Atrafegat i suant. Per la feina que li ha vingut «de cop» a sobre (i més en un moment en què el poble duplica la seva població) i perquè, justament, l´aire condicionat del seu despatx va deixar de funcionar en un dels dies de més calor. Així és com vam trobar dins l´ajuntament el nou alcalde de Monistrol de Calders, Ramon Vancells, que s´està posant «al dia» a marxes forçades. Militant de la CUP «des que es va crear», als 90, va néixer a Monistrol de Calders fa 42 anys.
Es presenten per primer cop i guanyen. Treuen 3 regidors, al davant d´ERC (2) i CiU (2). A què creu que es deu el gir?
A les ganes generalitzades de canvi que hi ha a tot arreu. I a la demanda de noves expressions a l´hora de fer política. A Monistrol, aquestes ganes les ha recollit la CUP, perquè la resta de llistes significaven un cert continuisme, sobretot respecte a les formes que hi ha hagut en els darrers trenta anys.
Vostès aposten per formes més participatives?
Apostem per tot el que fa referència al que en diem l´eix democràtic. Noves formes que donin l´oportunitat real de participar a les institucions, que la gent no les vegin com una cosa aliena sinó un lloc on la gent pot provocar canvis. Tenim una bateria de propostes en aquest sentit des de fa molts anys i creiem que això és el que ha fet, a Monistrol i arreu, que la CUP hagi crescut.
CiU i ERC van intentar pactar per governar, però al final no va ser així. La CUP, des de l´inici, va dir que l´aposta era governar en minoria.
En la mateixa assemblea on vam decidir anar a les eleccions també vam descartar la possibilitat de governar en coalició amb cap de les llistes. Creiem que la CUP no es pot permetre governar sense exemplificar que ho vol fer d´una altra manera, i si vols tirar endavant propostes renovadores, imaginatives i diferents, difícilment ho pots fer si estàs lligat de mans amb un altre grup que veu la política d´una altra manera. Hi pots compartir aspectes conjunturals o puntuals, però l´acció de govern l´hem de definir nosaltres. Com a projecte revolucionari que som, no ens podíem permetre no estar a l´altura si governàvem.
Des del 1979, a Monistrol ha governat CiU, després un grup independent (CIM), seguit del PSC, un altre cop CiU i ara la CUP. Són molts canvis?
Sí, però penso que el veritable canvi, i que és el que s´ha de poder visualitzar, és que la CUP hagi guanyat les eleccions, perquè crec que no és només un canvi de sigles, sinó de cultura política. Els que han governat fins ara eren d´una mateixa cultura política que ha tingut diferents expressions i que al marge de petites píndoles ideològiques que podien aplicar la seva forma d´entendre les institucions era bastant similar, amb una manera de governar tancada entre parets, a dins el castell, i amb molt poca transparència, i veig que el veritable canvi de cultura arriba amb la nostra entrada.
Es notarà que governa la CUP?
Sí, s´hauria de poder notar, des de molts punts de vista, però sobretot el que ha de ser més visible a curt termini és la manera de fer participar la gent. Organitzem el govern d´una manera que serveixi per apoderar la gent; els tres regidors de l´equip de govern tenen el compromís d´inhibir-se de prendre decisions unilateralment en junta de govern i de prendre les decisions en el marc dels grups de treball que es crearan. Tenim molta gent disposada a participar-hi.
Com seran?
D´entrada hem dissenyat sis grups de treball, on hi haurà persones que a nivell professional ja formen part d´aquell sector o que tenen inquietuds en aquell tema, i serà en aquest marc on es prendran les decisions. Serà el veritable motor de l´acció de govern. La gent que participarà en aquests grups de treball, en àrees com per exemple educació o medi ambient, haurà de poder tenir la sensació d´estar influint i decidint.
Estan oberts a tothom?
Sí, fins i tot a l´oposició, en peu d´igualtat amb el mateix regidor de govern. Pensem que ningú des d´un punt de vista destructiu participa en un grup d´aquest tipus. La gent que s´hi apuntarà serà professional de l´àrea o sensibilitzada en aquell tema i que ja porta bagatge de militància en aquella àrea i, per tant, és gent autoritzada per prendre decisions, en molts casos més que el regidor.
Com palparan el canvi els ciutadans?
S´hauria de notar més autoestima. A Monistrol, s´havia entrat en un bucle de baixa autoestima per la crisi del tèxtil. Ens ha afectat recentment, hi ha hagut molt atur i sensació de xoc posttraumàtic de fallida de la indústria. Els monistrolencs han estat anys dient que aquí no hi havia res a fer, que estem en un cul-de-sac, que no vindrà indústria... i nosaltres hem posat sobre la taula la idea de la reconversió del teixit productiu.
Detalli.
Es tracta d´identificar quins sectors tenen potencial per ser desenvolupats. N´hem enumerat uns quants. Tots relacionats amb generar atractiu, sobretot en l´àrea del Vallès, per proximitat. Sectors com el turisme, la gastronomia, també la gestió forestal... sectors que no ens poden deslocalitzar, que no estan determinats per la necessitat conjuntural d´una empresa d´instal·lar-se en un lloc o en un altre. Són coses que tenim i que podem desenvolupar. No donaran 200 llocs de treball de cop, com la indústria, però poden generar dotzenes de microllocs de treball.
Què significa ser alcalde del seu poble per a una persona que milita a la CUP des que es va crear?
És l´hora de la veritat. Ens sentim emocionats davant la possibilitat de convertir en realitat totes les propostes que la institució ens dóna marge per tirar endavant. És un tema de maduresa. De la mateixa manera que com a militant de la CUP m´he fet gran, el projecte també s´ha fet gran i ha adquirit la maduresa suficient i el discurs suficient per tirar endavant institucions municipals. És un gran repte, perquè el disseny institucional no ens afavoreix. Creiem que els ajuntaments són una institució vàlida per provocar canvis, però no és la institució que nosaltres dissenyaríem, que seria més oberta i menys encotillada. Malgrat això, és vàlida i es poden impulsar polítiques que siguin palpables de manera ràpida.
Quins són els reptes de Monistrol per a aquest mandat?
Hi ha temes urgents com la colònia Clarassó (de la qual aquest diari va informar ahir), però com a eixos de treball del mandat ens agradaria moure el tema de la xarxa de clavegueram. És obsoleta i totalment insuficient, rebenta cada cop que plou i quan augmenta la població a l´estiu s´embussa cada dos per tres. També volem desenvolupar el tema turístic, des del disseny de rutes per fer a peu fins a l´allotjament rural. Perquè a l´estiu el poble s´omple de gent, i per Nadal, i el cap de setmana. Tenim un atractiu gastronòmic. Hi ha tres restaurants que funcionen molt bé i que porten molta gent, però no s´ha aconseguit mai generar més economia a partir d´això.
Quin paper jugarà Monistrol dins el nou Consell Comarcal del Moianès?
El Consell tardarà temps a desplegar una carta de serveis eficient. Serà lent perquè hi ha casuístiques diferents a cada poble. Venien de consells diferents, amb serveis que es prestaven en un lloc però a l´altre no... i lligar tot això no serà fàcil. Pensar que el Consell del Moianès de la nit al dia serà un prestador de serveis eficient és fer volar coloms. Monistrol passarà encara temps amb serveis prestats del Consell Comarcal del Bages.
I a llarg termini, què espera de la comarca? La CUP va fer campanya pel sí.
Vam fer campanya per un sí crític pel relat que s´estava venent, que properament es veurà que no era realista.
Especifiqui.
Entenc que crear una institució nova pot arribar a ser molt engrescador, però d´aquí a pensar que això et resoldrà els problemes... La CUP creu que els consells comarcals no són una eina adequada ni eficient per mancomunar serveis i no creiem que en l´actual marc legal puguin arribar a ser eficients, però d´altra banda pensem que el Consell Comarcal del Moianès té més potencial per ser eficient que el del Bages, només pel fet que els pobles tenen necessitats similars i això ho fa més fàcil, però d´aquí a pensar que serà útil... ho serà com la resta de consells. Des del punt de vista de la CUP, poc.
Quin tipus de relacions amb el territori proposen?
Cal prioritzar les relacions amb el Vallès, sobretot amb els municipis que formen part del parc natural, perquè la gestió turística en aquest àmbit ens pot donar fruits. I per això pensem que els consells comarcals no són útils, perquè són una eina encotillada, creada des de dalt, que et fixa en un territori i et delimita, i no es tenen en compte les necessitats reals dels municipis. L´eina que proposaria la CUP seria una eina sorgida des de baix, a partir de la detecció de les necessitats de cada poble. Per què no es pot mancomunar un servei amb el Moianès, un altre amb Sant Llorenç del Munt i un altre amb el Bages en funció de les necessitats? No ens encotillarem en una sola comarca.
