Xavier Codina acumula una experiència més que sobrada en política municipal. No en va, són ja 12 anys els que suma com a membre del ple de l´Ajuntament de Santpedor, sempre com a regidor de l´equip de govern, als quals va afegir també el càrrec de conseller comarcal. Tanmateix, a les eleccions municipals passades van entomar un d´aquells relleus que esdevenen reptes: subs-tituir com a candidat qui havia estat alcaldessa durant aquells mateixos 12 anys, Laura Vilagrà, que ja l´any passat va anunciar que no optaria a un quart mandat. Del repte, no tan sols se´n va sortir bé, sinó fins i tot reforçat. La força que liderava, ERC, no només va tornar a guanyar les eleccions, a més a més va recuperar la majoria absoluta que ja havia tingut del 2007 al 2011.

Rellevar com a candidat algú que feia dotze anys que era a l´alcaldia i sortir-ne amb una majoria absoluta i un creixement de vots, va ser per a vostè mateix una sorpresa?

Certament, quan vaig prendre la decisió de substituir Laura Vilagrà com a candidata ho feia conscient que era un repte complex, que teníem a favor el bagatge, però també la dificultat de rellevar un lideratge molt potent, com ha quedat palès en els resultats de les quatre eleccions a què es va presentar. Per tant, el meu plantejament quan em presento d´alcaldable és fer un paper digne, anar a guanyar, però conscient de la dificultat de substituir aquest lideratge. També amb la confiança que estic segur de la feina ben feta durant aquests dotze anys de què jo formo part i que la ciutadania ho ha vist. Sí que per a mi va ser un certa sorpresa, en positiu, que fins i tot creixéissim en vots i que recuperéssim la majoria absoluta.

Com ho interpreta?

Que s´ha fet molt bona feina en aquests 12 anys, que s´ha visualitzat i que la ciutadania vol una continuïtat més que sobrada d´aquest equip que ha estat capaç de deixar el poble molt ben arreglat.

Creu que s´ha valorat més la feina d´equip que els lideratges?

Penso que hi ha hagut una mica de tot. Sobretot crec que els veïns han cregut que aquest equip d´ERC tenim anys d´experiència a l´Ajuntament i que s´ha treballat bé, que ha agradat com hem gestionat el poble, i el tema nacional i el paper que hi juga Esquerra segur que també hi ha influït. Espero que també hi hagi incidit haver estat capaços de saber fer bé el relleu d´un lideratge tan potent i de formar un bon equip, amb gent molt coneguda al poble.

Què li agradaria trasplantar al seu mandat de la manera de fer de Laura Vilagrà?

De la Laura el que admiro molt i és un aspecte que sempre que hem treballat junts m´ha fet sentir molt còmode és la seva seguretat, la seva convicció en la presa de decisions i que és una persona que es fa escoltar. Això espero saber-ho heretar.

I què hi aporta vostè de nou?

D´entrada, és clar, una persona diferent, amb una manera de fer pròpia, que potser aporto ser algú molt implicat en les entitats del poble i que m´agrada ser molt proper al ciutadà. Que no vol dir que la Laura no ho fos, però sí que penso que puc acabar d´aportar aquest plus de proximitat.

Quina creu que és la gran diferència entre el Santpedor d´abans d´aquests 12 anys de govern d´ERC i el d´ara?

Crec que és una evidència que quan vam entrar a governar a Santpedor hi faltaven moltes infraestructures i encara quedava molt per urbanitzar. En aquests 12 anys s´ha dut a terme una profunda remodelació del nucli antic, s´ha remodelat el convent de Sant Francesc per convertir-lo en auditori, s´ha introduït la recollida de deixalles porta a porta, s´ha construït la residència... No hem parat i penso amb tot el convenciment que fins ara ja hem deixat el poble molt millor del que el vam trobar. Hi ha qualitat de vida. La millor referència és que gent que ve de fora et diu que es nota que a Santpedor s´hi viu bé, que és un poble on els agradaria venir a viure. Quan sents això, és un goig.

Vilagrà deia en una entrevista a les acaballes del seu mandat que Santpedor havia passat de ser un poble dormitori a ser un poble amb valor de marca. Tant han fet?

Comparteixo plenament la valoració de la Laura, hi ha realment un orgull santpedorenc. A la gent que hi viu li agrada dir-ho, fer-ne bandera. Una persona amb qui he compartit treball polític, que ha estat alcalde d´un poble del Bages i que no és d´ERC em deia que quan ve al nostre poble té la sensació que els diners hi han estat molt ben invertits.

Si han fet tan bona feina, tantes infraestructures i s´hi viu tan bé, queden coses per fer a Santpedor?

Moltes. Hem d´executar tota la urbanització del Mirador de Montserrat, de què ja tenim fet el projecte d´acord amb els veïns i que inclou la connexió amb la xarxa de clavegueram. Ens queda intervenir en edificis emblemàtics, com és el cas de l´antiga fàbrica Cal Clarassó, que s´han d´anar rehabilitant; ens queda per fer l´habilitació de l´edifici de La Nau com a hotel d´entitats; seguir rehabilitant el nucli antic on encara no s´ha fet; portar la fibra òptica fins al centre del poble... Entre les reivindicacions històriques que volem resoldre d´una vegada hi ha la de la titularitat de la carretera d´accés a Castellnou de Bages, que és l´únic accés a un municipi de la província que de fet no té categoria de carretera i de què, per tant, ens hem de fer càrrec els ajuntaments. No té cap sentit i volem cedir-la d´una vegada a la Generalitat perquè l´assumeixi.

El nou pla general urbanístic, que han aprovat en el darrer mandat, va tenir una gestació llarguíssima i molts canvis de plantejament al llarg d´aquest procés. El retard en l´aprovació, que es va acabar fent en ple període de crisi econòmica, els va jugar a favor?

Certament, quan vam entrar a governar ara fa 12 anys el POUM ja s´havia començar a redactar i vam haver de parar-lo perquè hi vèiem coses que no ens semblaven clares. Amb la crisi les perspectives urbanístiques han canviat del tot i, sí, crec que ens ha anat bé, perquè tenim un pla general urbanístic que realment preveu amb realisme com ha d´anar creixent i desenvolupant-se el municipi en els propers anys. El POUM que es plantejava el 2006 era irreal. El que tenim dóna marge i és molt realista, i aquí he de dir que el regidor socialista Marc Solé va fer molt bona feina, com ho demostra el fet que es va aprovar per unanimitat.

Dels tres mandats precedents, en dos, l´un el darrer, ERC ha hagut de governar buscant pactes. Ara recupera la majoria assolida el 2007. És la situació idíl·lica?

Tenir majoria absoluta està molt bé, et posa les coses més fàcils, però els pactes no em fan cap por i penso que el dos mandats en què n´hem hagut d´establir ens han enriquit molt. Jo prefereixo haver de consensuar els temes, i ho penso se- guir fent amb l´oposició, encara que tinguem majoria absoluta. Tinc aquesta experiència del pacte i m´agrada la negociació. I, de fet, tenir una majoria absoluta crec que suposa una enorme responsabilitat, perquè vol dir que la ciutadania ha volgut carregar-nos plenament el pes del mandat. Penso que una majoria com aquesta requereix tenir el cap molt clar i, encara més, ser molt dialogant. Mal administrades, poden ser molt perilloses, les majories absolutes. Jo vull consensuar els temes.

Un dels temes estrella d´aquest darrer mandat ha estat la nova residència, que no ha estat exempta de polèmica pel risc del projecte sense tenir la concertació de places. Amb l´equipament ja en marxa des de fa mesos, però encara sense la concertació, defensa al 100% la manera com ho han acabat portant a terme?

Absolutament i amb total convenciment. Teníem una residència que estava totalment desfasada, i ho puc afirmar, a més, des de la perspectiva personal, perquè hi tinc la meva àvia ja des que hi havia la residència antiga. El canvi és espectacular en tots els sentits. És cert que falten les places concertades, però és un compromís que si se´n comencen a concedir, a Santpedor també les hem d´acabar tenint. Hem de continuar lluitant-hi.

Però amb procediments com el que han fet a Santpedor, no hi ha una privatització parcial del servei?

No, és una concessió. A l´escola bressol, que hem fet realitat en aquests 12 anys, també tenim un sistema de concessió i ningú no ho ha criticat. El que no podia ser, parlant de la residència, era la situació d´abans, amb un equipament de gestió íntegrament municipal que ens obligava a destinar-hi cada any moltíssims recursos públics.

Arribaran a veure els santpedorencs l´escola la Serreta (que és en barracons des del seu naixement) ubicat en un edifici definitiu?

Aquest és un altre compromís que hem pres, el d´assolir que entri en la programació de la Generalitat de noves escoles. Parlem d´un centre que està tenint molta demanda, amb tots els cursos plens i, per tant, no hi ha excusa per part del departament perquè tingui un edifici definitiu. Un cop passat l´estiu, quan hi hagi el nou govern, anirem a batallar per aquest centre. I, alhora, aquesta demanda se´ns solapa amb el fet que l´institut d´Auro també ens ha quedat petit i hi ha el compromís del departament d´ampliar-lo.

En el cas de la Serreta, l´Ajuntament té tots els deures fets perquè el departament pugui fer-ne l´ampliació?

Totalment, la pilota és a la teulada de la Generalitat. L´Ajuntament vam llogar els terrenys, vam adequar la zona esportiva... Hem fet feines que no ens pertocaven, però que hem assumit pel bé del centre, gràcies al fet que l´Ajuntament està sanejat econòmicament. I l´educació és una prioritat. El terreny on és previst construir l´edifici definitiu, que és al costat d´on hi ha l´escola, és de propietat municipal i ja està cedit a Ensenyament.

Arran de la situació econòmica de la Generalitat, que no convida a l´optimisme, s´han plantejat, com a Ajuntament, avançar econòmicament el cost de la nova escola?

Ens havíem arribat a plantejar en el mandat passat de fer-ho progressivament. Però és que tenim el compromís del departament que ens l´han de fer. Per tant, el nostre deure és pressionar perquè així sigui i que els diners de què nosaltres disposem els puguem destinar a altres necessitats.

Hi ha escoles, com la de la Serreta, que es van crear fa pocs anys i estan igualment en barracons, però ara els està baixant la població escolar i potser no els caldrà fer mai aquest edifici defitiniu. No és el seu cas?

Al contrari. A Santpedor seguim creixent i ho fem amb una població molt jove que ve d´altres municipis. Per tant, seguim pujant en les ratios escolars.

En el cas de l´institut, per poder fer l´ampliació hi ha els tràmits fets?

Una de les primeres coses que vaig fer quan vaig ser investit alcalde va ser anar a l´institut per veure com ho podíem encarar. Hi ha tota una àrea, comptant part del pati, disponible com a espai exterior, que seria suficient per fer aquesta ampliació.

La recuperació del Convent el posaria d´exemple de les apostes que en ocasions han de fer els Ajuntaments?

Sí, perquè per començar un element que ens identifica com a santpedorencs és el nostre patrimoni, i aquesta intervenció va ser una acció de recuperació i preservació de patrimoni, però dotant-lo alhora d´un ús. Estava molt degradat, però crec que ens ha donat un resultat excel·lent que ens confirma que va ser una aposta agosarada però encertada. No només perquè ara hi tenim un auditori que fa goig, sinó sobretot per l´ús, pel dinamisme que està tenint. El patrimoni és un dels nostres signes d´identitat i cal preservar-lo. Hi ha gent que, per exemple, ens qüestionava que destinéssim diners a restaurar l´ermita de sant Francesc. És la nostra ermita i és el nostre patrimoni i l´hem de preservar, ara n´estem acabant la rehabilitació. Santpedor ha perdut durant molts anys patrimoni i no hem volgut que això continués passant, perquè és el que ens identifica.

La gran finca Jorba, per a una part de la qual es va arribar a un acord de cessió amb els propietaris per poder-hi construir la nova residència, com queda i quin és el seu futur?

Com deies, la família va fer una cessió anticipada d´aquella part on s´ha alçat la residència, i hem d´anar mirant com desenvolupem tota aquella zona tenint sempre present l´aprofitament privat. En el nou pla general ja es preveu que hi ha una part edificable privada i una part d´aprofitament públic. Hi ha elements en què realment ens agradaria molt anar avançant en la negociació perquè ens ho puguin anar cedint per conservar-ho. Sobretot la part on hi ha l´antiga torre d´aigua, els jardins... La veritat és que la família Jorba va tenir molt bona predisposició per cedir els terrenys a la residència i crec que obre un molt bon camí per anar dialogant de cara al futur. I, en tot cas, és un tema encara a mitjà-llarg termini.

La ronda prevista al pla general que hauria de connectar la carretera que ve de Manresa amb Santa Anna per darrere el camp de futbol es manté com un projecte de futur?

Sí que ho mantenim com un projecte vigent, però no és directament a les nostres mans. Al pla general urbanístic hi és previst i la seva construcció és competència de la Generalitat. Ara estem fent estudis dels vehicles que circulen pel mig del poble i realment el volum és important i en certs moments genera retencions. Aquesta variant ens descarregaria molt i, per tant, hem d´agafar el toro per les banyes i no deixar d´insistir-hi.