Sergio Fernández i Julio César (d´aquest ometem el cognom i la imatge per desig exprés, tot i que sí que accedeix a l´entrevista) són dos dels interns que des de ja fa mesos segueixen les classes per superar la teòrica.

Què els està suposant poder fer aquest curs?

(Sergio Fernández): Que se m´obri un ventall d´oportunitats que abans no tenia. Jo he conduït tota la vida. No estic pagant per cap delicte de seguretat viària, però fer-ho em suposaria tornar aquí. Per això crec que és fonamental complir unes normes que estic adquirint aquí. Perquè a més jo ara estic tenint permisos i si conduís em suposaria perdre´ls. I, en definitiva, ja és hora que pugui circular com una persona normal; poder agafar un cotxe amb tota la tranquil·litat del món i poder dir ben tranquil: «nens, us porto al col·legi».

(Julio Cesar): En el meu cas suposa el mateix. Jo fa molt temps que estic a Espanya però mai no he tingut el carnet de conduir, però he portat cotxes. Com diu ell, poder fer ara aquest curs i mirar de treure´m el carnet m´obre possibilitats per trobar feina quan surti d´aquí. I una de les coses que em faran més feliç serà poder portar el meu fill allà on sigui. I ara, si tinc un permís, no el puc pas agafar perquè si condueixo em tornaran a portar aquí. No vull incomplir cap norma, perquè en el seu moment ho vaig fer i he acabat aquí. I ara vull aprofitar aquesta oportunitat que em dóna el centre.

En el seu cas (Julio César) sí que paga un delicte relacionat amb la conducció?

No, però, amb la llei actual, si m´agafen conduint cotxes sense el permís, torno al centre. I a mi encara em queda una mica de condemna.

Quan van començar, el fet d´haver d´afrontar un aprenentatge, haver d´estudiar, què els va implicar?

(S. F.): És clar que a la meva edat no és fàcil. El que no has fet quan tenies 18 anys, fer-ho ara, costa. Però, bé, anem tirant endavant i sobretot perquè veig que, un cop he començat i he anat seguint les classes que ens fan el Francesc i el Diego (professors de Logos Autoescola), cada vegada ho tinc més clar i noto que vaig avançant. Primer feia moltes errades als testos i cada cop en són menys.

(J. C.): A mi sempre m´ha agradat estudiar i fer-ho potser no m´ha resultat tan difícil. Però a aquestes edats que tenim nosaltres no era una prioritat posar-se a estudiar. Però el que estem fent és molt important per a nosaltres i per això hi posem ganes.

Va ser important veure que un dels companys es treia el carnet?

(S. F.): És clar. T´anima moltíssim veure que alguns ho han aconseguit. Veure que la gent va progressant en un lloc com és aquest és molt important. Al carrer potser no n´hi dónes, d´importància, però aquí que et donin un caramel o un xiclet és un món.

Esperen amb delit el moment de poder sortir a fer una primera pràctica?

(S. F.): Sí que n´hi ha de ganes, sí. Perquè ara mateix, quan surto de permís -estic en règim de segon grau- veig el cotxe i per ganes l´agafaries. Però en aquella lluita entre l´angelet dolent i el bo, el bo em diu que m´esperi [somriu]. Però sí, et quedes amb ganes. Pensa que he portat vehicles tota la vida. M´he passat 10 anys en fires, he portat camions, cotxes amb remolc... Era molt divertit. Els anys 80 s´estava millor sense carnet que amb carnet. Ara no, ara cal anar com Déu mana.

(J. C.): Jo surto del centre cada 30 dies. Sóc estranger i vaig ser el primer de la meva família a venir a Espanya. Ara tinc nebots de 19 anys que ja tenen el carnet i jo me l´estic traient. Em ve el meu nebot a buscar amb el meu germà i ell condueix i jo, en canvi, no puc portar el cotxe.

(S. F.): Jo tinc un fill de 24 anys que quan m´assec al seient del copilot em diu: «papa, que estrany que et veig assegut aquí...».

(J. C.): És clar que tinc ganes de fer la primera pràctica, perquè, com diu ell, hem conduït tota la vida. Però poder-ho fer ara amb un professor al costat i respectant les normes és una altra cosa. Havíem conduït, però a mi, com que me n´havia ensenyat el meu pare, sempre vas amb un cert recel.

Ara veuen la conducció des d´una altra perspectiva? Ara hi veuen el risc?

(S. F.): És clar que sí. Ara pensem molt més en el que abans ni ens passava pel cap. Ara veus el més enllà. Llavors no passava. Si ningú no t´hi fa pensar no ho veus. Per a la meva generació era absolutament normal conduir sense carnet.

I en això hi han tingut molt a veure les classes que els han fet aquí?

(J. C.): Sens dubte, perquè tot i que molts de nosaltres haguem conduït hi ha moltes normes que no te les saps, que les desconeixes. I potser fins i tot pensaves que ho feies bé.

(S. F.): Jo em sé la majoria dels senyals perquè m´havien multat per tots, me´ls he après a base de clatellades.

(J. C.): Però ara ja veiem quins significats tenen i que si no ho respectes té conseqüències importants: multes, retirada de punts...

(S. F.): Quan has estat durant gran part de la teva vida un antinormes, saber-se-les va bé.