La urgència de fer nou el barri vell

El centre històric de Manresa, com l'ha volgut anomenar el darrer govern convergent, fa anys que va deixar de ser el cor de la ciutat en el millor sentit de la paraula. Hi ha xifres que ho avalen, com que és un dels barris amb més pisos buits de Manresa i amb el parc d'habitatges més envellit.

El govern compartit per CDC i ERC ha creat recentment la figura del comissionat del centre històric, que començarà a exercir dimecres vinent, per trencar la dinàmica dels darrers anys. En l'anterior mandat, ni el trasllat de l'Oficina de Turisme del Museu Comarcal a la plaça Major, ni la urbanització del carrer de Sobrerroca, tot i afegir qualitat a la zona, ni iniciatives puntuals molt pobres de dinamització dels locals buits, no han aconseguit aturar la tendència al despoblament del barri.

Els 4.797 habitants que hi havia el desembre del 2010 van baixar el juny del 2015 a 4.131, 666 menys, segons dades del padró que elabora l'Ajuntament cada mig any, pendents del vistiplau de l'INE.

Edificis emblemàtics com l'antiga seu de la Cambra de Comerç, els vells jutjats i l'Ateneu de les Piques estan buits d'activitat. Quant al comerç, segons l'últim recompte de l'Associació de Comerciants Sobrerroca, Plaça Major, Sant Miquel i Voltants, després d'uns anys en què es va imposar el tancament de negocis, el fet el novembre del 2015 permet ser una mica optimista i diu que la tendència a tancar botigues a la plaça Major i voltants fa un any que no empitjora.

Fa deu anys, aquest diari informava d'una inversió milionària (16,4 milions d'euros) al Barri Antic a través del Pla de Barris que va servir per executar una vintena d'actuacions de millora urbana: la passarel·la de les Escodines, el carrer del Balç, la rotonda de Sant Marc, la plaça del Carme, la plaça Gispert...

Són actuacions que van millorar el sector però que s'han demostrat insuficients per aturar-ne la caiguda en picat accelerada per la crisi. Abans de donar respostes, hauria anat bé que algú es fes les preguntes adequades.

UPC i FUB: Manresa lluita per ser més universitat

L'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa i la Fundació Universitària del Bages han aguantat fermes, lluny de la gran concentració de massa crítica metropolitana, en un context de crisi econòmica al qual tot just es comença a veure el final.

Totes dues han maniobrat per destacar dins la societat del coneixement i han buscat fórmules perquè la ciutat no perdi, sinó que augmenti el seu potencial universitari.

La FUB s'ha llançat plenament a l'atac amb l'estrena de la FUB2, que ha retornat a la vida l'antic edifici del CTM, i un il·lusionador projecte per aconseguir que la facultat de Medicina de Manresa i Vic sigui una realitat el curs 2017-2018.

La federació amb la Universitat de Vic per configurar la Universitat Central de Catalunya avança i el campus Manresa (UManresa) ja ha fet el pas de tenir escoles en facultats amb personalitat jurídica, oficial i acadèmica pròpia. Deixar de ser un centre adscrit també permet encetar el camí de la recerca, que és el que es demana a una universitat a més de fer docència.

Precisament la recerca és un dels pilars de l'activitat de la UPC de Manresa amb nombrosos grups, com el de Circuits i Sistemes de Comunicació, teoria de jocs, processos de conformació de materials, tractament biològic de contaminants, exploratori dels recursos de la natura i sistemes avançats de control, entre molts altres.

La UPC Manresa està en ple procés de reorganització. Ha fusionat els seus dos grans departaments, el de Mines i el de Disseny i Programació de Sistemes Electrònics (TIC), en un de sol. S'ha batejat amb el nom EMIT, Enginyeria Minera Industrial i TIC, i vol ser el departament de Manresa de la UPC.

També en formaran part professionals provinents d'altres departaments com física, que fins ara depenien de fora. La reestructuració forma part d'un procés de la UPC per simplificar l'estructura. En alguns casos s'ha optat per fusionar centres, i en altres, com el de Manresa, per centralitzar departaments.