ENTREVISTA

«Els Consells fan des de fa anys el que ara es diu que és tan necessari: mancomunar»

Agustí Comas és el nou president del Consell Comarcal del Bages. Creu que el treball que s´ha fet en l´àmbit turístic és un bon exemple de la importància dels ens comarcals

26.07.2015 | 07:31
Agustí Comas, a la balconada de la seu d´Esquerra Republicana a Manresa.

Agustí Comas, nascut el 1971, s´autodefineix com a santpedorenc «de tota la vida», amb una llarga i estreta relació amb el món associatiu del seu poble, «des de la ràdio fins a l´Esplai, passant per les esportives, que és on més m´he mogut sempre, sobretot al futbol i al futbol sala». Professionalment sempre ha estat vinculat al sector de la fibra de vidre, del polièster, en empreses d´autocars, i més recentment va entrar en el món de la fabricació de les raquetes de pàdel. En la política municipal acumula una experiència de vuit anys com a regidor de l´Ajuntament de Santpedor per ERC, on continuarà en aquest mandat.

Posat a ser president, no s´hauria estimat més ser-ho d´un govern comarcal 100% nacionalista?
No negaré que la primera opció damunt la taula era l´acord de cai-re nacionalista [amb CiU]. Jo no vaig participar de les negociacions, tot i que n´estava al corrent, i la decisió que es va prendre de reeditar l´acord amb PSC i ICV es va fer pensant que era el millor per donar respostes en l´àmbit comarcal, encara que en l´àmbit nacional ara mateix hi hagi més proximitat amb CiU. En la formalització d´aquest acord va prevaler molt l´experiència dels exconsellers comarcals, que sempre van deixar clar que el treball amb els dos socis havia estat molt bo, mentre que la relació amb CiU havia estat tensa. En definitiva, va tenir molt pes la valoració, en aquest cas plenament positiva, del treball fet. Hi havia molt més feeling. Ara bé, és clar que amb els partits que no són al govern hi ha plena voluntat d´establir ponts i estar oberts a totes les propostes que ens facin arribar.

Amb sinceritat. Una dècada enrere, abans que entrés a la política municipal, en sabia res de l´ens del qual ara és president?
No gaire, certament. Tot i que la veritat és que mantinc una certa vinculació amb la política municipal des d´abans de la meva entrada com a regidor a l´Ajuntament de Santpedor, el 2007, perquè ja participava en l´activitat d´ERC al municipi. Ara bé, sobre el funcionament del Consell i el seu paper no n´era gaire coneixedor. Deu anys enrere suposo que la meva percepció devia ser la que que en té molta gent, de desconeixement sobre quines funcions desenvolupa. Creia que era una funció d´ajuda als municipis i poca cosa més.

I pel coneixement que ara en té pel fet de ser regidor des de fa vuit anys, com defensaria el paper que juga aquesta institució?
Crec que realment hi ha un gran desconeixement de la feina que es fa allà dintre, però la realitat és que es treballa, i molt, per la comarca. Sí que la gent desconeix les funcions que fa un consell comarcal, però els ajuntaments saben molt bé què fan els Consells Comarcals, perquè els han arreglat camins del seu municipi, o els han gestionat els menjadors escolars, o els han ajudat a fer-los arribar la fibra òptica. El problema és transmetre-ho a la ciutadania en general.

L´hem de definir, doncs, com una administració bàsicament al servei d´una altra administració, que són els ajuntaments?
Segurament sí, però d´aquesta manera també està donant servei, al capdavall, al ciutadà, que és qui rep aquella beca de menjador, o qui circula per aquell camí arreglat... És el beneficiari final que hi hagi el Consell Comarcal. Potser falta explicar-ho. Hi ha administracions que ho venen molt bé, potser a nosaltres ens falta una mica de màrqueting. No cal que hi hagi un gran dispendi anunciant-nos, però seria bo que es conegués més aquesta funció.

D´acord, fa un servei als ajuntaments. Però llavors es pot veure com una duplicitat administrativa. No és estalviable?
Però hi ha molts ajuntaments, que en moltes comarques són els majoritaris, que per la seva infraestructura no poden donar molts d´aquests serveis. Haurien de contractar persones temporalment per poder tirar-los endavant, la qual cosa no és precisament un estalvi. Els Consells Comarcals fan realitat des de fa anys una pràctica que ara tothom diu que és tan necessària, cap on s´ha d´anar: la de mancomunar. El Consell té tot el sentit perquè és un ajut als municipis. Si els municipis no tinguessin aquesta necessitat, ja no s´hauria creat. El Consell Comarcal per a mi és sinònim de coordinació i proximitat. També facilita la relació entre alcaldes, regidors i municipis.

El Consell d´Alcaldes apuntala aquest darrer factor?
Sens dubte. Ha de ser un punt de cohesió entre municipis per damunt de les sigles. Per això hem apostat per la figura de Ferran Estruch, alcalde de Cardona, per potenciar el Consell d´Alcaldes i que realment sigui un punt de referència on es puguin debatre a fons temes que afectin el conjunt de la comarca, que no hi hagi un trencament de sigles polítiques.

I el Consell Comarcal no l´hauria de presidir també un alcalde? No era aquesta la primera intenció d´Esquerra?
És lògic que la seqüència se- gueixi un cert estatus i que en primera instància s´ofereixi a un alcalde. Però alhora cal ser conscient que és complicat per la dedicació al seu municipi que requereix a un batlle el fet de ser-ho. En el nostre cas es va fer un plantejament global, una proposta oberta entre els 11 consellers, fossin alcaldes o regidors. Es van valorar tots els escenaris, i entre altres factors la disponibilitat de tothom. És molt complicat compaginar una alcaldia amb la presidència del Consell Comarcal, si es vol fer ben fet. A partir d´aquí va sortir la proposta que jo fos president.

Més enllà de les seves limitacions, el Consell no hauria de jugar un paper més rellevant de posicionament, de reivindicació com a comarca?
Penso que cada cop està jugant més aquest paper. S´està apostant més per temes concrets globals d´aquest territori, com és el cas del turisme, o les connexions viàries. El turisme crec que és un bon exemple de posicionament comarcal, en el sentit de trobar un potencial que no s´ha explotat prou i s´ha encarat i afrontat globalment. Des del Consell penso que és un àmbit en què s´ha agafat el toro per les banyes i ha buscat la unitat comarcal.

Li veu potencial turístic?
Crec que el problema que tenim és que la gent de la comarca no es creu aquesta potencialitat turística. Jo mateix vaig portar uns amics que venien de Valls al Parc de la Muntanya de Sal de Cardona i van quedar totalment sorpresos. Ells deien que això que tenim al Bages és impressionant. I realment ho és. Però ho desconeixien. Què coneixien del Bages fins llavors? Montserrat. Però del seu entorn, res. Entre Montserrat i Cardona, que són dos extrems molt forts que hem d´aprofitar, tenim tot un entorn amb molts atractius, i és tot aquest eix el que penso que s´ha estat treballant al llarg de tots aquests anys des del Consell. Però el primer pas essencial és creure´ns-ho. El Consell penso que hi ha cregut, i ara ens ho hem de creure des dels municipis, que vol dir ajuntaments, ciutadania i empreses.

En aquesta aposta turística, la centralitat geogràfica del Bages té tant d´avantatge, per la seva proximitat de tot arreu, com d´inconvenient, perquè no convida a fer-hi una llarga estada?
Hi estic d´acord, i també és veritat que estem demanant més infraestructures i això ens apropa territorialment però alhora ens fa una mica més de pas. Per això és clau aprofitar els reclams que ja tenim, Montserrat i Cardona principalment, i connectar-los cap a aquests altres atractius. Però també és molt important saber què podem ser de moment en l´àmbit turístic per focalitzar-ho correctament. Vull dir que, per exemple, potser no podem aspirar a mig termini a ser un territori de llarga estada, però sí treballar fort perquè el qui ara ens passa de llarg o és visitant de només un dia i d´un punt molt concret de la comarca, faci un primer pas i es generalitzi cap a un turisme de cap de setmana complet o de tres o quatre dies, que es mogui per diferents punts de la nostra comarca perquè li sabem mostrar tots aquests atractius que hi tenim. Si aconseguim fer aquest primer salt i consolidar-lo, segur que naixeran noves iniciatives, més oferta i, a partir d´aquí, sempre es pot créixer.

L´altre gran cavall de batalla dels darrers mandats, vostè mateix ho deia, ha estat el de les comunicacions viàries. Si s´hagués de triar entre el rescat de l´autopista o el desdoblament de la C-55, té clara l´aposta?
He de ser franc i dir que desconec en detall què ha transmès la Generalitat al Consell Comarcal. Mirant-ho des d´un pla personal, el que veig és que no sembla que a curt i a mitjà termini hi hagi intenció de desdoblar, i que per altra banda la carretera bona en aquests moments és l´autopista. Per tant, a primer cop d´ull penso que la lluita s´ha d´anar centrant en aconseguir que l´autopista sigui el màxim d´assequible possible, amb l´objectiu últim de la gratuïtat.

Quin paper ha de prendre el Consell Comarcal respecte al debat obert sobre la gran indústria de la comarca, que és la mineria, tenint en compte els seus plans d´expansió, d´una banda, i les afectacions, de l´altra?
Com a santpedorenc la meva opinió, d´entrada, no seria gaire positiva, perquè sóc dels que considero que el nostre municipi n´ha estat afectat. Però també entenc que hi ha tota la part empresarial, de pes econòmic i dels llocs de treball. És evident que és un tema en què s´ha de treballar molt per trobar l´equilibri perquè ara mateix és un actiu que genera producció i llocs de treball que com a tal no s´hauria de perdre. Però també cal valorar molt acuradament com evitar que aquest actiu perjudiqui mediambientalment els municipis que estan al seu entorn.

És el primer president del Consell del Bages sense els cinc municipis que han anat al Moianès...
Penso que tot el procés, de la manera que l´han portat, ha estat molt positiu i que sobretot no s´han de deixar perdre aquest actiu que tenen de proximitat, que els ha permès generar comarca quan encara no ho eren.

Però és una pèrdua important per al Bages?
Si algú se separa, d´entrada sap greu, però d´altra banda hi ha l´aspecte més important que és que aquest canvi s´ha produït perquè era el desig d´una part del territori, que així ho ha expressat i que en resposta a aquest desig s´ha fet possible. Amb una majoria molt àmplia van decidir que volien emancipar-se, per tant endavant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema