Les tombes paleocristianes localitzades a l'excavació de Camps pertanyen "a un cementiri més extens". Els arqueòlegs van localitzar ahir diversos murs i dos enterraments més del segles IV-V (que s'afegeixen als cinc trobats fins ara) que han permès identificar "una àrea funerària molt ben estructurada i urbanitzada" que, tot apunta, estaria sectoritzada en "parcel·les familiars", segons va explicar ahir Pere Tardà, responsable de l'empresa Cat Patrimoni.
En concret, les dues tombes trobades ahir pertanyen a dos infants d'uns quatre anys. La troballa, detalla Tardà, "confirma que és una necròpolis molt més extensa, poblada i molt probablement parcel·lada". Després de mesos de treball creuen ara que "les teules romanes que vam localitzar a les primeres fases possiblement pertanyen a sepultures de teula d'època romana contemporànies amb les excavades a la roca (les paleocristianes) i que els murs serien els àmbits de sectorització i parcel·lació de la necròpolis". Hi ha uns murs "que podrien ser els que delimitarien el cementiri" per una de les bandes, tot i que falta la confirmació perquè fora del mur no s'ha excavat, "i hi ha uns altres murs transversals que el què feien és un seguit de parcel·les funeràries familiars". Fent un símil amb l'actualitat, Tardà posa d'exemple els panteons actuals, "on la gent té un espai privat dins el cementiri i delimitat en el qual s'hi enterra la seva família, aquí seria el mateix".
