La composició que tenen actualment els ajuntaments dels municipis més grans de les comarques centrals pràcticament no variaria encara que s'apliqués la reforma que proposa el PP amb l'objectiu de donar l'alcaldia a la llista més votada si supera el 40% dels sufragis.

Si prenem de referència els resultats de les eleccions municipals del 2011, cap de les 30 poblacions observades (les que tenen més de 3.000 habitants) canviaria d'alcalde amb al nova llei, i només en un de cada tres casos la fórmula proposada donaria majoria absoluta (amb més del 40% dels vots) a partits que ara governen però que no la tenen (vegeu la infografia d'aquesta mateixa pàgina).

És la lectura que es desprèn de la reforma de la llei electoral que el govern central té en la seva agenda. O com a mínim, el poc que n'ha transcendit, tenint en compte que el PP voldria negociar-la amb altres partits al setembre però amb la idea de fer via perquè ja es pugui aplicar a les eleccions del maig del 2015. La intenció és que si un partit obté el 40 % dels vots i entre 5 i 7 punts percentuals més que la segona força més votada, se li atorgui directament la majoria absoluta i, per tant, l'alcaldia. També es parla de la possibilitat d'una segona volta entre les dues llistes més votades si en la primera votació no hi ha cap majoria clara (mínima del 40%). Més enllà d'això, no s'ha aclarit com es traduiria al ple, és a dir, quina representativitat assoliria la llista més votada perquè realment tingués majoria absoluta pel que fa al nombre de regidors.

Pocs arriben al 40 % dels vots

Malgrat les imprecisions, tot apunta que la nova llei aportarà canvis mínims en la composició dels ajuntaments. D'una banda, perquè en la majoria dels casos ja és la força més votada la que acaba governant, i de l'altra, per la dificultat d'obtenir el 40 % dels vots i, per tant, la majoria absoluta directa. A les comarques centrals, només en 4 de les 30 poblacions observades el partit majoritari s'ha quedat a l'oposició fruit de les aliances d'altres formacions amb menys suport però que sumen majoria (tret d'Artés, en què els dos partits al govern suposen 5 dels 13 regidors del consistori). A més, en cap dels altres tres casos el partit majoritari (coincideix que és CiU) no arriba al 40 % dels sufragis que li haurien donat automàticament el govern amb la nova llei: a Sant Fruitós es va quedar al 32,27 %, a Navàs al 34 %, i només a Monistrol de Montserrat hauria fregat la majoria absoluta (amb el 38,95 % dels vots).

A tota la resta dels 30 municipis el partit més votat governa, i en 7 d'ells ho fa amb més del 50 % dels vots (que és el que ara dóna la majoria absoluta). A Berga, Masquefa i Calaf passa que el partit més votat (CiU en tots els casos) també governa sol i amb majoria absoluta, tot i no haver assolit el 50 % dels vots, si bé són fets excepcionals. Aquesta situació es mantindria idèntica amb la nova llei, tot i que en prop d'una desena de municipis on el partit més votat ara governa en minoria o en coalició, ho faria automàticament amb majoria absoluta pel fet de tenir més del 40% dels vots.

Cardona, l'excepció

Cardona seria l'excepció d'aquesta regla. I és que, si ja és difícil per a un partit obtenir un suport del 40 % dels electors, tampoc és normal que ho faci a una distància d'entre 5 i 7 punts percentuals respecte a la segona força, que és una de les condicions que es demanaria per poder obtenir directament la majoria absoluta.

A Cardona, ERC va obtenir el 43,27 % dels vots i governa en minoria amb 6 regidors, mentre que la segona força, que és CiU, va assolir el 40, 26% dels sufragis i va quedar a l'oposició amb 5 regidors (el PSC va quedar amb 13,80, i 2 regidors). La diferència entre els dos primers és mínima, de manera que la nova llei no donaria automàticament la majoria a ERC, i probablement s'hauria d'esperar una segona volta per determinar el resultat.