Converses fortament desinhibides, balls plens de sensualitat, reivindicacions socials i un fort desig d'alliberar-se de les tiranies imposades bé per l'Església, bé pels cacics del poble. Tota aquest gresol que convergeix en una ferma aspiració insatisfeta de llibertat s'amagava darrere les escenes teatrals de la setzena edició de la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra, celebrada, com cada any, per Tots Sants.

Les escenificacions, que van tenir la plaça de Torras i Bages, coneguda per la de l'Església, com a escenari principal, van acollir centenars d'assistents, si no més d'un miler, en un poble de només 626 habitants. La plaça de l'Església va quedar petita i, de fet, quan la teatralització es va dur a un carrer annex, molt més estret, moltes persones no van poder accedir-hi per falta d'espai. Es va confirmar, així, la consolidació d'una proposta que combina fira i cultura entre els habitants dels municipis més propers.

A dos quarts de dotze, atrets pels grallers del poble, el públic va penetrar en un espectacle que pretenia recuperar una història de remeieres que al segle XVI van ser acusades de bruixes per les autoritats del poble: es confonia així la saviesa popular amb les arts malèfiques. La proposta argumental, però, tot i que insistia que les plantes medicinals no tenen res de diabòlic, intercalava balls orgiàstics de tipus pagà que tornava a situar les perseguides i innocents remeieres del poble, de la més gran a la més jove, dins del gremi temut de les bruixes.