La Plataforma Salvem Callús és l'única que ha fet costat al Govern en el plet de l'abocador. El procés judicial es va obrir el juliol del 2014, quan el promotor va portar la Generalitat als jutjats després que aquesta li tombés el projecte per raons ambientals.

El plet es va iniciar ja fa més d'un any, però fins aquests darrers dies no s'ha tornat a moure. I ho ha fet amb les contestacions de la Generalitat (demandada principal) i de la plataforma. El seu advocat, Joan Planas, ha detallat que el fet de presentar-se fa que tinguin la condició de codemandats: "tenim els mateixos riscos que l'administració; si es perdés el plet les costes es repartirien".

Efienergia ha basat la seva demanda (a la qual ha tingut accés aquest diari) en dos punts bàsics. Per una banda, considera que la resolució desestimatòria del projecte vulnera "el principi de bona fe i confiança legítima". L'empresa esgrimeix que la primera petició que van fer (que s'efectua en l'anomenada Fase d'Avaluació de Suficiència i Idoneïtat) va ser admesa a tràmit i, en aquest sentit, entén que aquest fet ja marcava una línia d'acceptació que, finalment, no es va respectar, ja que el projecte va acabar sent tombat per la Generalitat.

La promotora al·lega que hi va haver "un canvi de criteri no justificat" per part de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC). En la demanda es pot llegir: "L'ARC canvia de parer respecte a qüestions tècniques, i allò que al principi havia estat avaluat de manera positiva ara es rebutja", motiu pel qual l'empresa se sent "desprotegida i indefensa".

L'altre punt que addueix Efienergia és una "vulneració de drets" que, al seu entendre, es va produir quan no se'ls va permetre aportar nous documents al procediment que haurien demostrat que l'abocador no era perjudicial per al medi.

La denegació és "coherent"

Per la seva banda, l'advocat de la plataforma considera que la denegació del projecte que va fer la Generalitat "és correcta i coherent respecte a les afectacions ambientals" que podria tenir l'abocador sobre el medi i opina que els arguments que presenta l'empresa tenen poc pes.

Planas explica que la Fase de Suficiència "només és formalista i no pressuposa l'aprovació definitiva". De la mateixa manera ha contestat el gabinet jurídic de la Generalitat: recorda que la llei descriu que aquest tràmit "simplement té per objectiu verificar que la sol·licitud presentada" és apta per a poder-se "tramitar".

El text de la Generalitat assegura també que "no hi ha cap canvi de parer de l'ARC", sinó que es tracta de dos procediments diferents. En la fase inicial "l'ARC es limita a fer una validació formal de la sol·licitud". I és en la següent, i ja com a organisme competent, que "valora les al·legacions i efectua el seu posicionament de manera objectiva i des del vessant tècnic que li correspon".

Tant l'advocat de la Generalitat com el de la plataforma fan constar que, tot i tractar-se d'un tràmit formal, en la mateixa fase inicial "se'ls va notificar que 32 dels 72 paràmetres analitzats no passaven la suficiència" (sobretot els relacionats amb els lixiviats i la desgasificació). L'empresa, diuen els codemandats, mai ha aportat els estudis necessaris per resoldre les dites mancances ambientals malgrat que, durant el procés, sí que van presentar documentació complementària. Efienergia, doncs, no hauria aprofitat la fase d'estudi per resoldre temes considerats cabdals com què es faria amb els lixiviats o d'on provindrien els residus.

En la contestació, la Generalitat insisteix que la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) va ser desfavorable pels "efectes negatius significatius sobre el medi ambient".

Planas ha afegit que "no és fins aquesta fase ja del DIA desfavorable quan el promotor decideix aportar noves modificacions". Són els documents que Efienergia argumenta que no li han acceptat. Segons Planas, la no-acceptació d'ara "és correcta, perquè no es pot rectificar un projecte que ha estat considerat negativament en el seu conjunt".