsegueixen, considera "igual de vàlid i democràtic" que s'ajuntin partits minoritaris per formar-lo, entenent que pràcticament en tots els casos sumaran majoria. Si bé una majoria absoluta "et permet governar tranquil, la coalició és preferible perquè fomenta el debat, i això és bo en una societat com l'actual cada vegada més diversa i que necessita governs més oberts i consensuats". En aquesta línia, veu la proposta del PP com una reacció precipitada per la possible pèrdua d'alcaldies importants com Madrid i València, i confia que tot plegat sigui "un globus sonda" i no prosperi.

També considera més prudent "deixar-ho com està" l'alcalde d'Avinyó, el també republicà Eudald Vilaseca, entenent que "el sistema actual garanteix millor l'oportunitat de govern a la pluralitat d'opcions". I és que "la majoria directa que et pugui proporcionar el 40 % dels vots no és tan legítima ni democràtica com un pacte entre partits que sumin més d'aquest 40 %". Admet que hi pot haver "pactes contra natura", tot i que "es donen molt poques vegades i pot ser que tinguin realment sentit en segons quin municipi".

L'alcalde de Berga, Juli Gendrau, veu incertesa en les presses per tirar endavant aquesta reforma, i creu que caldrà veure com queda finalment per valorar-ne la utilitat. Comenta que "sempre és positiu que els partits que estan al govern tinguin una certa estabilitat, però no cal aconseguir l'estabilitat canviant la llei electoral, perquè actualment ja es pot fer d'altres maneres, com per exem-ple fent pactes i buscant la complicitat de la resta de partits. Un ajuntament ha de funcionar amb la bona entesa entre tots els que el conformen". Per a Gendrau és totalment legítim que la llista més votada no acabi sent la que governa, per més que hi hagi gent "que no ho acabi d'entendre"-.

Altres opcions possibles

Per la seva banda, l'alcalde del Pont de Vilomara, el socialista Cecilio Rodríguez, no trobaria malament un canvi de sistema "perquè l'actual té defectes". Ara bé, si hi ha de ser, aposta per la introducció de la segona volta que, com fan altres països, deixi fora els partits que no hagin assolit un determinat percentatge de vots, i concentri la nova votació en els majoritaris. Admet que el seu partit es podria beneficiar de la fórmula que proposa el PP per anar revalidant el govern al Pont per més que perdés alguns vots. Tanmateix, s'hi oposa, i defensa que "amb una segona volta s'aconseguiria un model més legitimat", entenent que "seria com una nova oportunitat per a qui vota partits més minoritaris". Rodríguez és crític amb el PP perquè "les regles del joc no es poden modificar menys d'un any abans de les eleccions, sinó que tot canvi s'ha de poder consensuar amb temps". Pensa que és una actitud "oportunista perquè temen perdre alcaldies".

També seria partidari d'un canvi l'alcalde de Navàs, Jaume Casals (CUP), però en el sentit "d'una elecció directa i amb llistes obertes que doni lloc a governs amb barreges de persones". I és que considera que el sistema actual "grinyola" amb la barrera del 5 %, que deixa fora "partits que amb més d'un 4 % potser els correspondria algun regidor". Tanmateix, la fórmula que proposa el PP "no és més que un blindatge per l'aparició d'opcions trencadores que mobilitzaran els abstencionistes".

Entre els alcaldes consultats, Joan Torres, de Sant Vicenç de Castellet, és el més favorable a un tipus de reforma com la que proposa el PP. Entén que "seria una manera de simplificar la formació d'un govern sense haver de fer massa equilibris ni destinar més temps fent coalicions i intentant acontentar tothom, que governant". Per a Torres, la millor opció seria un govern de consens, "però no solen funcionar des del moment que entren en joc la vanitat i l'ego de cada partit", de manera que veu més fàcil assolir l'estabilitat amb opcions més senzilles. Una opció com la del PP "no em sembla malament en el moment que situa la majoria al 40 %, que no és fàcil d'aconseguir".