Sembla que aquesta sí que podria ser la vegada que va de debò. El territori del Moianès, el del conjunt dels seus deu municipis, serà reconegut com a comarca per la Generalitat de Catalunya. Fa 14 anys que la comissió d'experts encarregada de redactar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya (Informe Roca) vam proposar la creació del Moianès. El reconeixement, doncs, arriba tard. Més encara si tenim en compte que la comarca ja s'hauria pogut constituir tant el 1936 com el 1987.

En aquell informe (pàgines 42 i 43) explicàvem 5 criteris favorables a l'admissió d'un territori que, en la realitat quotidiana, social, econòmica i cultural, ja és, de facto, comarca: primer, el paper de relligament territorial i d'encaix que fa en una àrea de transició regional (entre la Catalunya central i la regió metropolitana); segon, reconèixer una unitat molt cohesionada socioeconòmicament; tercer, respondre a les reivindicacions comarcals posades de manifest en la consulta municipal del 1987; quart, reforçar un àmbit territorial amb la voluntat d'impulsar-lo i donar-li un estatus polític coherent amb la seva realitat física (l'altiplà) i socioeconòmica; cinquè, resoldre l'encaix d'un territori històric amb consciència comarcal en l'administració actual.

Hi ha una preexistència que demostra la viabilitat de la futurible comarca: el Consorci del Moianès. Com tot instrument administratiu, ha tingut encerts i errors, i de ben segur que hi ha moltes coses que podria haver fet millor (o fins i tot moltes que no hagués hagut de fer o intentar), però el balanç, des de la seva creació el 1994, és notablement més positiu que negatiu; i pel que fa al desenvolupament local, econòmic, formatiu, ocupacional i turístic, ha estat una referència per a moltes comarques. Sí, les reals.

Però igual que el nom no fa la cosa, i així el Consorci ha fet de Consell Comarcal de facto, ara la cosa (el reconeixement administratiu) no hauria d'impedir-nos recordar allò important: un ens administratiu no és una finalitat per si mateix (tot i que moltes administracions demostren el contrari) sinó un instrument de la ciutadania i per a la ciutadania. El marc legal i financer en què serà reconegut el Moianès no és suficient per donar les respostes necessàries per a un present i futur de bé comú per a la ciutadania i el territori.

Els efectes de la crisi del capitalisme financer i l'austericidi s'han patit arreu. Tota l'administració pública ha de reiniciar-se. Cal un nou programari i crear noves eines i xarxes. L'administració ha de cogovernar juntament amb les persones i les entitats. Cal, en definitiva, constituir arreu uns governs enxarxats de baix a dalt (d'allò local al nou país), que s'orientin per un bé comú transformador; no només pel present, sinó també pel futur, si es vol canviar-ho tot. És necessari articular una nova economia i replantejar-se la societat en termes d'ètica col·lectiva i cooperadora. Competir, no ho oblidem, és un luxe que només es pot permetre l'1%, qui es beneficia de la crisi/estafa patida pel 99%

Estem al bell mig d'un canvi d'època i el Moianès ha de ser un instrument del govern d'allò comú de les persones. Si es vol es pot, no només us ho heu de proposar, podeu fer-ho!