Quan es va llevar, Abdelsalam Maaroof encara no sabia que ahir era un dia històric. I segurament se n´hauria anat a dormir sense assabentar-se´n, però va tenir la mala sort de topar amb un periodista de Regió7 mentre petava la xerrada davant d´un bar del carrer Sant Joan d´en Coll de Manresa.

-Perdoni, vostè sap què passarà avui a Catalunya?

Són les tres de la tarda i cau un sol de justícia. Em dirigeixo a un home escardalenc, de pell bruna i mirada penetrant. No sembla que n´estigui al corrent, així que li explico la notícia del dia. Un cop se n´ha assabentat, dicta sentència.

-Jo passo de la política. Precisament per això vaig haver de marxar del Marroc. Allà anàvem a pals!

Explica que no té feina i que porta tot el matí buscant-ne. Maroof afegeix que al seu país «els polítics són uns lladres». Aleshores intervé un home que s´asseu a la terrassa del bar per dir que aquí passa el mateix. Maroof li dóna la raó. Però quan la conversa es comença a animar, Maroof diu que ha d´anar-se´n. Fi de la tertúlia.

La nòvia de Messi

Dues dones menudes passen de pressa per davant de la piscina municipal. Són Rosaura Reyes i Lilian Arrigueta, hondurenyes, i fa tres anys que viuen a Catalunya. Tot i que van de bòlit, accepten respondre.

-Què saben de política?

-Que Zapatero va deixar el país arruïnat i que Rajoy ha acabat d´ensorrar-lo.

-I de Catalunya?

-Només que aquell home s´ha entestat què vol la independència.

Reyes es refereix a Artur Mas, que recorda haver vist per la televisió a la llotja del Camp Nou. Reyes reconeix que la política li interessa poc. Sent que no la incumbeix. A part, ni ella ni la seva tieta no poden votar. Tot i que fa prou temps que viuen al país per poder fer-ho, els falta el requisit essencial: un contracte de treball.

Mentre Reyes parla, Arrigueta es queda enrere furgant en unes plantes del parc de Sant Ignasi. Torna amb un grapat de tomàquets sortits del no res.

-És per menjar-se´ls amb l´amanida?

-No, per al pa.

-Mengeu pa amb tomàquet?

-Sí, és molt bo!

Europa va haver d´arribar a Amèrica per tenir tomàquets, i ara la gent que ve d´allà descobreix que aquí es mengen sucats en pa. I que el resultat no està malament. Coses de la globalització.

Tot i que tenien pressa s´han engrescat, així que accepten participar en un experiment. Reyes i Arrigueta estudien detingudament un feix de papers on hi ha impreses les cares dels candidats a les eleccions del 27 de setembre. També hi ha els seus noms i els dels partits que representen. En coneixen algun?

Arrigueta reconeix la cara de Ramon Espadaler, i fins i tot n´encerta el nom. Diu que l´ha vist per les notícies. Els altres candidats no tenen tanta sort. N´hi ha un, però, que li resulta familiar.

-Aquest és Messi.

-Sí, l´hem posat per despistar.

-Vaja... I aquesta? És la novia del Messi?

-No, és Inés Arrimadas, la candidata de Ciutadans.

Arrigueta fa que sí amb el cap i rumia uns segons. Després, comenta:

-Però és l´única dona, no? Per què?

La pregunta, però, no troba resposta.

Fans de Mas

Però ens equivocaríem si penséssim que l´actualitat catalana no és un tema que interessi a les persones immigrades. La prova és Hamath Cissoko.

-Perdoni, vostè sap que avui és un dia històric per a Catalunya?

-Sí, per la convocatòria.

Tot i que no pot votar, Cissoko està al corrent de l´última hora del país. Segueix l´actualitat per la televisió i pels diaris. És senegalès i va arribar a Catalunya el juliol del 2008. Ahir, ell i Issasg Tall es dirigien a l´estació de Rodalies per agafar un tren fins a Lleida. Volen treballar recollint fruita. Si aconsegueix un contracte, confia Cissoko, podrà aconseguir els papers a temps per al 27 de setembre.

A l´estació, repetim l´experiment que hem fet amb Arrigueta i Reyes. Tall se sorprèn de no veure la cara de Mas, de qui es declara seguidor.

-Això vol dir que no seguirà com a president?

Quin embolic... Per sort, li ho explica Cissoko.

-Ell ha fet un pas enrere. És com que no és allà, però sí que hi és.

Segueixen repassant les fotografies. Tall confon el candidat del PSC, Miquel Iceta, amb el president francès, François Hollande. Cissoko, un cop més, el posa al dia. Aleshores, Tall assenyala la fotografia de Xavier García Albiol.

-Jo votaré aquest. És guapo i jove.

Tall està de broma, però Cissoko adopta un posat seriós. Recorda la reforma promulgada pel PP que va deixar les persones en situació irregular sense cobertura sanitària. Cissoko ho té clar: si pot votar, no ho farà pel candidat del partit popular.

Preguntes sense resposta

Encara a l´estació, un noi amb pinta de turista es baralla amb la màquina de bitllets. És de Puerto Rico i ha vingut a Manresa a visitar la cova de Sant Ignasi, el fundador de l´orde dels jesuïtes. Puerto Rico, precisament, va ser l´últim territori de separar-se de l´estat espanyol el 1898, juntament amb Cuba i Filipines. Li comento que avui es convoquen les eleccions que poden portar la independència. Se sorprèn, i comença a interessar-se pel tema.

-I què passarà amb la moneda? El Regne Unit no volia que Escòcia tingués la lliura. Però és clar, Espanya té l´euro... I Catalunya seguirà a la Unió Europea? O serà com Liechtenstein o Suïssa?

Més preguntes sense resposta.

-Doncs tot això hauríeu de saber-ho abans de les eleccions. Perquè si no us passarà com a Grècia, que votaven sí o no i al final resulta que el vot era un paper en blanc.