La volta al món d'un bagenc escampant la pau

El periodista de Castellgalí ha travessat l'hemisferi nord a bord del Peace Boat, el vaixell d'una ONG pacifista japonesa

07.11.2015 | 11:49
Sarri en la festa d´inici del viatge, el passat 12 d´abril a Yokohama.

El desembre creuarà l'hemisferi sud amb l'ONG

  • Sarri no n´ha tingut prou amb una vegada, malgrat que ja ha complet el seu «somni» com a nen apassionat de La volta al món en 80 dies de Jules Verne. Ell l´ha feta en 25 dies més, que no li sobren gens. I vol repetir. Aquesta vegada vol conèixer l´hemisferi sud, ports «on no aniré mai, llocs molt més complicats i molt més cars». A més, té la sort de fer-ho com a periodista a sou de l´ONG. Com a voluntari no pagava res, però no tampoc no cobrava, «tot i que em sentia molt ben pagat». Serà el viatge 90, de desembre a març, que partirà de Yokohama –amb la primera parada a l´illa d´Okinawa. Viatjaran al Vietnam, les Maldives, la costa sud-africana, tres dies al carnaval de Rio, visitaran l´Argentina, Xile i l´Illa de Pascua algunes illes del Pacífic, i tornada al Japó. «Em fa més respecte que la primera vegada perquè l´exigència serà superior».

Roda el món i torna al Japó. Era això el que deia la dita? És clar que no, però s´aplica perfectament al viatge que ha fet aquest any el periodista de Castellgalí Josep Maria Sarri, de 37 anys, que ha creuat de punta a punta el món per l´hemisferi nord amb la companyia de mil turistes japonesos, en un viatge a bord d´un dels creuers més peculiars que naveguen els mars, l´Ocean Dream, el vaixell de l´ONG japonesa Peace Boat. L´organització es dedica al foment de la pau per mitjà dels viatges turístics arreu del món. Aquest vaixell d´uns 1.400 passatgers, entre tripulació i clientela, està compost majoritàriament de jubilats japonesos i una tripulació de 400 persones, entre personal del vaixell, voluntaris –com Sarri– i activistes.

Sarri es va embarcar l´abril a Peace Boat després de passar una etapa de vuit mesos a la Guyana francesa com a professor d´espanyol, «un descans del periodisme», un canvi vital a resultes d´un accident de moto de principis del 2013 en què es va trencar la tíbia i el peroné, cosa que el va empènyer a canviar d´aires i veure món. Fins llavors, feia set anys que exercia el periodisme cultural a Time Out, a més d´haver col·laborat amb El Periódico, entre altres mitjans. No havia anat mai de creuer ni coneixia l´ONG. Va trobar en un portal d´Internet l´anunci que Peace Boat buscava un voluntari com a professor d´espanyol i va sol·licitar la plaça. «El procés de selecció és molt llarg i complicat, reben centenars de propostes i agafen gent molt específica, però el vídeo me´ l vaig treballar, crec que va ser la clau, i els vaig semblar exòtic, un català a la Guyana francesa...», recorda.

´Web reporter´
Veient que només tenia uns mesos d´experiència com a docent, l´ONG va decidir oferir-li la posició de web reporter del viatge 87, de l´abril a finals de juliol, 105 dies en què van aturar-se a 23 ports en un recorregut d´uns 50.000 quilòmetres. La seva tasca consistia a cobrir com a periodista –i fotògraf– els actes dins del vaixell i a cada port. I en anglès: «el repte era treballar en anglès, n´havia fet coses, però no amb l´exigència que demanaven, tot i que em van dir que amb el nivell que tenia no havia de patir».

Tot i que Sarri havia fet una estada de turista durant quinze dies al Japó feia tres anys, confessa que abans de l´aventura el coneixement de la cultura nipona «era mínim», per bé que «és un país que em queia simpàtic, a mi la cosa pop de Tokyo, dels llums de neó, sempre m´havia cridat l'atenció». Reconeix que l´ha sorprès que molt sovint els japonesos de la tripulació planifiquessin les coses «a última hora», i que ell, un llatí, els hagués d´anar al darrere. Això sí, «qualsevol cosa que facin se la preparen molt, hi dediquen moltes hores perquè surti bé». No sabia un borrall de japonès, però després de l´estada al vaixell, on s´impartien classes d´aquesta i d´altres llengües, ara ja pot llegir-lo «una mica» i fer-se entendre en diverses situacions.

Activisme i turisme
Peace Boat neix el 1983 per fer una campanya d´apropament de la veritat històrica als japonesos del que havia fet el seu país durant la Segona Guerra Mundial a Corea, arran de l´ocultament sistemàtic de la pròpia història dels governs nipons de després del conflicte. Més endavant, la campanya per la pau es va voler transmetre arreu del món i els viatges van esdevenir una atracció turística alternativa: «l´objectiu bàsic dels creueristes és conèixer molts llocs, fer turisme, és una forma de viatjar molt fàcil, ja que quan arriben als ports sempre tenen un guia japonès i poden visitar-ne els llocs emblemàtics». De fet, els passatgers que no vulguin assistir a les conferències i xerrades programades per l´ONG en el marc del tema escollit en cada creuer, poden passar-ne completament: «però la idea és que qui no tingui inquietuds s´acabi implicant en algun projecte o que com a mínim eixampli la seva visió del món». El tiquet més econòmic d´aquest viatge de tres mesos i mig val 12.000 euros. Per Sarri, el calendari es dividia entre «dies de mar i dies de port». Van arribar a passar onze dies sense veure terra, però el periodista insisteix que a bord no s´avorrien, sinó que pel gran nombre d´activitats que s´hi feia, els faltava temps.

El tema escollit del viatge número 87 va ser la lluita contra les armes nuclears i per això van portar a bord vuit hibakusha, és a dir, supervivents de les bombes d´Hiroshima i Nagasaki, perquè poguessin explicar a cada port als més joves la seva experiència: «aquesta gent aviat es morirà i perdrem el seu testimoni». El viatge els va dur del Japó a l´Índia, van vorejar les costes del Golf Pèrsic, sense poder-hi ancorar pels bombardejos d´Aràbia Saudita al Iemen, van travessar la «zona de pirates» somalís franquejats per un vaixell de l´exèrcit d´autodefensa japonès, van arribar al canal de Suez –on van fer un festival d´estiu japonès enmig d´un marc molt exòtic– i va començar «la bogeria» dels ports europeus. Els dies de port són molt intensos i, a diferència de la resta del trajecte, a Europa ancoraven cada dos dies. Islàndia, el canal de Panamà, Hawaii, el Japó.

Per ell, el més singular va ser la visita a una comunitat de monges de l´Índia que donen una feina digna a dones com a cistelleres. Creu que l´ha enriquit la mirada fugaç, però genuïna, dels països que han visitat. Els contactes amb entitats locals els va permetre conèixer-los per la porta del darrere.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema