Als 25 anys es va convertir, a les eleccions municipals del 2011, en un dels alcaldes més joves de Catalunya. Quatre anys i mig després, Ferran Estruch no només manté el càrrec, sinó que hi ha agafat solidesa per l´experiència assolida i perquè el nou pas per les urnes va atorgar al seu partit (ERC) una majoria absoluta de la qual no va disposar en el seu primer mandat.

El salt que han fet cap a la majoria absoluta, a banda de reforçar-los com a govern, a què els obliga?

D´entrada permet-te´m que digui que el resultat obtingut suposa un agraïment per la confiança rebuda, però comporta una enorme responsabilitat. Que gairebé dos terços dels votants optés per la nostra opció, al contrari de permetre´ns refiar-nos ens dóna més exigència, perquè transmet que esperen molt de nosaltres. Avala el canvi fet el 2011 i la gestió de quatre anys que, econòmicament, han estat molt complicats per al nostre Ajuntament, però que malgrat tot també ens han permès encarrilar projectes engrescadors.

Però què creu que va valorar la població per reforçar-los aquesta confiança?

Penso que ha valorat la nostra honestedat, la nostra senzillesa, la proximitat. D´entrada, és el primer que hem de mantenir. Vam entrar a l´Ajuntament per treballar per Cardona comptant amb la gent. Som al carrer i hem escoltat, la qual cosa creiem que ha fet que la gent detectés més proximitat, perquè penso que és un aspecte que la ciutadania trobava a faltar. I la gestió d´una situació econòmica molt delicada, amb transparència, però que alhora no ens ha aturat per tirar endavant nous projectes, el més representatiu del qual és el que hem batejat com a Cardona Integral, que engloba diferents fronts i que ja està en marxa. Però també àmbits com el del turisme, que en aquests anys ha fet un enorme salt qualitatiu. I també penso que ha estat una peça fonamental d´aquest mandat passat i del present l´impuls de l´Agència de Desenvolupament Local entre Cardona i Solsona.

En aquestes primeres respostes ha repetit que han treballat amb un Ajuntament en una situació econòmica difícil. Tan delicada era? Si més no, no era aquesta la sensació que hi havia, pel dinamisme dels anys precedents, quan el 2011 van entrar a governar...

De fet, quan nosaltres entrem a l´Ajuntament fa quatre anys i mig també pensem que la situació econòmica és bona, perquè s´havien fet realitat tota una sèrie de projectes importants que tenien subvencions. Però no era així. Fins a aquell moment Cardona havia fet un esforç inversor molt important, necessari en gran part, tot s´ha de dir, i majoritàriament subvencionat. Però el problema que hi ha hagut és que gran part d´aquestes subvencions encara no han arribat.

Posi'm xifres.

Ara com ara la Generalitat continua devent subvencions a l´Ajuntament d´abans del 2011 per valor d´1,5 milions d´euros. D´aquests, 1,1 són de la Llei de Barris, que no ens ha pagat i que és un tema indigne. Parlem d´obra feta i pagada. I dins d´aquesta Llei de Barris hi ha 350.000 euros que la Generalitat deu a particulars que van fer la seva inversió d´arreglar façanes, cobertes o millorar l´accessibilitat dins el que promovia aquest pla, que encara no s´han pagat. Parlem de 36 famílies de Cardona que van decidir fer una aposta important d´inversió als seus habitatges, que encara no han cobrat res, tret de la part que l´Ajuntament els hem avançat, a la vora del 30?%, perquè si no era un drama, i que la Generalitat ens ha de rescabalar. Perquè el 100 % de la subvenció al particular provenia de la subvenció de la Generalitat que no hem rebut. És una situació realment molt complicada.

Per tant, el panorama que es van trobar al llarg del mandat passat és de falta de liquiditat?

Nosaltres entrem a governar a l´Ajuntament i el problema el tenim de tresoreria. Senzillament, no hi ha diners per pagar i es deuen moltes factures. La forta empenta inversora que s´havia fet en els anys precedents, finançada gairebé tota amb subvenció que no arribava, afegit, crec jo, a un excés d´inversió amb recursos propis i també un excés de despesa, tot plegat fa que nosaltres arribem i que ens trobem un deute a proveïdors de 2,8 milions d´euros. Vam demanar un pla de sanejament, que no ens era suficient, vam haver de retallar despesa de personal i vam aconseguir reduir amb estalvi nostre gairebé 800.000 euros. I vam haver de recórrer al pla de pagament a proveïdors promogut pel govern central.

I en quins posició els situava, aquest panorama?

Molt delicada, perquè tot aquest seguit de mesures feia que, per exemple, no poguéssim recórrer al crèdit per fer inversió. Pel deute que teníem, l´Estat ens va imposar fer un pla d´ajust, que ens obliga a concertar un crèdit amb l´Institut de Crèdit Oficial per pagar factures. Pagàvem les factures a 12 mesos. Ara ho estem fent a 60 dies i estem intentant rebaixar-ho amb tots els esforços a 30. Però quan entrem el panorama a l´Ajuntament és que, per una banda, hi ha moltes factures per pagar, alhora que la Generalitat ens deu molts diners. Però devíem molt més del que ens devien i això ens ha obligat a fer un pla d´ajust, tot i que no hem deixat de fer res, per posar-nos al dia i situar-nos en les ràtios correctes, ja que els proveïdors locals no en tenien cap culpa, no havien de fer de banc de l´Ajuntament. Ens hem anat posant al dia, la situació segueix sent complicada, però sanejada. I penso que la població també ha valorat aquesta bona gestió econòmica. Ara, no podem estirar més el braç que la màniga.

Es consideren lligats de peus i mans?

La realitat és que vam haver de demanar un crèdit molt gran, que lògicament ara estem retornant, per poder pagar factures pendents a proveïdors, i això ens ha dificultat enormement les inversions. Però, malgrat tot, hem aconseguit recursos de la Diputació per tirar endavant el projecte Cardona Integral, hem remodelat algun carrer, hem fet moltes iniciatives en l´àmbit turístic... però la situació és la que és.

En el mandat passat, ja amb vostès al govern, van aprovar definitivament el nou pla general urbanístic.

Què els suposa disposar d´aquesta eina?

N´estem molt satisfets perquè el POUM es va començar a gestar el 2006 i vam aconseguir aprovar-lo malgrat governar en minoria. Per tant, penso que la voluntat de consens hi ha estat molt present. Parlem d´un pla urbanístic que es va començar a treballar encara en plena bombolla immobiliària, i el que hem acabat aprovant és un pla realista, conseqüent amb el model de poble que volem i amb el qual sabem que ara com ara tenim les zones definides de creixement, el sòl industrial per desenvolupar ja delimitat i aprovat, i això ens obre noves perspectives. I un dels objectius d´aquest mandat és començar a desenvolupar-lo, tot i que és un pla a 25 anys, començant per totes aquelles parts que ens són prioritàries, com ara el nou sòl industrial i, sobretot, la zona de les antigues colònies Arqués, que és la nostra prioritat en habitatge.

Com vostè recordava, per aprovar aquest pla urbanístic els va caldre el suport de l´oposició. Si l´aprovessin ara, que tenen majoria absoluta, el POUM seria molt diferent?

No. En primer lloc perquè aquest POUM venia d´una aprovació inicial que es va fer el 2009 o 2010. Per això quan vam entrar el 2011 el primer que vam dir és que no començaríem de nou el procediment, sinó que aprofitaríem la feina feta. Aquell POUM ens estava, en general, bé. Però teníem clar que hi introduiríem aquells canvis que consideràvem irrenunciables, com per exemple mantenir la zona esportiva on ja era, o delimitar determinades zones de creixement. I així ho vam fer. Si el comencéssim de nou segurament el canviaríem més. Però en general un POUM molt diferent no pot ser, perquè Cardona és com és i podem créixer fins on podem.

Cardona ha baixat dels 5.000 habitants. Des del principi de la seva arribada a l´Ajuntament va deixar clar que una de les seves prioritats seria intentar capgirar la tendència. Per què no s´ha aconseguit?

Hem de partir del fet que, globalment, la població ha disminuït al nostre país. Per tant, d´entrada estem en la línia de molts altres pobles. El que passa és que aquí tenim accentuat que fa 30 anys que estem baixant de població, que en 30 anys hem perdut 3.000 habitants, que són molts. Però sí que puc dir una cosa: durant aquests darrers anys hem perdut població, però n´hem perdut una mica menys que la tendència que vam iniciar fa 25 anys. Ara, és cert que no hem aconseguit aturar el decreixement. Per tant, l´objectiu prioritari continua sent, a curt termini, ja no tant augmentar la població com, d´entrada, aturar el decreixement. En els quatre anys que fa que governem hem hagut de resoldre la mala situació econòmica enmig d´una de les crisis globals més dures. Rellançar Cardona enmig d´una situació d´ocupació i d´habitatge complicadíssima era certament difícil. No teníem gaires mecanismes. Hem posat les bases. Com que ara estem millor econòmicament i disposem d´un pla urbanístic, una agència que només treballa pel desenvolupament local amb els objectius de crear ocupació i ajudar els emprenedors crec que podem començar a frenar el decreixement, però no capgirar de cop una dinàmica que arrosseguem de fa trenta anys. A mi em sap greu perquè pensava que podríem haver fet més, no ha estat així, però penso que ho podem fer d´ara en endavant, tot i que serà lent. Per això el nostre primer objectiu és acabar els projectes que tenim, perquè per a nosaltres projectes com Cardona Integral també hi contribueixen. I dues línies prioritàries: ajudar a crear ocupació, i així ho fem a través de l´Agència de Desenvolupament Local, i aplicació del nou pla urbanístic.

La societat cardonina ha fet el gir mental de la dependència d´una gran empresa que ho bastia tot, com era la mina?

Cardona arrossega encara ara el tancament de la mina. Però hem sabut fer un canvi important, gràcies a l´esforç de la seva gent penso que està sabent reconvertir-se. La icona de la reconversió és el turisme, inclosa la física, ja que les instal·lacions mineres són un reclam turístic. Però, és clar, veníem del que veníem, que era un període de molta ocupació, de molta població i de molts diners. Tot i que no del tot, penso que Cardona ha girat full.

I mira endavant?

Sí, després de 25 anys del tancament de la mina, i tot i que el passat encara pesa, Cardona té un model clar de poble, enfocat a nous sectors econòmics, a una aposta pel turisme, a un model saludable, a un poble diferent. Que la mina d´alguna manera encara pesa? Sí, però hi ha hagut un salt generacional prou important perquè hi hagi aquest reenfocament. Hem fet un pla estratègic i d´acció, un nou projecte, que també inclou la indústria de la sal i el suport a l´activitat minera de Súria, amb les noves potencialitats, que té molt recorregut.

En l´àmbit turístic considera que han assolit un nivell òptim?

Nosaltres estem molt contents del canvi que hem fet. En general ja es va fer un gran canvi des de principi del 2000 assumint que el turisme havia de ser un dels nous motors del municipi. Però en aquests darrers anys és quan crec que s´ha fet un salt qualitatiu importantíssim. Durant uns anys ens vam dedicar a crear infraestructura, i en els darrers ens hem dedicat a comercialitzar la marca Cardona, i crear producte i oferta turística. Hem posat diners a la comercialització, perquè teníem moltes coses però no ho donàvem prou a conèixer. I en aquesta difusió hi han jugat un paper fonamental tant la Generalitat com la Diputació. Han contribuït a reforçar Cardona com a punt turístic important del país. Els resultats del 2014 i encara més d´aquest 2015 no fan res més que subratllar amb creixements i amb les millors xifres registrades aquesta aposta que s´ha fet. S´ha crescut en visitants i ingressos, però hi ha una cosa que encara em fa estar més orgullosos, que és que ha crescut l´impacte en l´hostaleria i la restauració. Ens queda continuar treballant perquè l´impacte sigui important en el comerç, però ho estem fent i a tots plegats ens cal fer un canvi de xip en aquest àmbit, i augmentar la pernoctació. Però ara Cardona és més coneguda arreu i som un producte atractiu i de qualitat.