Abans del proper estiu, el Moianès quedarà constituït formalment com la 42a comarca de Catalunya. Aquest altiplà situat fins ara als extrems del Bages, Osona i el Vallès Oriental, amb una altitud que oscil·la entre els 600 i els 900 metres, s´ha hagut d´esperar fins al 2015 per rebre el seu reconeixement administratiu. Però el cert és que ha estat considerada una comarca natural des de fa segles. Sempre ha estat present en les classificacions de comarques i de propostes d´organització territorial que s´han fet des del 1600. Tot i així, la unitat geogràfica, social i econòmica ja està documentada de molt abans, del segle XIII. Geogràficament, socialment i econòmicament és un territori amb característiques similars, i la consulta popular celebrada el cap de setmana passat no va fer res més que confirmar la voluntat majoritària dels ciutadans que hi viuen: se senten part d´aquest territori i volen que, per fi, sigui reconegut oficialment, amb tots els avantatges que suposa poder tenir un Consell Comarcal propi, quant a serveis.
Què significa sentir-se del Moianès? El veterà historiador local Enric Oliveras, membre del Patronat de les Coves del Toll, fa una definició molt similar a la que una bona part dels catalans utilitzen per defensar el dret a decidir de Catalunya respecte a la seva pertinença a l´estat espanyol. «Significa que nosaltres mateixos puguem decidir sobre el futur d´aquestes poblacions, d´aquest centre neuràlgic de Catalunya, d´aquesta zona rural que ha tingut canvis importants en els darrers anys», explica.
En les darreres dues dècades, l´entitat que ha jugat un paper clau en la reivindicació de la creació de la comarca ha estat el Consorci del Moianès, que ha unit els deu municipis moianesos per a la prestació conjunta de serveis, la qual cosa ha reforçat el sentiment de pertinença al territori. «El Consorci ha tingut un paper predominant en la construcció de la comarca, perquè ha demostrat que era necessari tenir un ens d´administració. Per la nostra centralització geogràfica, en una zona muntanyosa, allunyada de les grans urbs, era convenient i necessari establir un règim de comarcalitat i d´administració important», diu Oliveras.
Malgrat que fa 300 anys el Moianès ja apareixia reconegut en la subvegueria de Manresa, la divisió territorial de Pau Vila de l´any 1936 no la va incloure com a comarca. «Imagino que no ho va fer per motius pràctics. Perquè les comarques veïnes, el Bages, el Vallès Oriental i Osona, eren més significatives administrativament que el Moianès», considera Enric Oliveras, que afegeix: «però per als que estimem la comarca com jo, els que som comarcalistes de soca-rel, hem demostrat que, per demanar ajudes a aquestes comarques, no ho teníem gaire bé. Ara, el repte de tots els pobles del Moianès és que puguem arribar a compaginar coses que en el passat eren impensables», manifesta.
La població conjunta dels deu municipis del Moianès (Moià, l´Estany, Santa Maria d´Oló, Calders, Monistrol de Calders, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja, Castellcir i Collsuspina) és actualment de 13.169 habitants (per sobre de cinc comarques catalanes que en tenen menys). Malgrat que els pobles del Moianès es caracteritzen per ser pobles de petita dimensió, tenen una tradició d´estiueig molt arrelada, gràcies a la bona ubicació respecte a l´àrea metropolitana. La seva climatologia, amb estius suaus i hiverns no gaire gèlids (comparant-los amb les comarques d´alta muntanya), ha estat sempre un atractiu per als estiuejants de Barcelona, Sabadell o Manresa, molts dels quals tenen la segona residència a Moià, l´Estany o Castellterçol. Això significa que durant els caps de setmana i a l´estiu la població es duplica, a causa del gran nombre de segones residències. De fet, en els últims anys, la població fixa de la zona ha anat augmentant, bàsicament per la transformació de moltes segones residències en habitatges fixos.
Aquest ha estat un dels motius principals que en els darrers anys l´activitat econòmica de la comarca s´hagi anat terciaritzant, amb un creixement cada cop més important del sector serveis i del turisme. Això ha anat en detriment progressiu del sector primari, que fins als anys 70 havia estat molt important a la comarca. A diferència d´altres zones del país on l´agricultura ha tingut molt pes, al Moianès, en canvi, el sector primari més important ha estat sempre el ramader, segons explica Just Serra, veterinari que es dedica al control sanitari de moltes granges de la comarca. «El Moianès sempre ha estat una comarca força ramadera. Als anys 50 hi va haver un sector porcí molt potent. El nombre de ramaders, però, ha anat disminuint progressivament any rere any i actualment l´activitat porcina es concentra en poques granges, tot i que grans granges, lligades a empreses, com ha succeït arreu», explica Serra.
Des dels anys 90 fins ara, però, detalla, l´activitat ramadera de la comarca s´ha especialitzat sobretot en el sector boví, concretament «en les vaques de pastura i de cries de vedells». I en els últims anys, afegeix, cada cop s´està apostant més «per la ramaderia ecològica, que és un sector molt emergent al Moianès, amb molt de futur. Som a prop de la zona metropolitana i cada vegada hi ha més demanda», explica. De fet, assegura, «un percentatge molt elevat de ramaders, d´entre el 15 i el 20%, ja s´està dedicant a aquest tipus d´activitat, i cada cop va a més».
I és que aquests són els elements que des del Consorci del Moianès i altres entitats de la comarca s´ha anat apostant en els darrers anys: paisatge, natura, cultura, artesania alimentària... La comarca aposta cada cop més per un desenvolupament del territori sostenible, basat en un model on convergeixin els diferents sectors econòmics i dinamitzant aquells sectors emergents, com els serveis turístics, els serveis a les persones, la indústria alimentària i l´ecològica. La gastronomia, de fet, compta amb una bona colla de restaurants, al llarg de tot el Moianès, on es pot fruir de la bona cuina i de la creativitat dels restauradors de cada indret, que utilitzen productes naturals i artesans.
L´economia de proximitat és, per tant, la gran aposta d´aquesta comarca, que fa dècades va patir seriosament per la crisi tèxtil, la qual cosa va propiciar la reorientació cap al sector serveis, i també la creació del Consorci del Moianès el 1994. L´organisme, en els darrers vint anys, ha creat de manera directa 1.153 llocs de treball, i ha facilitat que el conjunt del Moianès tingui actualment una de les taxes d´atur més baixes de Catalunya (el 2014 era del 10,92%).
Ara, la creació de la nova comarca permet al Moianès tenir confiança de poder rebre millors serveis i d´ajudar a reactivar l´economia de la zona. Diumenge passat, el dia de la consulta, l´alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va defensar que la nova comarca suposarà «una racionalització de la despesa, un servei més proper i eficient al ciutadà», a més a més d´arreglar un greuge històric ja que «el Moianès és una unitat geogràfica, social i econòmica des del segle XIII». Va destacar que «per fi» la comarca serà un subjecte polític i jurídic i per tant «un interlocutor amb la resta d'administracions». Guiteras també va dir que la consulta «és el colofó» a molts anys de treball amb els deu municipis afectats. Va assegurar que la nova situació administrativa permetrà que els municipis tinguin nous serveis i capacitat per accedir a finançament. I va dir que ara toca al Govern complir el compromís del Parlament que el Consell Comarcal del Moianès sigui una realitat just després de les eleccions municipals, cosa a la qual ja s´ha compromès la Generalitat.
