Després de cinc anys de batalla, el Moianès ja és comarca, però encara amb molt camí per recórrer si vol garantir el model sostenible i equilibrat del Consorci del Moianès, i que ara el territori demana per al futur Consell Comarcal. Ahir, el ple del Parlament va aprovar el projecte de llei de creació de la comarca, amb 105 vots a favor, 7 en contra de C's, i l'abstenció dels 17 diputats del PP.

Al Parlament es va viure una jornada d'eufòria, fortes emocions, i amb més d´una llàgrima d´emoció, amb la presència dels deu alcaldes moianesos i d'un centenar de veïns que els van acompanyar, arribats amb cotxes particulars o en un bus que es va muntar des del Consorci. Bona part de l´expedició va poder seguir la sessió en directe des de dins l'hemicicle, els alcaldes a la llotja, i alguns veïns en seients reservats al costat.

Els forts aplaudiments que van arrencar acabades les votacions amb els diputats drets i girats de cara al públic, amb prou feines van deixar sentir el resultat que anunciava la presidenta, Núria de Gispert, en un moment memorable i entre abraçades, somriures i més d'una llàgrima d'emoció.

Però més enllà de valorar de forma unànime que ahir va ser «un dia històric», també hi ha la coincidència que ara el repte és intentar reproduir i «donar continuïtat a tot allò que hem fet en 20 anys de treball amb el Consorci». Ho apuntava en acabar l'alcalde de Moià i diputat, Dionís Guiteras, conscient que «s'ha fet molt», però no s'acaba aquí. Es vol un model tan proper com sigui possible a la representativitat «d´un poble, un vot», que donava l'antic Consorci, apuntava l'alcalde de Sant Quirze Safaja, Ramon Banús. I és que «tenim l´oportunitat de començar de zero, per fer un consell potent, que no s´impregni de vicis», deia l´alcalde d´Oló, Ramon Vilar.

Amb presència de Montràs

Són comentaris que es deien als passadissos, un cop acabades les votacions, o a la celebració final, ja fora del Parlament, en què els deu alcaldes actuals, exalcaldes, personal del Consorci i veïns van brindar amb «vi del Moianès». L´eufòria del moment i les tertúlies finals van deixar imatges si més no sorprenents, com l´abraçada entre Guiteras i l´exalcalde convergent de Moià, l´històric Josep Montràs, amb qui l´actual consistori ha estat més que crític per la seva gestió municipal durant diversos mandats. Però és que ell va ser un dels principals precursors del projecte de creació de la comarca. Ahir recordava com «el Consorci va ser el substitutiu de no haver pogut ser una comarca abans, i la seva feina ens ha permès tirar endavant i presentar la petició per ser-ho, just farà cinc anys la setmana que ve». Fa uns anys que està «jubilat» de la vida política i se´l veu poc públicament, «però en un dia com avui, no es pot desaparèixer».

Altres polítics també vivien eufòrics un esdeveniment com el d´ahir. Entre ells, l´alcalde de Collsuspina, Oriol Batlló, un dels municipis amb uns resultats més igualats a les votacions del 22 de març, en què el territori va decidir en un procés participatiu si avalava o no la creació del Moianès.

Admet que «sempre vaig dubtar que guanyés el sí», i per això era «reaci» al procés de participació, «que ara veig que queda del tot justificat, i m'ha ajudat molt a poder portar el sí al ple amb tota tranquil·litat».

Batlló diu que «ara ve la feina dura de crear un consell comarcal sabent que tothom estarà expectant i pendent de com ho fem». Per això «hem d'evitar caure en els errors d'altres i aprofitar el màxim l'experiència del Consorci, sense estructures sobrecarregades; amb un procés clar, net i transparent», i amb una estructura laboral «basada en els principis de legalitat, igualtat, mèrit i capacitat».

El Consell Comarcal del Moianès no es crearà fins a final de juny o començament de juliol (com tota la resta), però ara que el territori ja és comarca, els alcaldes ja hi tenen la mirada fixada. Serà un òrgan de 19 membres, «i així és més fàcil que, com a mínim, hi hagi un representant del poble a l'equip de govern, contràriament al que ens ha passat moltes legislatures sent del Bages», apuntava l´alcalde de l´Estany, Salvador Tresserra, entenent que la proximitat d'un territori «en què ens coneixem tots, ens facilita la nostra capacitat per decidir, i aconseguir que el consell d'alcaldes no sigui merament un òrgan consultiu».

L´alcaldessa de Castellterçol, Maria Carme Tantiñà, i el de Calders, Lluís Cerarols, també apuntaven a la representativitat que dóna el consell d´alcaldes: ««hem de seguir amb el compromís de governança i de treball que hi havia al Consorci», creant un nou òrgan «tècnic i despolititzat, i en què s'intenti que sigui el consell d'alcaldes el que realment tingui el poder de decisió». Per Entesa per Moià, Joan Maria Navarro defensava un model «en què no hi hauria d´haver colors polítics».