Les comarques de casa nostra van registrar el 2014 la xifra més elevada de moviments migratoris dels últims cinc anys. Van ser més de 30.000 canvis de residència els que hi va haver, comptant tant els que hi van arribar com els que en van marxar (incloent-hi també els desplaçaments dins de la mateixa comarca). En tots els casos, el balanç final va ser negatiu. És a dir, tant al Bages com al Berguedà, el Solsonès, l'Anoia, la Cerdanya i l'Alt Urgell, l'any passat hi va haver més emigracions -cap a d'altres punts de Catalunya, de l'estat o a l'estranger- que no pas immigracions. És el tercer any consecutiu que aquesta situació en què hi ha més població que marxa que no pas que arriba té lloc a la totalitat de les comarques de casa nostra (en la meitat dels casos ja és el quart any).

Les dades de l'informe que ahir va fer públic l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) referent als moviments migratoris del 2014 deixen clar a primer cop d'ull quin ha estat el punt clau d'aquest balanç negatiu que registren les comarques centrals: la marxa del que eren residents d'aquest territori cap a d'altres països. Un fenomen que, de fet, s'ha repetit al llarg d'aquests tres anys. El que l'estadística no permet destriar és si el predomini d'aquesta emigració cap a fora d'Espanya és d'estrangers -que probablement retornen als seus països d'origen- o d'autòctons que busquen noves oportunitats d'estudi o laborals a fora.

Ara bé, que aquesta fuga cap a l'estranger és el gros del balanç de població és més que evident, ja que només té una excepció, la de l'Anoia. Prenem com a exemple el cas del Bages (vegeu gràfica inferior).

En aquesta comarca, tots els saldos migratoris -resta de Catalunya, Espanya i l'estranger- de l'any passat van resultar negatius. Però és que del resultat final -que és d'una pèrdua global de 511 persones-, 344 corresponen a gent que va marxar a viure a d'altres països. Si mirem detalladament aquest apartat, veiem que al Bages van arribar l'any passat un total de 1.022 persones vingudes de l'estranger, però que alhora n'hi va haver 1.366 que van marxar cap a d'altres països.

Un altre exemple prou clar, tot i que ens movem amb unes xifres molt menors, és el del Solsonès. En aquesta comarca hi va haver un balanç positiu amb la resta de Catalunya (+24), i pràcticament no hi va haver variació en el flux respecte a la resta de l'Estat (-1). Però aquestes xifres es veuen decantades cap al negatiu pel còmput final de les migracions a l'estranger (-55). En el cas del Bages és el tercer any consecutiu que el saldo migratori és negatiu, de la mateixa manera que a l'Anoia i la Cerdanya. En canvi, al Berguedà, al Solsonès i a l'Alt Urgell, aquesta tendència ja arriba a quatre anys.

Ara bé, aquests fluxos negatius pel que fa als que arriben de l'estranger i als que en marxen mostren en aquest darrer any una marcada desacceleració. El 2012, el balanç en aquest apartat en el conjunt de les sis comarques va ser de menys 999 persones, el 2013 va tocar sostre amb menys 1.227, i, en canvi, l'any passat va ser de menys 754.