Gegants francesos amb segell cardoní

El mestre geganter Toni Mujal, de Cardona, ha exportat al nord de França les seves dues últimes grans construccions

11.08.2015 | 07:49
Toni Mujal treballant les peces al seu taller de Cardona.

Un llenyataire llegendari per a Steenvoorde, i un personatge històric per a Ochtezeele, dues localitats situades a la regió francesa de Nord-Pas de Calais. Són els dos gegants (d´unes dimensions superiors als d´aquí) amb què ha estat treballant darrerament l´equip liderat pel mestre constructor Toni Mujal al seu taller de Cardona, cada vegada més reconegut i prestigiat fora de Catalunya.

L´interès creixent per figures «més realistes i no tan caricaturitzades, i de gran qualitat pel que fa a acabats i vestuari com es fan aquí», obre noves possibilitats cap a mercats exteriors, explica Mujal, que no deixa de treballar majoritàriament per a Catalunya, però també, i cada cop més, ho fa per al País Valencià, Madrid i, últimament, per a França.

Aquesta mateixa setmana, una expedició d´Ochtezeele s´ha desplaçat al taller de Toni Mujal per recollir-hi el gegant que l´Ajuntament d´aquesta localitat li va encarregar per Setmana Santa, i en el qual ha estat treballant fins ara. Es tracta d´una construcció de 3,70 metres d´alçada i uns 40 quilos de pes que reprodueix la figura d´un comte que havia viscut al territori. És d´unes dimensions considerables en comparació amb les mides que solen tenir els d´aquí (d´un màxim de 3,50 metres), però en canvi a França serà considerat «com un gegant dels petits», apunta Mujal. I és que, fins ara, la tradició d´aquell país els ha dut a fer figures molt grans, «fins i tot de 8 i 10 metres, i que mouen entre dos, tres, o fins i tot cinc portadors».

És el cas de Jean le Bucheron (Joan el llenyataire), el gegant que Toni Mujal ha construït, també enguany, per a la localitat de Steenvoorde, de 5 metres d´alçada, i a retruc del qual li va arribar la comanda d´Ochtezeele. Ell mateix explica que la inauguració de Steenvorde es va fer amb una gran festa en què hi havia convidats alcaldes dels municipis veïns, i a la recepció que es va fer a l´ajuntament, «l´alcalde d´Ochtezeele va anunciar en públic i de sorpresa que m´encarregava a mi el proper gegant que tindria el seu poble».

Un «repte» de 5 metres

Construir Jean le Bucheron «va ser tot un repte», un dels més grans a què mai s´ha afrontat professionalment Toni Mujal al llarg de més de 30 anys de trajectòria com a mestre geganter.

I és que fer un gegant de 5 metres, 80 quilos de pes, i que pugui ser portat per dues persones, no és una tasca fàcil. Van ser tres mesos de feina (de gener a març) i de treball en equip ­–com és habitual–, però en què també va intervenir una enginyera «per fer els càlculs del cavallet circular i d´una estructura que s´ajustés al portador del davant i del darrere d´una forma anivellada, sense que el gegant vagi tort». Es va plantejar un cos desmuntable en tres peces; un cap amb un doble moviment amunt i avall i dreta i esquerra, «que també requereix d´un mecanisme especial»; i amb perruca, «a diferència dels gegants d´aquí, que el solen tenir modelat», explica Mujal.

Captivat per Jean le Bucheron, l´alcalde d´Ochtezeele també va voler encarregar un gegant a Toni Mujal, però més petit i manejable. I és que, malgrat el costum encara estès al centre d´Europa de fer grans figures, a poc a poc es va tendint a «les peces més petites, manejables i portables, perquè ara tenen veritables problemes per moure´ls, i fins i tot per transporta-los», diu Mujal. I és que cada vegada es fan intercanvis de gegants més d´àmbit internacional, «i de fora, veuen com els gegants d´aquí es mouen amb molta més agilitat i poden lluir molt més els balls amb un sol portador». No en va, «els francesos es van interessant pels constructors d´aquí pel preu, la qualitat i la lleugeresa dels gegants. Catalunya té un nom en el món geganter, i es comença a notar també a fora».

De França a casa, per Madrid

Les construccions dels gegants de Steenvoorde i Ochtezeele, i també la del rei Pere el Gran, de Prada de Conflent, han centrat bona part de la feina al taller de Toni Mujal aquests darrers mesos, però ara toca treballar per a encàrrecs de més a prop. Entre els més immediats destaquen un gegantó de Calella, una àliga de Santa Coloma de Farners i també un capgròs i una gegantona d´Alcora (al País Valencià), i un altre capgròs de la localitat madrilenya de Torrejón de Ardoz.

Madrid i País Valencià són dos dels territoris per als quals ha estat treballant més darrerament Toni Mujal, «cada cop més atrets per la imatgeria realista que es fa a Catalunya». Entre altres, enguany ha construït tres gegants àngels per a la localitat de Torrejón de Ardoz, i un gegant amb la imatge de Cervantes i un altre a imitació d´un tuno que li van encarregar des d´Alcalá de Henares. També ha treballat per a l´Ajuntament de Vila-real (a Castelló), amb dues parelles de gegants, i en construccions i restauracions per als munipis d´Alcora i Vinaròs (també al País Valencià).

Tanmateix, el principal mercat de Toni Mujal continua sent el català, ja sigui en la construcció de gegants, gegantons, capgrossos i bestiari divers, però també en el camp de la restauració.

Els Diables de Barcelona, un gegant trabucaire de Centelles i l´Iluro de Mataró en són alguns exemples; i pel que fa a la Catalunya Central, darrerament han sortit del taller de Toni Mujal de Cardona els gegants de Masquefa, un gegantó patinador d´hoquei de Puigcerdà, els gegants de Callús, el gegant Maqui de Sallent, els gegants bombers de la Llacuna i també l´àliga de Cardona.

Les rèpliques de persones en gegants van a l´alça

En poc temps, les rèpliques de gegants a imatge d´algú han passat de ser una caricaturització més aviat burlesca a una qüestió d´honor, i cada vegada són més freqüents.

Toni Mujal explica el canvi de tendència que diu que s´ha notat en aquest sentit, fins al punt que, actualment, «tenir un gegant amb la teva imatge és motiu d´orgull, gairebé com a qui li fan una estàtua a la plaça».

Anys enrere eren «molt estranys» aquests tipus d´encàrrecs, i ara són més habituals «quan es vol homenatjar algú». A més, si temps enrere aquestes rèpliques se solien limitar a personatges històrics, últimament s´estan popularitzant, i cada vegada hi ha més col·lectius, colles, entitats o ajuntaments que dediquen gegants, capgrossos o gegantons a persones anònimes però conegudes entre el col·lectiu. «Normalment són encàrrecs que es fan com a sorpresa», explica Mujal; «et porten una foto de la persona en qüestió, i a partir d´aquí has de fer el gegant».
Entre les rèpliques que ha elaborat darrerament Toni Mujal destaquen la de mossèn Bajona de Balsareny, en forma de gegantó; la Temporala de Berga, una gegantona amb la imatge d´una àvia centenària a qui es va fer un homenatge; i els gegants de Monistrol de Calders, ell com a rèplica de l´exrector, i ella a imatge d´una dona popular del poble.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema