La CUP de Navàs va ser la primera assemblea local del partit amb una alcaldia a la Catalunya Central. És per això que ha estat la primera que ha pogut aplicar el sistema d'organització al funcionament institucional d'un ajuntament.

Joan Fernández, que va ser regidor de Medi Ambient de Navàs la legislatura passada i que és un membre actiu tant de l'assemblea local del partit com de les assemblees territorials i nacionals, assegura que no han hagut d'adaptar gaire l'assemblearisme a la rutina burocràtica municipal. De fet, insisteix que han volgut mantenir passés el que passés l'essència que els definia. El que ha variat respecte de quan feien oposició al carrer -la CUP va entrar el 2011 al govern, amb ERC, amb quatre regidors sense haver-ne tingut abans a l'oposició- és que el volum d'informació disponible se'ls ha multiplicat i, per tant, fidels al seu sistema, "tot va força lent", però és "el preu" que estan "disposats a pagar" per garantir la transparència de les decisions de govern i la participació de la militància.

Més comissions sectorials

Una altra de les coses que han canviat és que s'han creat moltes més comissions sectorials dependents de cada regidoria. Abans, a l'oposició, ja en tenien, per bé que no gaires. Ara bé, Fernández explica que aquests grups no estan facultats per decidir pel seu compte, al marge del conjunt dels militants. La CUP, a Navàs, té una organització tridentina: en primer lloc, l'assemblea permanent, formada per un ventall de 15 a 30 militants, els més actius, que decideixen quins són els temes que s'han de tractar en l'assemblea local -la general-, l'únic òrgan facultat per prendre decisions. Les línies marcades per la local són les que treballen les comissions sectorials.

Tenint en compte que governar implica, potser, més feina, es podria pensar que la freqüència de les reunions assembleàries s'ha augmentat, ja que hi deu haver més temes per consensuar. La realitat té una altra cara. Precisament pel nivell de feina dels regidors, costa de mantenir, segons Fernández, la periodicitat anterior, de quan estaven a l'oposició des del carrer. Tot i això, defensa que se segueixen reunint més o menys com abans: la permanent, cada 15 dies, i la local, cada mes o, també, en funció del tema, quinzenalment. Normalment l'assemblea general està formada per deu o vint persones més que la permanent, "que són aquelles que treballen i no poden dedicar tantes hores a la CUP".

Per a Fernández, és vital que se segueixi mantenint el contacte entre l'equip de govern i la militància "perquè no es produeixi una distància entre el poble i la institució", però això no vol dir que l'assemblea "faci de fiscalitzadora, ja que els regidors actuen en nom de la CUP". Entrar a governar ha estat, per a la CUP de Navàs, no pas la raó per revisar premisses de funcionament, sinó que els ha ensenyat "a posar en pràctica" la seva filosofia, i els ha revalidat el convenciment que la seva és preferible "per transparència i democràcia".

Autonomia dels regidors

Malgrat el control de la militància, els regidors tenen una certa autonomia per decidir sense que s'hagi de ratificar en assemblea. "A la CUP ja ho hem debatut tot i, per tant, els regidors saben quina n'és la posició", aclareix Fernández. En les decisions de caire polític, més generals, les assemblees locals tenen un marge més reduït: es reuneixen els òrgans territorials per consensuar les posicions, però, hi insisteix l'exregidor, les posicions discordants es tenen en compte a l'hora de posicionar-se. "Si creiem que hi ha temes que no tenen prou unanimitat, s'ajorna la decisió perquè volem seguir-ho debatent per respectar les minories", afegeix. La llibertat de les agrupacions locals és gairebé absoluta, al seu parer, perquè, més enllà del funcionament assumit, no hi ha "directrius de cap mena".

A les assemblea del partit hi pot anar qualsevol navassenc encara que no en sigui militant. De fet, l'Ajuntament promou assemblees generals de poble, al marge d'aquestes, per fer-hi públics tots els procediments de contractació, "perquè els veïns puguin conèixer-ho amb prou antelació".

No sembla que els hagi anat malament. El maig van guanyar tres regidors i la majoria absoluta: "a Navàs s'ha trencat la barrera psicològica que feia pensar que sempre havia de governar la dreta, amb tots els contractes fets sense transparència, i hem demostrat que això es podia canviar". Si fins ara la referència indiscutible de la CUP de Navàs era la trajectòria històrica de l'agrupació manresana, ara s'hi afegeix la capitalitat berguedana, que, per proximitat, esdevindrà un model més del qual l'assemblea de Navàs intentarà aprendre.