El conflicte per l'alta salinitat de les aigües dels dos grans rius al seu pas pel Bages va començar als anys vint del segle passat per l'inici de l'activitat de la indústria minera a la comarca, segons documenta l'obra Rius de sal: una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX.
Els tres autors del llibre s'han basat en materials d'arxius d'arreu de l'estat per presentar un estudi en clau històrica de la problemàtica. A l'hora d'assenyalar responsables s'han mostrat contundents, un dels signants, Roger Lloret, qualifica d'"irresponsabilitat ambiental" la mineria de la potassa al Bages.
El també autor de l'obra Jordi Honey-Rosés parla de "oblit col·lectiu" referint-se als antecedents històrics del conflicte provocat per l'alta salinitat: "és una contradicció: documentem coses que fins ara no estaven a la llum pública però de les quals els diaris de Barcelona de l'època ja parlaven".
L'humor gràfic no era una excepció. En una vinyeta publicada el 1935 al setmanari satíric El Be Negre, dos homes conversen en un hort a la vora del riu Llobregat. Un pregunta: "Amb oli regues els enciams?". I l'altre li respon: "És clar, així ja els cullo amanits".
La primera denúncia contra les mines data del 1926, com ja va avançar Regió7 en un reportatge publicat l'any 2012. La va fer Antònia Burés Borràs, una manresana de 72 anys de família burgesa. El motiu: les aigües del riu corroïen les turbines de la Colònia Antius, una fàbrica tèxtil situada al riu Cardener.
