El Jutjat d'Instrucció número 5 de Manresa ha ajornat sense data la vista per prendre declaració com a imputats a tres alts càrrecs de la Generalitat i dos directius de l'empresa Iberpotash per presumpte delicte ambiental a les explotacions mineres del Bages, citació que inicialment s'havia programat per a avui. Finalment, però, s'ha posposat perquè, segons han explicat fonts properes al procediment, el jutge i el fiscal estan esperant uns informes sol.licitats als Mossos d'Esquadra que no han estat tramesos. A hores d'ara, encara no hi ha cap data fixada per a la nova citació.

Tal com ja va informar Regió7 el mes de juny passat, quan es va fer pública la imputació, aquesta és motivada per una querella interposada per la CUP de Sallent el novembre de l'any passat, centrada bàsicament en les presumptes afectacions que l'explotació i els runams provocarien a les aigües, i en les actuacions (en aquest cas consideren que inacció) per part de la Generalitat per evitar aquests perjudicis.

Per part de la Generalitat, han estat imputats el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot; la directora general de Qualitat Ambiental, Assumpta Farran; i el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Jordi Agustí. Pel que fa a Iberpotash, un dels dos alts càrrecs que hauran d'anar a declarar quan es fixi la nova data serà José Antonio Martínez Álamo, fins a mitjan aquest any responsable de la factoria bagenca, ja que n'era el conseller delegat (ara ascendit a president de la divisió europea de l'empresa mare, ICL). El segon imputat és el director general de Medi Ambient d'Iberpotash, Lluís Fàbregas. Tal com ja va detallar aquest diari, sobre la base de l'acte d'incoació de la querella emesa pel jutge, la citació -ara ajornada- d'aquestes cinc persones és com a presumptes responsables del fet que "de l'activitat minera desenvolupada" per Iberpotash "es podria desprendre una possible afectació mediambiental provocada per filtracions de residus salins en aigües de domini públic derivades de l'activitat extractiva, podent ser aquestes filtracions causants d'una possible afectació negativa en els diferents ecosistemes i recursos hídrics pròxims", la qual cosa constituiria "un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient tipificat en l'article 325 del Codi Penal".