El conseller Santi Vila és dels que no prometen si no poden fer i dels que fan si han promès. Per tant, es va comprometre a establir rebaixes per al peatge de la C-16 i ho fet. Ara intenta una jugada que, si li surt bé, portarà un estalvi anual de més de 25 milions a l’administració: ha canviat el sistema de valorar quins pagaments es fan a la concessionària, i la factura passa de 34 milions el 2014 a 10 el 2016. Està per veure la reacció d’Autema.

L’autopista C-16 s’ha de rescatar?

Jo sóc un polític que creu en la gestió indirecta de determinats serveis i amb un marc concessional, tan cert com això ho és que si vols ser honest i garantir l’interès general, és fonamental que el marc contractual garanteixi el risc i ventura. És a dir, tu inverteixes i confies que l’evolució de la mobilitat t’ajudarà a finançar aquella actuació i el seu manteniment.

Aquest concepte no és el que està al règim d’atorgament de concessions, però.

És clar. Aquí teníem una relació viciada. La relació amb Autema no contemplava el risc i ventura. Ells tenien el seu pla econòmic i financer, una expectativa de mobilitat i, si no es complia, l’administració hi posava diners. L’any passat, això va suposar un llast per a l’administració de més de 36 milions d’euros. Són molts diners. Previsiblement, amb la modificació que hem fet, per al 2016, incorporant tots els descomptes, ens costarà uns deu milions, aproximadament. Els 36 milions és una xifra d’aquest darrer any 2014, però el resultat dels anys anteriors era de 33, 34, 35… milions.

Però des de l’inici ha estat aquest, el sistema...

Sí, però no podia ser. Vam parlar amb l’Andreu Mas-Colell [conseller d’Economia de la Generalitat] i vam veure que no podia ser. I ens vam posar a treballar amb el conseller. Vam coincidir que era lesiu per a l’interès públic, i per tant ens veiem valents per defensar davant de qui sigui que s’ha de poder modificar aquest contracte, i és el que hem fet.

Permeti'm ser innocent. I ara què passarà?

Doncs és possible que l’altra part ho recorri. El que és rellevant, però, és que això serà d’aplicació a partir del moment en què s’aprovi. Per tant, a 1 de gener entraran en vigor tots els descomptes anunciats. I des del divendres passat, ja van entrar en vigor els descomptes que hem fet per al peatge de Sant Cugat-Les Fonts.

És previsible que l’empresa recorri, perquè ja ho ha anat fent en la via administrativa, i hem d’entendre que el canvi plantejat té la solvència suficient com perquè d’aquí a uns mesos no haguem de poder explicar victòries per part de l’empresa?

Hem fet el que hem cregut que era correcte i ho hem fet ajustat a dret. Aquí hi ha treballat moltíssim el servei jurídic del nostre departament.

És legítim que una empresa que tenia uns ingressos de 36 o 37 milions ara intenti protegir aquests ingressos.

Home, el compte d’explotació d’Autema se’n ressentirà?

Jo sempre ho dic, si treballéssim amb diners propis, no sé què faria, però treballem amb diners de tothom.

És un canvi de sistema, tot plegat, i fins ara cap dels seus predecessors no l’havia fet. Fins ara, qualsevol modificació sempre havia pressuposat pagar més a la concessionària?

Aquí hem fet un cop de timó, molt a l’esquerra, i espero que la ciutadania ho valori. Aquí hem dit: «ens creiem el marc d’atorgament de concessions?»«Sí». No tinc cap necessitat de fer una autopista. Vaig fer estudiar el cost de rescissió de la concessió...

I quina és la xifra?

775 milions d’euros. Ho hem fet estudiar per la Universitat Politècnica de Catalunya per al conjunt de la xarxa viària. Aquest és un debat molt viu ara, però el que vam dir va ser que havíem de tenir en compte que, a banda de l’opinió ideològica que pugui tenir cadascú sobre el concepte de pagar per les autopistes, havíem de saber el cost. Són 775 milions només per a Autema de Manresa a Sant Cugat. Sense tenir en compte els túnels de Vallvidrera.

És un rescat, comptant els 20 anys que queden de concessió?

Més o menys. La concessió a Autema s’acaba el 2036. Això és el que fa que costi tant. Aquí hi ha un lucre cessant… hi ha més claus a tenir en compte que no només el cost per any de l’autopista. El que estem fent nosaltres és adoptar el plantejament de la directiva europea, és a dir, tenir en compte el pagament per ús i pagament per contaminació. El que hem de contenir molt són els grans marges de benefici o els beneficis un cop ja s’ha amortitzat la infraestructura. Una autopista sempre tindrà un avantatge des del punt de vista de velocitat garantida, de fiabilitat, de seguretat… Aquell ciutadà que vol, ha de poder decidir si decideix anar per autopista. Si valora el confort, la seguretat… que passi per l’autopista, i hem de fer que hi hagi un pagament per ús i per contaminació. El pagament per ús et garanteix que amb aquells ingressos puguis fer el manteniment. Per què amb els diners de tots hem de pagar una autopista? Jo prefereixo que els diners que m’assigni el conseller d’economia de torn els pugui dedicar al transport públic, al departament d’Habitatge o a Benestar Social, que no pas enterrar diners en una autopista. Aquest és un plantejament molt europeu.

Fins ara no s’ha vist igual

Teníem dos punts febles, em sembla: el greuge respecte a l’estat espanyol, perquè un ciutadà d’aquí agafa el cotxe i s’adona que a Espanya pràcticament no es paga. Només hi ha el 20 % d’autopistes de pagament i aquí n’hi ha més del 40%. I, en segon lloc, jo crec que durant molts anys hi ha hagut una pràctica abusiva per part de les concessionàries. Per tant, un ciutadà dirà: «d’acord, ja pagarem pel manteniment, per les millores, però no amb aquests tipus de tarifa».

Qui és el responsable del model?

Hi ha una distorsió en la qual ha participat una mica tothom. Perquè en la mesura que l’administració feia servir les empreses de les concessions com a entitats financeres, quedava lligada, atrapada. Per tant, aquest és un model que s’ha de trencar. Nosaltres ens hem de concentrar en la consolidació fiscal, a reduir l’endeutament, a reduir el dèficit i tenir un pressupost que el gestionem d’una manera correcta, com el gestionaria una empresa o una família. I si un any no ho pots fer, esperar-te i dir: ja ho farem. No acudir a Abertis, a Autema i demanar-los que financin més projectes, perquè et carreguen els seus marges d’explotació comercial i el finançament i ho fan inviable.

Aquest preu de rescat pot variar amb la modificació que fixa el decret actual de descomptes?

No, perquè tots dos assumim que el marc contractual és el mateix. Hem modificat algunes condicions del contracte, si el que féssim fos eliminar el contracte, les reaccions serien unes altres. Es té en compte el contracte inicial.

Aquests 10 milions d’euros que preveu pagar a Autema el 2016 és un càlcul tenint en compte la situació actual de trànsit o ja comptant que les mesures de gratuïtat i de més subvenció dels peatges suposaran un increment de vehicles i, per tant, més ingressos per a Autema?

Ja s’ha mirat quina inducció de trànsit hi haurà atenent els nous estímuls, les noves bonificacions. És tot una bateria de bonificacions: la que podríem considerar la ronda de Manresa és molt rellevant, perquè suposa gratuïtat en algunes hores del dia, però hi ha també la bonificació del peatge de Sant Cugat-Les Fonts. I en tot el tronc mantenim el descompte per recurrència, per alta ocupació, per ecoeficiència… I s’incorporen mesures per fer més permeable l’autopista. Perquè ara, la gent del territori m’explica que, de vegades, no compensa agafar l’autopista, perquè, depèn per on has d’entrar, potser has de perdre massa temps fent una gran volta. Ho hem de fer més permeable, i aquestes obres estan en curs.

I qui assumeix el cost, Generalitat o Autema?

No, no, Autema. S’ha carregat a la mateixa concessió. Deixi’m dir que l’objectiu polític és optimitzar la C-16, que és una autopista que tenim. El segon objectiu és reduir al màxim la sinistralitat a la C-55. Hem de mirar com garantim que una autopista que tenim estigui al servei de tothom, de la mobilitat més recurrent, i, alhora, com reduint al màxim la sinistralitat. No comencem a treballar ara. Ja hem estat tota la legislatura fent intervencions en aquesta zona. Quan culminem tot el pla d’actuació ens haurem gastat gairebé 20 milions d’euros.

Les xifres d’accidents li comencen a donar la raó respecte a les mesures preses, però el preu és que s’ha alentit la circulació per la C-55.

Però les dades de víctimes i accidents ens comencen a avalar. Si mirem el resum de l’accidentabilitat, veurem que el 2012 hi va haver 11 morts (aquest és el nostre punt de sortida quan arribem al departament) i en aquets moments tenim 2 morts durant el 2015; vam tenir 20 accidents greus el 2012 i en tenim 2 aquest 2015. Vol dir que alguna cosa hem fet que ha estat eficaç. I crec que hem pres una decisió que ha estat clau: el director general, Xavier Flores, me la va proposar i la vam assumir arriscant-nos, perquè estava mal vista per enginyers i tècnics d’ordre molt divers, com és la construcció de la mitjana. La famosa New Jersey [la tanca central de formigó] dóna la percepció subjectiva que has aprimat els carrils, que la gent es pot sentir més insegura, però què passa, que la gent disminueix la velocitat i erradiques el foc frontal.