La decisió d'aturar l'activitat a la mina Enrique de Sallent a començament dels anys 70 va ser encertada, i qualsevol intent d'allargar un temps més l'explotació ?-com es pretenia?- "hauria estat ecològicament un desastre". Anys més tard, la mina Enrique va ser l'origen de l'esfondrament del barri de l'Estació, per bé que en aquell moment "res no ho feia preveure".
És com ho veu, 40 anys després, el doctor José Moya, ara ja jubilat, que treballava d'enginyer a les mines del Bages durant el procés de tancament de la mina Enrique, i que fa uns dies va assistir a un acte sobre mineria celebrat a la comarca.
L'extracció de potassa a la mina Enrique es va iniciar l'any 1932 fins a una fondària de 260 metres, però va quedar afectada per filtracions d'aigua a mesura que la cavitat s'anava fent gran i va topar amb una falla. "Aquesta aigua dissolia l'obertura i cada cop n'entrava més", diu Moya, fins al punt que es va decidir bombejar-la cap a l'exterior en un moment en què no existia el col·lector de salmorres.
La cavitat era enorme, fins i tot més del que es creia, després que les excavacions per intentar captar aquesta aigua a més alçada i evitar que entrés a la mina van posar al descobert un gran forat de 50 metres de fondària. Tot plegat, "va fer que la inundació fos impossible de contenir per més aigua que es bombés", i després d'intentar mantenir l'activitat tant com es va poder, finalment es va optar per demanar autorització a la Prefectura de Mines per parar les bombes i abandonar l'explotació. Moya va arribar a Sallent l'any 1973, quan ja s'havia aturat l'activitat a la galeria i es va optar per deixar de bombar i segellar definitivament el pou amb salmorra saturada. Diu que "la mina s'hauria inundat igualment", i mentrestant el riu s'anava contaminant. "Potser s'hauria pogut allargar l'activitat uns anys, però hauria fet falta un col·lector enorme, i ni això hauria evitat un desastre ecològic". El que no podia imaginar "en absolut" és que anys després aquella gran cavitat obligaria a desallotjar tot un barri.
