L'Audiència de Barcelona ha rebaixat a un any i mig de presó la condemna a tres directius de les mines de sal d'Iberpotash condemnats per contaminar les aigües de la zona, cosa que els permetrà eludir l'ingrés a la presó, i els ha obligat a restaurar els pous afectats pels residus salins.
En la seva sentència, que és ferma, la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona estima parcialment el recurs presentat pels tres exdirectius d'Iberpotash de Súria i Sallent i redueix la pena de dos anys que els va imposar el jutjat de Manresa que els va jutjar, en aplicar-los l'atenuant de dilacions indegudes en el procés.
El tribunal, que accepta l'atenuant per considerar injustificats els 11 anys transcorreguts des que es va presentar la denúncia, rebaixa també a 9.000 euros la pena de multa imposada als tres processats, dels quals Iberpotash està obligada a respondre de forma subsidiària.
La sentència manté, però, l'obligació dels processats i d'Iberpotash de restaurar les zones afectades per l'activitat minera, per la qual cosa la Fiscalia de Medi Ambient ha anunciat que exigirà que de forma "immediata" iniciïn la recuperació, cosa que implicaria la retirada de les muntanyes de residus salins i la neteja dels pous contaminats.
Davant les al·legacions de l'empresa per la impossibilitat de recuperar les zones contaminades, l'Audiència sosté que "l'obligació de recuperar el dany causat i de restaurar l'equilibri del medi ambient a la seva situació anterior ha de constituir la forma més genuïna i lògica de fer front a la responsabilitat civil" fixada en la sentència. En aquest sentit, la sala recorda a Iberpotash que no correspon als tribunals valorar el possible cost social de la recuperació de les zones afectades -que els processats van al·legar posaria en perill llocs de treball de l'empresa- sinó només "determinar les responsabilitats penals i acordar les mesures reparadores de l'any mediambiental associat".
L'Audiència de Barcelona rebutja també l'argument d'Iberpotash que el trasllat dels residus contaminants de Súria i Sallent, sense precedents en el món, mancaria de les degudes garanties. En aquest sentit, la sala argumenta que la solució apuntada pels processats "potser és només una de les possibles, resultant raonable presumir que existeixin professionals competents en la matèria que segurament podran il·lustrar els apel·lants sobre com es pot donar compliment taxatiu a allò acordat en sentència amb les necessàries garanties".
Els directius condemnats també argumentaven que, per restaurar les zones contaminades, precisaven les oportunes autoritzacions administratives, però la sala els recorda que això és "concomitant amb l'obligació de reparar imposada en sentència i mai no pot esgrimir-se com a argument".
El tribunal avala que els processats -cadascun des del seu càrrec de director de producció, conseller i tècnic responsable d'investigació-, podrien haver donat "ordres concretes orientades a controlar els riscos" de l'activitat minera, malgrat que dos d'ells no formaven part del consell d'administració. Per al tribunal, els tres acusats "van actuar per omissió en la mesura en què, malgrat poder adoptar mesures concomitants amb els seus càrrecs, cap d'ells no va prendre cap mesura orientada a impedir o evitar els danys generats pels abocaments de l'activitat minera d'Iberpotash S.A., obrant de forma clarament dolosa, en conèixer el perill generat per la seva inacció".
