La depuradora de Castellbell i el Vilar està operant un pèl per sota de la meitat de la seva capacitat total. Inaugurada el 2000, és un exemple de com les previsions de les centrals no s'han ajustat a la realitat. Actualment ha descendit l'entrada de cabal tractat els últims anys, seguint la tendència general, segons confirmen els seus responsables.

La fitxa tècnica de la depuradora publicada per l'ACA indica que va ser dissenyada per absorbir un màxim de 5.568m3 diaris. A hores d'ara, però, l'entrada d'aigua es mou entre els 2.000 i els 2.500m3 al dia. Tot i que podria semblar infrautilitzada, per als tècnics de l'ACA està "en el punt d'equilibri", ni infradotada ni supradotada, assegura Jordi Robusté, cap de la unitat de la zona oest de la línia de depuradores de l'ACA.

La depuradora reuneix les aigües residuals dels municipis de Castellbell i el Vilar, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a més de donar servei als nuclis de Palà i Can Serra, de Vacarisses. Forma part del Grup Abrera, juntament amb la d'aquest municipi, les dues de Viladecavalls, la de Vacarisses i la de Monistrol de Montserrat. Aquesta zona està explotada per Acciona, tot i que dirigida per personal de l'ACA.

La de Castellbell i el Vilar té una mida mitjana, prevista per a concentracions de més de 10.000 habitants. Arran d'aquesta dimensió, la legislació europea obliga la central a emetre l'aigua depurada amb els següents topalls: 35 mg/l de sòlids en suspensió, 25 mg/l de demanda biològica d'oxigen, 125 mg/l de demanda química d'oxigen, 15 mg/l de nitrogen i 2 mg/l de fòsfor.

Si la planta abastís una població de 100.000 habitants, els topalls de nitrogen i fòsfor haurien de baixar a 10 mg/l i 1 mg/l, respectivament. Així, les plantes petites tenen més marge que les grans perquè, segons Robusté, la concentració de contaminants, en termes absoluts, és més difícil que els rius la gestionin en les zones més poblades.

Depuració "biològica"

A la conca del Llobregat, assegura Robusté, no hi ha cap depuradora que utilitzi "procediments químics" per sanejar l'aigua. El procediment biològic pretén imitar el procés d'"autoregeneració" dels rius: a partir de bacteris, es degrada l'excés de matèria orgànica. És un procediment més eficient que el químic, utilitzat en alguns punts del Pirineu, on les baixes temperatures contraresten els procediments orgànics.

L'austeritat també s'ha fet notar a Castellbell, per bé que lleugerament. Dels 316.155 euros que va costar l'explotació del 2012, s'ha passat als 304.474 de l'any passat. El cost mitjà a Catalunya és entre 300 i 350 euros per decàmetre cúbic (dam3) l'any, segons Robusté. Encara no s'ha trobat la manera de depurar a cost zero -vegeu a la dreta.