L'activitat minera del Bages torna a estar sota la lupa europea, que ahir va fer públic que la sotmet a un nou front d'investigació. En aquest cas, també afecta indirectament els aspectes mediambientals de l'explotació, però més directament possibles infraccions de competència per ajuts econòmics rebuts de les administracions que li haurien pogut suposar posicions d'avantatge sobre els seus competidors. Ajuts que, bàsicament, anaven destinats a complir els deures ambientals.

L'obertura d'aquesta investigació, segons ha concretat aquest dimarts la mateixa Comissió, ve motivada per una denúncia rebuda el 2012, en què s'assenyalava que "Iberpotash es beneficiava de diverses mesures d'ajuda estatal en suport a la seva activitat minera". L'organisme europeu no va concretar ahir l'origen de la denúncia. Hi ha hagut dos actors que havien mogut fitxa en aquesta instància el 2012. D'una banda, l'Associació Ibèrica de Fabricants de Sal (Afasal), que aglutina diferents competidors de la factoria bagenca. De l'altra, el veterà advocat sallentí Sebastià Estradé.

En essència, hi ha dos aspectes principals que centraran aquesta investigació. D'una banda, "les garanties financeres ofertes per Iberpotash als organismes públics autonòmics [en referència a la Generalitat] per complir les seves obligacions de protecció mediambiental", relacionades amb els residus generats i les garanties per cobrir els costos potencials de rehabilitació dels terrenys. És a dir, fa referència a la fiança establerta per a la restauració dels runams i, tot i que no ho especifica, la que estava més en discussió era la del Cogulló. En aquest aspectes la investigació se centrarà, segons va concretar ahir la Comissió mitjançant un comunicat, a determinar si "l'import de la garantia financera, fixat originalment en 2 milions d'euros, és molt inferior al que exigeixen les normes mediambientals, en particular la Directiva sobre residus de les indústries extractives de la UE i les normes nacionals i autonòmiques". El comunicat afegeix que si es confirmés que ha estat així -és a dir, una fiança clarament per sota de la que realment caldria haver establert- "l'empresa hauria obtingut avantatge financer".

El segon aspecte que investigarà la Comissió Europea es refereix de manera molt concreta a l'actuació que es va dur a terme ara fa cinc anys al runam de Vilafruns (Balsareny), tot i que no el cita de manera explícita. El que ha anunciat que s'indagarà és el fet que "les autoritats espanyoles van finançar en la seva totalitat els 7,9 milions d'euros dels costos de recobriment físic d'un runam d'Iberpotash per a la reducció de la contaminació". La Comissió considera que, si es confirma, aquest fet podria suposar una "infracció del principi de qui contamina paga, ja que seria una autoritat pública la que estaria cobrint les despeses de neteja en lloc de l'empresa responsable de la contaminació".

En el comunicat es reitera que ambdues mesures poden haver concedit a Iberpotash "un avantatge selectiu davant dels seus competidors, que han d'assumir aquests costos". Les investigacions que ara es posen en marxa pretenen "esbrinar si els dubtes inicials es veuen confirmats o no", i recordar que l'obertura d'aquest procediment "permet a tercers interessats l'oportunitat de presentar observacions sobre les dues mesures avaluades, sense perjudici del resultat de la investigació". És a dir, possibilita que altres interlocutors es manifestin. És un aspecte rellevant, ja que Iberpotash ha vist sempre darrere d'aquestes denúncies la mà d'empreses competidores en el mercat de la sal i la potassa.