Manresa, Solsona i Olesa posen el seu gra de sorra a la cosmologia mundial

Investigadors de la Catalunya Central han col·laborat en la missió LISA Pathfinder que ha enviat a l´espai una mena de laboratori que ha de servir per estudiar l'Univers com no s'havia fet mai fins ara: a partir de la gravitació

22.02.2016 | 07:42
Els investigadors Josep Sanjuan, Miquel Nofrarias i Ferran Gibert.

Tres científics de les comarques centrals participen en un dels projectes més ambiciosos que actualment té entre mans l'Agència Espacial Europea: detectar ones gravitacionals a l'espai. S'han posat de moda des que la setmana passada es van poder mesurar per primera vegada en un experiment que es va fer als Estats Units. Es van captar des d'un macrolaboratori de Hanford, a l'estat de Washington. L'Agència Espacial Europea, però, les busca directament a l'espai.

En aquesta aventura espacial és on participen els tres investigadors. Es tracta del solsoní Miquel Nofrarias, el manresà Ferran Gibert i Pep Sanjuan, d'Olesa de Montserrat. Prenen part en el que s'anomena projecte LISA Pathfinder, una nau que es va llançar a l'espai el desembre passat. És com una mena de laboratori on es posaran a prova instruments per poder detectar, en el futur, les esmentades ones a través d'una altra nau espacial que és previst que s'enlairi cap al 2030.

Un primer laboratori a l´espai

LISA Pathfinder «és un demostrador tecnològic per a un futur observatori d'ones gravitacionals», precisa Gibert, que treballa en el projecte a Trento, Itàlia. «Si el LISA Pathfinder va bé, aleshores serà viable desenvolupar i construir l'observatori». Per la seva banda Nofrarias, que fa cerca a l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC-CSIC) de Bellaterra, insisteix que la nau «posarà a prova tecnologia per obrir una nova finestra a la investigació». Fa més de 10 anys que està implicat en el projecte, i Sanjuan també hi ha pres part, tot i que actualment està més centrat en altres investigacions a l'Agència Espacial Alemanya, a Bremen.

Tots ells fan investigació, bàsicament, sobre sistemes de mesura i control de temperatura, un element clau per poder amidar les ones gravitacionals. Els seus estudis i els equips que han ideat al laboratori viatgen amb la nau LISA Pathfinder, que és previst que entri en la fase d´operacions el pròxim mes de març. Les seves eines de treball són els ordinadors i els laboratoris, «fent mesures molt sensibles de sensors de temperatura», explica Nofrarias.

Einstein ja va predir fa 100 anys que existien les ones gravitacionals, però fins ara no se n´ha pogut tenir una certesa pràctica. Tots tres diuen que ha sigut un descobriment fascinant, emocionant i al·lucinant. «És fascinant veure com la mesura i la predicció utilitzant les equacions d'Einstein encaixen a la perfecció», diu Sanjuan. El descobriment suposarà «una revolució de la nostra manera d'entendre l'Univers», assegura Nofrarias. «Sabíem que hi eren, però no les havíem pogut detectar». Tant o més important que això és que s'ha demostrat «que tenim la tecnologia correcta per fer-ho», diu. Sanjuan hi coincideix: «el fet d'haver desenvolupat la ciència i la tecnologia per mesurar-ho és extraordinari».

Gibert, per la seva banda, comenta que el més rellevant és que «obre les portes a un nou tipus d'astronomia, la gravitacional». Fins ara tot el que es coneix i s'estudia de l'Univers és a partir sobretot de la llum que desprenen els objectes que hi ha al cosmos. Són les ones electromagnètiques, que també inclouen les de ràdio, els raigs X o microones. En canvi a partir d'ara es «podran observar objectes molt massius que fins ara eren invisibles».

Estudiar el que no es veu

És el cas dels forats negres. No emeten llum, però hi són. En aquest sentit Nofrarias comenta que «mirem el cel i veiem que hi ha llocs on sembla haver-hi quantitats de massa molt grans, però mai no n´hem tingut una constatació directa perquè la gravetat és l'única manera de tenir un senyal». En aquest sentit vaticina que «s'obre un nou món en el qual trobarem a l'Univers coses que ja ens esperem, però també d'altres que no ens esperem».

Per la seva part Sanjuan insisteix que «les ones gravitacionals són com el so de l'Univers, així que ara, a més a més de poder-lo veure, també el podrem escoltar, i això enriquirà de forma important el nostre coneixement de l'Univers». No tan sols això, sinó que també permetrà entendre «el passat, el present i el futur» de l'Univers.

El projecte nord-americà que va detectar les ones gravitacionals s'anomena LIGO. «Ja comptàvem que serien els primers», comenta Nofrarias. «Fa 25 anys que s'hi dediquen amb una precisió extraordinària». Recorda que fa uns anys ho van deixar estar «per fer un break. Quan van tornar a engegar van incorporar millores i ja es preveia que detectarien alguna cosa». Afirma que ni comparteixen ni això és una cursa entre LIGO i LISA Pathfinder.

D'entrada LIGO es va fer des de la Terra i el senyal «va durar mil·lisegons», mentre que l'Agència Europea es proposa captar les ones gravitacionals a l'espai, on s'originen, amb la qual cosa «podríem detectar ones que duressin minuts i hores. Estem mirant, com si diguéssim, coses diferents».

Gibert assegura que ha tingut l'ocasió de seguir de prop el projecte LIGO i de conèixer gent que hi treballa. Sanjuan comenta que a l'espai es pot fer un detector molt més gran i en un entorn més benigne, sense gent treballant al costat de l'instrument, sense núvols, possibles terratrèmols o cotxes que puguin alterar els mesuraments, que són extremadament precisos.

Per als tres investigadors, l'Univers és un món enlluernador. «Com més sabem sobre ell, més fascinant es converteix i més preguntes i interrogants apareixen», afirma Sanjuan. «Esperem que les ones gravitacionals responguin alguns dels interrogants que ara tenim i n'obrin de nous. Jo no sóc un expert en astronomia o astrofísica, i no per això em deixa de fascinar».

Nofrarias explica, per la seva part, que la curiositat va fer que s'introduís en aquest món. Va viure «amb molta emoció» la notícia que havien detectat ones gravitacionals. L'anunci es va fer l´11 de febrer passat, i va ser seguit en streaming des de 90.000 ordinadors de tot el món. Un d'ells era el de Nofrarias. «Se'm va posar la pell de gallina. Jo fa 10 anys que investigo en això, però hi ha molta gent que s'hi ha dedicat tota la vida. Per fer recerca hi ha d'haver un punt passional. La recompensa té una motivació, que és entendre la curiositat i veure coses com aquestes».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema