A 20 metres d'altura, la mirada canvia. Les cases es fan petites i el paisatge es magnifica. Això és el que es pot observar des d'avui a Navarcles, que per primer cop obre el campanar en un cicle estable de visites, una experiència que es gaudeix per partida triple: pujant es palpen (literalment, per la seva estretor) les sinuoses escales, es descobreix història oculta i, un cop dalt, espatarren les vistes d'un poble fotografiat a 360 graus.
Des del capdamunt es veu tot. No queda res per amagar. Es veuen les muntanyes de Montserrat, amb el monestir de Sant Benet als peus, i els turons que abracen la vall. Es divisen paisatges més que idíl·lics, però també queden retratats grans desastres de comarca i de poble, com el gegantí runam del Cogulló de Sallent o la zona zero de l'antiga fàbrica Dresca, un colós mig desballestat que des del campanar glaça la sang: pel que va ser i va representar per als navarclins, pel que ja no és, i perquè a dia d'avui té un futur gris, per no dir negre. I també per la seva immensa extensió, ja que des de la torre es pot veure que ocupa pràcticament el mateix que tot el barri de Sant Bartomeu.
