Dos quarts de deu del matí. Darrere nostre s'han obert i s'han tancat quatre portes vigilades i hem passat dos arcs detectors de metalls. Uns quants corredors i dos patis més enllà de la porta principal del centre penitenciari Lledoners, fem cap a una aula d'ensenyament equipada amb ordinadors, taules i cadires que dóna a una gran avinguda encarada al nord amb edificacions a banda i banda. Hi ha una desena de reclusos; el motiu: treure's el carnet de conduir mentre, com diuen ells, compleixen pena.

Avui el professor serà Diego Gálvez, instructor de l'autoescola bagenca Logos; altres dies ho és Francesc Gallego, que n'és el director i que avui també ens acompanya. Qui comanda l'expedició i té cura que tot plegat funcioni és la Raquel (obviem el cognom per desig exprés d'ella), que és educadora del centre penitenciari.

Sobre les dues taules llarges s'han obert llibres i carpetes amb fulls d'apunts. Comença la classe. El Diego és dels que duen el PowerPoint sota el braç; toca explicar les diferències entre vehicles, les consideracions tècniques i legals que tenen i les velocitats a què poden córrer i per on poden circular. Insisteix força en les indicacions dels límits de velocitat i en la prohibició de fer canvis de sentit al mig de les calçades.

Algunes preguntes van adreçades als que aviat hauran de passar per l'examen de teòrica; cal repassar i aclarir conceptes per no caure en equívocs. Com en totes les aules, hi ha qui presta més atenció i qui es dispersa de tant en tant; un dels interns no para de prendre apunts.

En tot moment, l'ambient és distès, sense abandonar però l'objectiu: aprendre les normes de circulació que és com aprendre a conviure una mica més amb els altres. El Diego té un tracte molt proper però no els en deixa passar ni una i, durant una hora, els in- terns gairebé obliden que ho són.