El PSC de Sant Fruitós idea un lideratge "bicèfal"

Els dos primers noms de la llista són, doncs, els mateixos que fa quatre anys. La diferència, però, és que Múrcia agafarà més protagonisme amb l'objectiu de "preparar-se" com a futurible candidata el 2019. De fet, el nom de Múrcia ha arribat a sonar en les assembles del partit com a possible número 1 per a les eleccions d'aquest maig, però ella mateixa ha detallat a aquest diari que prefereix continuar quatre anys més de número 2, amb la voluntat d'adquirir més bagatge i coneixement del món municipal. "Així ho vam decidir entre tots, en una assemblea que va ser molt oberta, amb una vintena de militants que vam votar en veu alta", ha explicat. I Casero hi ha afegit: "al final s'ha optat per la meva veterania (entre l'oposició i el govern és regidor des del 1999), però és clar que Múrcia és una clara opció de futur". Cristina Múrcia no és militant del PSC: "sóc independent i, de moment, continuaré així". Va entrar a la llista socialista per primer cop en les eleccions del 2011, en què el PSC va treure dos regidors. El pacte entre Gent fent Poble, Imagina't i els socialistes va fer que Múrcia entrés, en el primer intent, dins l'equip de govern.

Tomàs Casero acumula més experiència en el consistori. Es va presentar per primer cop en una llista del PSC el 1995, però no va entrar de regidor fins al 1999, any en què el PSC (amb tres regidors) i ERC (amb quatre) van fer coalició i van deixar CiU a l'oposició. Casero va entrar al govern, però l'experiència va durar només 15 mesos, ja que les discrepàncies entre membres de l'equip de govern de PSC i ERC van propiciar, a mig mandat, l'ascens del convergent Josep Rafart a l'alcaldia. El 2003, Casero va ser el cap de llista per primer cop. Va obtenir dos regidors i va formar part de l'oposició. Exac-tament el mateix va passar en les municipals del 2007. En les últimes, del 2011, va obtenir també dos regidors i el pacte entre tres partits el va portar al govern.