Iberpotash ha arribat a un "acord general" amb els més de 300 propietaris dels terrenys afectats per les prospeccions que vol fer a l'oest del Bages per iniciar els treballs. L'estudi, que afecta 6.700 hectàrees, ha provocat malestar entre alguns veïns. La majoria han acabat autoritzant l'empresa a entrar a les seves finques, però n'hi ha que encara no han firmat. Segons ha pogut saber Regió7, l'acord al qual s'ha arribat implica que l'empresa pagarà 115 euros per hectàrea marcada, acabi o no sent perforada. És a dir, que Iberpotash abonarà 770.500 euros en concepte de dret de pas i compensacions.

La grandària de la zona afectada i la utilització d'explosius han generat molts recels entre els veïns. I també hi ha por pel futur: diuen que si el resultat és positiu el següent pas pot ser l'explotació del subsòl. De moment, però, el que ha autoritzat el departament de Mines i de Medi Ambient és només la primera fase, en què l'objectiu de l'empresa se centra a radiografiar el subsòl per obtenir un mapa tridimensional. Per fer-ho, utilitzarà l'anomenada prospecció sísmica, que implica la utilització d'explosius. Segons consta en el projecte, per aconseguir les imatges s'utilitzaran 5.444,46 quilos d'explosius i es faran 38.889 forats d'un metre i mig de fondària i 60 mil·límetres de diàmetre, que agrupats de tres en tres quedaran escampats per una zona que afecta principalment Sant Mateu de Bages i Fonollosa, però també tres petites àrees de Callús, Súria i Aguilar de Segarra.

Dins de cada forat s'introduirà un cartutx d'explosiu goma-2 ECO de 140 grams ("només 140 grams", subratlla Iberpotash), que es faran detonar per àrees (mai tots alhora). La deflagració farà vibrar el subsòl i s'emetran unes ones que seran caçades per uns dispositius, que enviaran la informació als camions laboratoris mòbils, que s'ubicaran també per la zona i són els que acabaran el procés transformant les ones en mapes tridimensionals.

El projecte implica també la perforació de 15 pous (de 82 metres de fondària i 152 mil·límetres de diàmetre) que són els que serviran de mostra per a la resta de la zona. En aquests punts, s'emeten unes ones que reboten a velocitat diferent depenent de l'estrat en el qual es troben i del tipus de material que hi ha en cada capa. La informació recollida en aquests sondejos serveix de patró a l'hora d'estudiar i calibrar la resta d'ones que s'obtenen amb les explosions a un metre i mig de fondària.